Enhorabona! Som més rics que els alemanys!
Si busqueu la paraula riquesa al New Palgrave Dictionary of Economics, una de les obres de referència al món econòmic, o fins i tot si feu servir la Viquipèdia, us sorprendreu en veure que fer una definició d'aquest terme no és tan fàcil com sembla. Tothom està d'acord que és un dels conceptes fonamentals en l'anàlisi econòmica, un concepte, però, molt difícil de mesurar. De fet, si aneu als principals servidors estadístics tant nacionals com internacionals, trobareu molta informació estadística però cap sobre el nivell de riquesa.
Potser precisament aquesta manca d'informació és la que va portar el Sistema Europeu de Bancs Centrals a dur a terme una enquesta que tenia com a objectiu mesurar el nivell de riquesa de les famílies a 15 dels estats de la zona euro. Aquesta enquesta es va realitzar entre finals de 2008 i meitats de 2011 a més de 62.000 llars i un resum dels principals resultats obtinguts es va publicar durant l'abril de 2013 pel Banc Central Europeu. Tot just unes setmanes abans el Banc Central Alemany, el Bundesbank, ja havia fet pública part d'aquestes estadístiques on, sorprenentment, s'afirmava que les llars espanyoles eren en realitat més riques que les alemanyes. Ràpidament, els principals diaris i setmanaris alemanys van recollir aquestes estadístiques amb titulars com La farsa de la pobresa. Com els països europeus en crisi amaguen la seva riquesa publicat per Der Spiegel, o Alemanys pobres rescaten espanyols rics, de Die Zeit. Aquests titulars posen de manifest la lectura que es va fer d'aquestes dades i com aquesta lectura va influir sobre l'acció política dels governants alemanys en un context clarament preelectoral. El que no imaginaven aquests governants és que una anàlisi molt més detallada d'aquestes dades els han posat en el punt de mira des d'una perspectiva ben diferent.
MAJOR NIVELL DE RIQUESA.
Al darrer gràfic, es mostra el rati entre els nivells de riquesa de la població més rica i la menys rica sense considerar els extrems (és a dir, excloent el 10% de la població més rica i el 10% més pobra). Aquest rati per a Alemanya se situa al voltant de 5, que vol dir que el nivell de riquesa dels alemanys més rics és cinc vegades el dels més pobres, mentre que a la resta de països considerats se situa força per sota. Espanya se situa a la part baixa del rànquing amb un rati de 2. Així doncs, la major riquesa de les classes mitjana i mitjana-baixa a Espanya en relació a Alemanya és el que explica aquestes xifres, ja que les classes mitjana-alta i alta a Alemanya són més riques que a Espanya.
Quan es parla del miracle alemany, no hem d'oblidar que el seu elevat creixement està tenint importants repercussions sobre l'estructura de la societat i sobre la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans. No ho oblidem quan ens mirem en el mirall alemany per decidir cap a on hem d'anar i tampoc no ens felicitem excessivament per aquestes dades. Des del moment de realitzar l'enquesta, el preu dels nostres principals actius (l'habitatge principal i en alguns casos les segones residències) ha caigut substancialment: des de la primera meitat de 2007 en què el preu de l'habitatge va assolir el seu màxim a Espanya, la caiguda acumulada està a prop del 40% i no sembla tocar fons. Caldrà veure quins són els resultats d'aquesta enquesta quan es repeteixi d'aquí a uns anys.
L'habitatge continua sent la nostra principal font de riquesa
Evidentment a ningú no se li escapa que bona part de la diferència entre Alemanya i Espanya és la propietat de l'habitatge principal. A Espanya el 83% de les llars viu en un habitatge de la seva propietat mentre que a Alemanya aquest percentatge representa el 44% (tot i que per a les famílies amb major riquesa no hi ha diferències amb Espanya). Cal tenir en compte, però, que a Espanya només el 30% de les famílies amb habitatge en propietat no té una hipoteca associada a aquest.
