El temps s'acaba
La prima de risc escala posicions i l'Íbex registra la quarta major caiguda de l'any per la incertesa sobre quan demanarà el rescat el govern espanyol
Els beneficis de les empreses van caure un 76,4% del gener al juny
El president espanyol i el seu govern estan tensant molt la corda de la petició del rescat europeu i els mercats van mostrar ahir, un cop més, les conseqüències d'aquest tour de force de final més que conegut. L'Íbex 35 va caure ahir un 3,92%, la quarta baixada més gran de l'any, i va tancar en els 7.854 punts, amb un augment de les pèrdues anuals de fins al 8,31%. Sense dubte van afectar també a aquest esfondrament l'oposició d'Alemanya, Holanda i Finlàndia perquè el fons de rescat permanent pugui finançar directament els bancs en dificultats i l'empitjorament del mercat del deute. La prima, tot i començar la jornada en 423 punts bàsics, es va tornar a enfilar, fins a tancar en 461 punts.
El diferencial de bo espanyol a deu anys respecte al bund alemany –ahir es va situar en 641 punts bàsics– va assolir ahir el seu valor més elevat des del 6 de setembre, quan el Banc Central Europeu (BCE) va anunciar el seu nou programa de compra de deute sobirà. Així, l'interès del bo va creuar la barrera del 6% per primer cop des del 18 de setembre passat i es va situar en un 6,059%. En la mateixa línia va actuar la prima de risc italiana, que va repuntar fins a assolir els 381 punts bàsics, amb l'interès del bo a deu anys en un 5,264%. Tot i que també va repuntar, encara que menys que l'espanyola, el diferencial italià va assolir nivells que no registrava des del 7 de setembre.
El BCE va dir el 6 de setembre que compraria deute sobirà, però ja fa 28 setmanes que no efectua cap compra. A aquesta actitud poc decidida del BCE s'hi van afegir els dubtes que plantegen al procés de recapitalització de la banca les declaracions dels ministres de Finances d'Alemanya, Finlàndia i Holanda, que ahir es van decantar perquè siguin els estats els que assumeixin el cost financer de l'ajut per recapitalitzar la banca, fet que incrementarà el deute públic. Un peix que es mossega la cua i que fa incrementar la incertesa dels inversors.
La incertesa sobre si la factura de sanejar el sector financer espanyol computarà o no com a deute públic i les pressions d'alguns socis de l'euro perquè això sigui així també van afectar els ànims inversors d'alguns membres de la zona euro, i les places més importants van tancar ahir en negatiu, tot i que no amb grans pèrdues (vegeu gràfic).
Contínua desacceleració
D'altra banda, segons dades trimestrals del Banc d'Espanya, els beneficis de les empreses no financeres van caure un 76,4% en el primer semestre d'aquest any respecte del mateix període del 2011. Una altra dada alarmant que indica una important desacceleració de l'activitat a l'Estat, a causa de l'afebliment de la demanda interna i de la desacceleració de les exportacions. La caiguda afecta tots els sectors.
Tot i aquesta última dada, han estat les empreses amb capacitat exportadora més gran les que han presentat un comportament més favorable, tant en ingressos com en ocupació i rendibilitat. A l'altra banda, les empreses industrials i les d'informació i comunicacions són les que van caure més intensament, amb un 8,8% i un 9,4%, respectivament.
LES XIFRES
Més economia submergida i frau fiscal
El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, va defensar ahir les mesures que ha preparat el seu departament per lluitar contra el que va definir com “un augment considerable” de l'economia submergida i el frau fiscal a l'Estat. Montoro va recordar que des del 2007 hi ha hagut una caiguda de la recaptació que equival a 7 punts del PIB, al voltant de 70.000 milions d'euros, tot i que va argumentar que aquest escenari no és explicable només per la crisi i l'esclat de la bombolla immobiliària. Per això, el nou projecte de llei, que ahir es debatia al Congrés, incorpora mesures “molt importants”.
