‘In crescendo'

Són pocs i estan amb l'ai al cor. A l'expectativa de veure com es concretarà la invitació que han rebut d'El Punt Avui de poder entrevistar el candidat Joan Herrera. “El d'Iniciativa, oi?” Sí, sí. Per alguna cosa es comença. A dos quarts de quatre de la tarda del dilluns 5 de novembre arriben a la sala de juntes del Campus Catalunya de la URV. Són nou estudiants: set de grau de comunicació (cinc de periodisme, un de publicitat i relacions públiques i un de comunicació audiovisual) i els altres dos (que també són copresidents del consell d'estudiants de la Rovira i Virgili), de relacions laborals i ocupació i de dret. Hi ha una altra estudiant de dret, la que fa la número deu, però diu que té pressa, que no té cap pregunta a fer a Herrera i que no es pot quedar. No ho deu veure gaire clar.

El director del diari, Xevi Xirgo, els explica que disposaran d'una hora per entrevistar el candidat d'ICV-EUiA. I que han de ser concrets, incisius, que collin el candidat si veuen que no els respon el que li demanen. Però els joves no porten les preguntes preparades, perquè diuen que des de la universitat els han avisat amb massa poca antelació –segurament per això només són nou els que finalment han fet cap a la cita–. Costa una mica d'arrencar –fan cara d'estar pensant “mare meva, on m'he posat”– i Xirgo els ha d'anar esperonant. Un per un, els demana que vagin proposant temes. El primer que llancen és sobre el transvasament de l'Ebre (no en va, en els últims anys molta gent d'aquestes comarques s'ha mobilitzat i ha aixecat la seva veu en defensa de l'aigua). I també es plantegen parlar sobre la política universitària i l'augment dels preus de les matrícules, sobre l'eslògan Catalonia is not CiU, sobre pensions, sobre la desafecció política de la ciutadania... Comencen a espavilar-se i a perfilar preguntes més concretes. Els joves pensen, com Artur Mas, que les del 25-N són unes eleccions excepcionals; que el procés cap a la consecució de l'estat propi ja no té aturador (tres dels alumnes diuen haver anat a la manifestació de l'Onze de Setembre); i que cal que “el poble parli”. N'hi ha un –el copresident del consell d'estudiants de la URV– que discrepa, i diu que tot el debat al voltant de la independència de Catalunya “s'està tractant com una cortina de fum”, que ara mateix els problemes del país són uns altres i que parlar de fronteres en temps de crisi no toca.

Com que Joan Herrera arriba deu minuts abans de l'hora, s'ha d'esperar fins que el director del diari acabi d'enllestir amb els estudiants. A dos quarts de cinc arrenca l'entrevista. El candidat d'ICV-EUiA –arriba assedegat però dubtem que hagi vingut en bicicleta– pregunta als joves d'on són. Sis vénen de municipis tarragonins (Tarragona, Reus, Torredembarra i Santa Coloma de Queralt) i els altres són de Ripollet, Sant Pol de Mar i Vilanova i la Geltrú. El mateix Joan Herrera explica després els seus lligams amb les comarques de Tarragona, sobretot amb Riudecanyes i la Serra d'Almos, on estiueja.

Els estudiants es van engrescant i finalment l'hora de què disposaven els queda curta. Entremig, entra a la sala una professora de la URV que vol comprovar si els alumnes que li han dit que feien campana per poder anar a entrevistar Joan Herrera deien la veritat. Va constatar que alguns devien ser al bar.