L'autoocupació, oportunitat o necessitat?

Recentment, el govern de l'Estat va presentar l'Estrategia de emprendimiento y empleo joven 2013/2016. Segons el govern, els seus objectius són millorar l'ocupabilitat dels joves, augmentar la qualitat i l'estabilitat de l'ocupació, promoure la igualtat d'oportunitats en l'accés al mercat laboral i fomentar l'esperit emprenedor. Per fer-ho possible, l'Estratègia conté 100 mesures, 15 de les quals pretenen estimular la contractació i l'emprenedoria de manera immediata. Sense entrar a valorar en profunditat el contingut d'aquestes mesures i del document de més de 100 pàgines que les justifica, crec que és una bona notícia que, per fi, i de manera consensuada amb els agents socials s'hagi començat a actuar contra un dels principals problemes del nostre país: l'atur dels joves. Potser a algú li ha sorprès, però, que es vinculi d'una manera tan clara la lluita contra l'atur juvenil amb l'emprenedoria i l'autoocupació. En aquest sentit, s'ha de dir que aquesta iniciativa no neix del nostre govern sinó que és una tendència que està agafant força dins el conjunt dels estats membres de la Unió Europea.

A àmbit europeu, l'autoocupació és un dels principals motors de creació d'ocupació i, de fet, les dades més recents mostren que l'impacte de la crisi està sent inferior per al col·lectiu de treballadors autònoms que per als treballadors per compte aliè. Tal com podem veure al gràfic, el cas espanyol no és diferent. Segons els registres de la Seguretat Social, entre 2007 i 2012 s'han perdut a Espanya més de 2,4 milions de llocs de treball, pràcticament 2,1 milions es corresponien a treballadors per compte aliè i una mica més de 300.000 a treballadors per compte propi. En termes relatius, s'han perdut gairebé el 14% dels treballs per compte aliè, mentre que la pèrdua de treballs per compte propi no ha arribat al 10%. De fet, durant l'any passat, i en termes nets, la pèrdua de llocs de treball entre els autònoms es va frenar considerablement, mentre que entre els treballadors per compte aliè la destrucció va continuar a ritmes similars als observats durant l'inici de la crisi.

A ningú se li escapa que aquest comportament diferencial del treball autònom durant el 2012 té molt a veure amb l'elevat atur existent al nostre país. Durant les etapes d'expansió en què la taxa d'atur es redueix, el percentatge de treballadors autònoms també es redueix, mentre que durant les etapes de crisi el nombre de persones que busquen una sortida a la seva situació d'atur a través de l'autoocupació augmenta. Tal com es pot observar al gràfic, però, la sortida de l'atur a través de l'autoocupació en aquesta crisi no està sent tan important com en crisis anteriors. L'any 1997 el pes dels autònoms sobre el total de treballadors estava per sobre del 21% i es va reduir de manera substancial fins a situar-se al voltant del 18% l'any 2007.

A partir d'aquell moment, s'ha mantingut força constant amb un petit increment l'any 2012. Què ha canviat a la nostra economia que fa que no es consideri l'autoocupació amb la mateixa intensitat que en crisis anteriors? Sense cap tipus de dubte, la necessitat de finançament i les restriccions creditícies a què s'enfronten els emprenedors al nostre país són factors molt importants, però hi ha altres aspectes que també cal tenir en compte i que no són exclusius del nostre entorn.

D'acord amb una enquesta molt recent (Flash Eurobarometer 2012, n. 354), una majoria dels europeus (58%) prefereixen treballar per compte aliè que no pas fer-ho per compte propi. De fet, l'opció de l'autoocupació només és triada per un 37% dels enquestats, mentre que el 5% restant es mostren indiferents. Si comparem aquests resultats amb els obtinguts en enquestes similars realitzades l'any 2009 i el 2007 (Flash Eurobarometer n. 283 i n. 192), podem veure que la preferència per l'autoocupació ha caigut pràcticament 10 punts percentuals, passant del 46% al 37% en un període molt curt de temps. Aquestes xifres són molt inferiors a les observades en altres economies desenvolupades com, per exemple, els EUA, on supera el 60% (tot i que la tendència observada també és decreixent). Si analitzem les dades d'Espanya, les preferències per l'autoocupació se situen lleugerament per sota de la mitjana: només un 35% dels enquestats triarien aquesta opció. Cal destacar també que, en el cas espanyol, un 78% dels enquestats, encara que volguessin, no podrien posar en marxa un negoci durant els propers cinc anys. Aquesta xifra és clarament superior a la del conjunt de la UE, on aquest percentatge és del 68%. Quan es demana als enquestats quin és el principal risc que veuen a l'hora d'iniciar un negoci, Espanya és l'únic país on la majoria dels enquestats (55%) apunten la possibilitat de perdre el seu negoci habitual.

Tenint en compte aquest context, no és estrany que l'Estratègia Europa 2020 posi molt d'èmfasi en la necessitat de promoure l'emprenedoria i recomani diferents mesures de política entre les quals destaquen el suport financer en forma de subsidis, préstecs o microcrèdits; de serveis gratuïts de formació i assessorament per tal de posar en marxa un negoci; reducció de les barreres administratives; i, especialment, mesures orientades a promoure l'autoocupació entre els joves. Les quatre mesures estan recollides en el pla d'acció del govern descrit. Esperem que tinguin èxit i que l'autoocupació s'iniciï (de nou) com una oportunitat i no com una obligació.