Política
Joan Herrera. LA CARA B De L'ENTREVISTA
Candidat d'ICV-EUiA
“Hauria d'haver evitat la baixada d'impostos”
El candidat d'ICV-EUiA defensa la gestió del govern d'esquerres per la seva “sensibilitat social” i denuncia que CiU augmenta el deute de la Generalitat
Aposta pel dret a decidir però no es defineix sobre la independència
“Jo sempre porto una ‹xuleta› en els mítings de la campanya electoral”, va confessar Herrera als alumnes de la URV
DEMOCRÀCIA
“Hi ha gent que vota cada dia despenjant un telèfon. Despenjant-lo, canvien lleis”
CRISI
“Quanta desigualtat suporta la democràcia? Vivim una situació extrema”
ATUR
“ Jo vaig sentir Mas, Duran o Rajoy dient que la reforma laboral serviria per generar ocupació”
ESQUERRES
“Si no t'agrada cap dels que estem al Parlament, voteu un altre partit. Però cal una alternativa ”
CLASSES SOCIALS
“El govern ha de ser amic del treballador, però també dels empresaris que necessiten crèdit”
CORRUPCIÓ
“ La política es desgasta perquè està en mans dels interessos dels especuladors”
REVOLUCIÓ
“El govern tripartit no va entendre que la transformació social necessitava un acompanyament”
INDEPENDÈNCIA
“La relació amb l'Estat no s'aguanta en aquest moment i cal desencallar-la. Cal dret a decidir”
DÈFICIT
“Durant el tripartit, el deute creixia 310 milions cada mes. Ara creix en 540 milions al mes”
FEDERALISME
“Hem de decidir si volem un estat propi amb relació federal o confederal, o anem a la independència”
JUBILACIÓ
“Els que demanen el rescat, com CiU i
el PP, saben que va associat a la baixada de les pensions”
ERC i PSC
“Vull l'esquerra que no sigui subsidiària d'un partit estatal ni subaltern de la dreta nacionalista ”
Per què van fer servir l'eslògan Catalonia is not CiU?
ANDREU TRESSERRAS
Va ser una campanya de Joves d'Iniciativa. Va ser un èxit a internet i la vam assumir com a pròpia. Creiem que ningú no es pot apropiar del dret a decidir ni de la idea de país. I, en canvi, massa sovint s'ha confós Catalunya amb CiU. I com que aquesta campanya la situen en una lògica plebiscitària, aquesta confusió es pot tornar a produir. No es pot identificar un partit amb tot el país. Hem de parlar de tot, en aquesta campanya: del dret a decidir, dels drets socials, polítiques universitàries, política fiscal, qualitat democràtica. El nostre lema uneix la defensa dels drets nacionals i els socials.
Moltes famílies catalanes se sustenten, ara mateix, gràcies a les pensions dels avis. Com es poden garantir, segons vostè, les pensions?
MERITXELL BAYARRI
Els avis i àvies estan suportant els fills, i els néts estan emigrant, tal com havien fet els avis. Un 50% de les persones han baixat de classe social. Brutal. Per més que alguns no s'ho pensin, les classes existeixen. Les classes mitges cauen a classe baixa, i les baixes estan ja en una situació molt fotuda. Cal acompanyar la gent. Més enllà de confiar-ho tot a les pensions, volem garantir una renda mínima a totes aquelles persones que no hi arriben. Això es pot fer encara que diguin que és impossible. Recuperant l'últim tram de l'impost de successions eliminat per CiU i amb impostos a les grans fortunes com fan a França. Les pensions han de seguir dins un model públic. En altres països, els models privats de pensions no han funcionat i, com que algú volia fer negoci amb les pensions, el que ha acabat passant és que les pensions s'han degradat. No vull el model dels EUA, en què molta gent gran ha de treballar en un supermercat a mitja jornada mentre el cos li aguanti perquè no té pensió o és molt baixa. Hi ha qui vol models d'aquest tipus per a Catalunya. ICV-EUiA va proposar fa poc al Congrés revalorar les pensions al nivell de la pujada de l'IPC. Els que demanen el rescat –des de la dreta espanyola fins a CiU– saben que vol dir una baixada de les pensions, com ha passat a Grècia. Aquest és el camí? Donem milers de milions a la banca i les autopistes, i no en tenim per a pensions? El sistema de pensions és sostenible i ho continuarà sent.
A Catalunya s'ha produït la pujada de preus de la matrícula més gran de la història. Som la quarta regió d'Europa amb preus universitaris més cars. Vostè diu que tothom ha de poder anar a la universitat. Amb quins recursos es pot pagar?
ALEXANDRE HERNÀNDEZ OSSÓ
Molts joves no podran pagar la matrícula l'any vinent. És un problema molt greu. Augmenten les taxes i, al contrari del que van prometre, no augmenten les beques. Jo vaig treballar per pagar-me els estudis, però amb una pujada del 60% dels preus jo no sé si hauria pogut acabar la carrera. S'estan expulsant del sistema universitari milers de persones i, a més, amb un sol criteri: els que no tinguin diners no continuaran perquè no podran pagar-ho. Els països que s'estan escapant de la crisi no se n'han sortit retallant. L'exemple paradigmàtic és Finlàndia. Als anys 90 tenien un 20% d'atur. Com van sortir-se'n? Invertint en recerca, en universitat, en educació, en innovació i en sectors productius. El que estem fent a Catalunya és una barbaritat. I, a més, és inútil. ICV proposa redistribuir per créixer en lloc de només retallar. No és fàcil, però cal posar l'accent en això. Treure a la llum els diners de l'economia especulativa i les grans fortunes, i invertir-ho en recerca, educació, salut, serveis socials i nous sectors productius com ara l'economia verda. Com es fa? Amb una fiscalitat diferent. Catalunya té 16.000 milions de frau fiscal, del qual el 70% prové de grans empreses. Per tant, hi ha camí. Quan ens diuen que no hi ha alternativa, en realitat ens diuen que no volen tocar privilegis. A França han fet un ajust de 30.000 milions d'euros, però la majoria dels diners vénen d'una política fiscal més redistributiva. Qui s'oposa a Hollande? Les grans fortunes. En canvi, aquí, qui s'oposa a Mas? Les grans fortunes? No. Els estudiants, els professors, els professionals de la salut, els pensionistes...
Creu que la reforma laboral del govern espanyol ha servit?
SARA REIGADA
Sí. Perquè l'acomiadament sigui més barat. Perquè l'administració no pugui fer res davant dels expedients de regulació i t'acomiadin directament. Perquè la sortida més fàcil a les crisis de les empreses sigui ara rebaixar costos laborals. A mig Europa, quan hi ha una crisi així, es busquen alternatives com ara els ERO temporals i més flexibilitat interna. Aquí simplement s'opta per fotre fora els treballadors. Avui algú hauria d'entonar un mea culpa. Jo vaig sentir Mas, Duran o Rajoy dient que la reforma laboral serviria per generar ocupació. I el que s'està fent és que el mercat laboral sigui molt més dur i els que encara tenen feina tinguin salaris més baixos. Algú hauria d'entonar el mea culpa. CiU va demanar amb esmenes una llei encara més dura. Com que és fàcil ser acomiadat, els salaris estan baixant. A Catalunya tenim més de 840.000 persones desocupades i, a més, 500.000 de les que treballen ho fan amb un sou per sota del llindar de la pobresa. Aquest no és el camí. No està servint per res. Els ERO s'han doblat pràcticament des que es va aprovar la reforma laboral. ICV ha presentat recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma laboral. Després de les últimes dades d'atur conegudes, s'hauria de suspendre la reforma laboral de manera indefinida. Almenys fins que no hi hagi una sentència del TC.
Creu que l'independentisme és un camí viable per a Catalunya?
ARNAU MARÍN
Som en un atzucac. La relació amb l'Estat no s'aguanta en aquest moment i cal desencallar-la. L'independentisme planteja un camí per superar-la. El que no m'agrada és que els federalistes i els independentistes es vegin mútuament com un adversari. El que està clar és que amb el dret a decidir desencallem la situació. Totes les opcions són vàlides sempre i quan no ens quedem amb l'status quo. El que va passar la Diada és l'expressió de molta gent que demana un nou camí. Això passa per la sentència del 2010 contra l'Estatut, però també per l'hostilitat del PP o la indiferència del PSOE. El 25-N hem de guanyar el dret a decidir quina relació tenim amb l'Estat. Hauríem d'intentar fer un debat que no es basés en la identitat de cadascú, sinó en la idea de comunitat política. Hem de decidir si volem un estat propi amb relació federal o confederal, o si això no és viable si caminem cap a la independència. El dret a decidir sí que és transversal. Aquí és on s'ha d'ubicar el debat.
Creu que des de Madrid escoltaran el que digui Catalunya?
ARNAU MARÍN
No ho sé. Sóc escèptic. He estat sis anys a Madrid i sóc escèptic. Però la força de la democràcia al final s'acaba imposant. Tinc dosis d'escepticisme perquè fins ara, si estem on estem, és perquè no ens han escoltat. No van escoltar la manifestació del 10-J contra la retallada de l'Estatut i veig que ara ni el PP ni el PSOE entenen la de la Diada. Però som al segle XXI. Democràcia és democràcia. Ho hem de viure amb normalitat. Cal plantejar el debat amb serenitat. Carod-Rovira parla de l'independentisme no nacionalista. És un exemple. Ja veurem què decidim en funció de les majories que es donin a les eleccions i la reacció que tingui l'Estat davant el reclam del dret a decidir. Hem d'entendre és que això és normal. Però sense caure en la lògica del frontisme en què ens vol instal·lar el PP i ni en la lògica identitària de Ciutadans o Solidaritat.
Votaria a favor d'un estat propi per a Catalunya dins la UE?
JOEL NAVAS
En primer lloc ens juguem el dret a decidir. En aquestes eleccions no votem “sí” o “no”. Votem per guanyar el dret a decidir. A Iniciativa hi ha federalistes i independentistes, i el punt de trobada és el dret a decidir. Al final, la gent d'Iniciativa i jo també acabarem decidint en funció de si és possible el pacte amb l'Estat o no. Nosaltres diem que volem un estat propi, i aquest estat pot tenir relació federal o confederal. Si es tanquen les portes se n'obriran d'altres. Això s'haurà de governar en el seu moment. Ara hem de sumar molta gent a favor del dret a decidir i no situar-nos en si votarem “sí” o “no”. Quan sigui l'hora d'exercir-lo, decidirem en funció de si ens han tancat als morros totes les portes. ICV tindrà una postura pròpia.
Quines portes s'han d'obrir?
JOEL NAVAS
Depèn. No ho sé dir perquè no sé quin serà l'escenari que tindrem després del 25-N aquí i a Madrid. El que no accepto és un model federal descafeïnat i sense contingut. Un model que no reconegui el dret a decidir, que no em reconegui com a nació, que no em doti de recursos per millorar la vida de la gent... Vull sobirania per millorar la vida de la gent. Però hem d'esperar a veure si aquestes portes s'obren o no. El que sí que puc dir avui és que ICV és una opció per guanyar el dret a decidir d'una manera alternativa a tot el que representa CiU. Molta gent federalista i d'esquerres entén que aquesta pot ser una opció vàlida de futur. La meva opció també dependrà del que decideixi el país de manera majoritària.
CiU aprofita l'independentisme per un profit electoralista?
BET ALTARRIBA
Hi ha debat nacional al carrer. No és que CiU s'hagi inventat el debat nacional. En la Diada hi havia un milió i mig de persones i no era conseqüència de CiU. Això va ser conseqüència que Catalunya no ha aconseguit encara l'encaix dins Espanya. Dit això, sí que crec que Convergència intenta treure'n profit. Al Parlament que va dissoldre Mas ja hi havia majoria a favor del dret a decidir i, en canvi, CiU convoca eleccions per tirar endavant el dret a decidir. Crec que el que busquen és que la ciutadania avali les seves polítiques de retallada. Per què estan tan obsessionats amb la majoria absoluta? El debat hi és, no se l'han inventat, però CiU l'utilitza per distreure l'atenció i tapar unes polítiques que econòmicament han sigut un desastre. I, de retruc, ni tan sols han donat explicacions sobre els casos de corrupció, com el cas Palau.
Què li diria a un indecís perquè votés ICV-EUiA en lloc de CiU?
SERGI BAYÓ
Ens van explicar un cercle virtuós –retallar i sortir de la crisi– i ha acabat sent un cercle desastrós. Hem retallat massa, hem fet patir la gent, l'economia s'ha alentit encara més i ara hem de tornar a retallar. Necessitem un altre model: equitat, repartir la riquesa, compartir el poder polític... La transició nacional ha de ser transició democràtica. Les decisions han de respondre a l'interès general i no pas al d'unes poques famílies. Hem de pensar diferent: la sortida no és Eurovegas, sinó invertir en economia verda i productiva. Això d'ara també és una crisi energètica. Cal renegociar el deute i l'hauríem d'auditar per veure si és legítim o no pagar-lo. No hem de rescatar les concessionàries d'autopistes com ho fa CiU. Ens sobren els motius. Però sobretot n'hi ha un, el més important: el govern ha de tenir sensibilitat social. Les coses poden ser complicades, vivim una greu crisi, però els governs han de tenir present el patiment de la gent. I la CiU d'avui, a diferència de la d'alguns moments de Jordi Pujol, peca d'insensibilitat social. Ha trencat amb el moviment social cristià per apostar pel neoliberalisme i la fi de l'estat del benestar. Això és un pecat capital. Una crisi sense serveis socials és com una guerra sense hospitals. Estan retallant en coses molt sagrades.
Vostè demana a CiU que entoni el mea culpa per la reforma laboral. Però vostè també ho faria per l'endeutament de la Generalitat durant el tripartit?
JOEL NAVAS
El deute que va patir el govern d'entesa al 2010 era de 41.000 milions d'euros. Actualment, el deute de la Generalitat ja està en els 54.000 milions. Cada mes, el govern anterior augmentava el deute en 310 milions. Ara, cada mes, el govern dels millors augmenta el deute en 540 milions. Ho dic per desfer tòpics. Les polítiques de retallades han incrementat el deute a un ritme superior que el del govern anterior. Per què? Per la caiguda d'ingressos. No per estirar més el braç que la màniga. A partir del 2008, hi ha una caiguda dels ingressos dràstica, i ara aquesta caiguda d'ingressos s'ha accentuat perquè la política de retallades ha fet contreure's més l'economia. Però ICV-EUiA sí que entona el mea culpa. L'esquerra, sobretot el PSOE, es va equivocar en pensar que “baixar impostos també era d'esquerres”. Un 40% de la caiguda d'ingressos ve directament de la crisi empresarial, però un 60% ve de les reformes fiscals, segons diuen els inspectors d'Hisenda. Un altre tripartit va baixar molt els impostos: el que formaven al Congrés el PSOE, el PP i CiU. Els ingressos fiscals es van mantenir gràcies a la construcció i, quan aquest sector va caure, ens vam quedar amb una estructura fiscal molt feble. ICV hauria d'haver intentat canviar amb més esforç l'estructura fiscal. Hauríem d'haver insistit més perquè no es baixessin impostos, com per exemple amb la reducció de l'impost de successions. A Catalunya, si tinguéssim la pressió fiscal que tenen de mitjana a la UE, sobretot en rendes de capital i economia especulativa, obtindríem prop de 6.000 milions d'euros d'ingressos a l'any. Molts diners per encarar les polítiques socials, educatives i d'aposta per la innovació que necessitem. Les xifres evidencien que el govern anterior va generar deute, però que el ritme d'endeutament actual és molt més elevat. Però amb un agreujant: el govern d'esquerres va endeutar-se molt però va incrementar molt les polítiques socials; i, en canvi, el govern actual fa créixer el deute amb una reducció dràstica de la despesa social. Té nassos, la cosa.
Vostè sap que la política i els polítics estan molt desprestigiats. Què faria per dir-me a mi que continués confiant en els polítics i votant el dia 25-N?
MARC ANDREU
La política està allunyada de la gent perquè algunes pràctiques polítiques han allunyat la gent. La reforma constitucional per consagrar allò de primer els bancs i després la gent es va pactar amb agosticitat entre Zapatero i Rajoy després d'una carta de la Unió Europea. Això allunya la gent. Però, compte amb segons quins discursos. L'antipolítica la reguen i la conreen cada dia amb interessos particulars. De l'antipolítica el que acaba sorgint és la resignació. Quan es diu que no hi ha alternativa, conreen la tirania de la resignació. No es pot fer res, tot és igual, em quedo a casa... Ells ens volen així. Però no tota la política és igual, no tots els polítics som iguals.
Quina proposta faria perquè els ciutadans puguem participar en els organismes polítics?
MARC ANDREU
Proposo una llei de transparència. Agendes públiques per saber sempre amb qui es reuneixen els polítics. Registre de lobbies: l'objectiu és saber com i on actuen els lobbies que ja existeixen en política. Cal saber d'on ve cada esmena que es presenta al Congrés i al Parlament. Demano una política amb les parets de vidre. Proposo campanyes electorals més austeres, amb un mailing centralitzat per a tots els partits que permetria estalviar centenars de milers d'euros. Vull que tothom faci públic el seu patrimoni, com vaig fer jo. Però quin és el problema? Com aconseguim una democràcia en què no només ens demanin el vot cada quatre anys sinó en què siguem ciutadans plens? Avui, a Suïssa o als Estats Units pots votar en referèndum sobre moltes qüestions de la vida quotidiana. A Massachusetts, exemple que tant agrada citar a Artur Mas, van votar sobre si volien instal·lar un casino. I aquí ens volien imposar el casino per la porta del darrere i sense gaire informació. Necessitem també una autoritat pública que vetlli perquè tots els ciutadans tinguin accés a tota la informació que té l'administració. Cal fer de la política un lloc més habitable i quotidià. Els ciutadans han de tenir mecanismes per decidir de manera quotidiana. Però alguns partits no volen canviar tot això perquè prefereixen una democràcia de baixa intensitat. La política es desgasta perquè està en mans dels interessos dels especuladors financers. Per això ens diuen tot allò que els mercats manen o que no hi ha alternativa, i ens resignem. Les mobilitzacions socials són claus per canviar les consciències. Per aconseguir una aritmètica de carrer diferent. Són fonamentals. Hi ha una visió pròpia de l'esquerra, d'una tradició de la qual jo vinc i aquí faig autocrítica, que creu que tots els processos de transformació social vénen de les institucions, i hi ha coses que es poden fer més enllà de l'àmbit institucional.
Posi'ns exemples d'això?
MARC ANDREU
Jo pertanyo a una cooperativa de consum energètic que es diu Som Energia. El rebut de la llum de casa meva va a Som Energia i així pago l'electricitat d'una manera cooperativa. Si aconseguíssim ser un 5% o un 10% de consumidors conscienciats que en lloc de pagar a les grans companyies elèctriques apuntaléssim una experiència nova i cooperativa de consumir energia, construiríem un model de societat diferent. El mateix puc dir sobre posar els estalvis en banca ètica, comprar els aliments en cooperatives de consum... Hi ha capacitat de transformar la societat més enllà de l'àmbit institucional. Però les polítiques educatives, universitàries, sanitàries van en funció de la correlació de forces al Parlament. Cal recuperar la política. Si la política la deixem en mans d'altres, defensarem els seus interessos. Hem de combatre també en l'espai polític. I si no t'agrada cap dels que estem al Parlament, voteu un altre partit. Però és fonamental construir políticament una alternativa. Si no, la política queda en mans de molta poca gent i pocs interessos. Us ho resumeixo en una frase: hi ha gent que vota cada dia despenjant un telèfon. Despenjant un telèfon, canvien una llei. Despenjant un telèfon, proposen una esmena que els beneficiï. Hi ha grups empresarials i sectors de negocis concrets que voten cada dia per telèfon. Els ciutadans només podem votar cada quatre anys però almenys hem d'intentar reformar la política a fons. Nosaltres ho intentem, però és complicat.
Amb quin partit estaria disposat a pactar després de les eleccions si puguessin formar govern de nou?
ANDREU TRESSERRAS
Nosaltres aspirem a construir una alternativa. No et negaré que aquesta alternativa és difícil que pugui emergir amb els vots suficients el dia 25. Però volem posar les bases perquè això sigui difícil. Amb qui? Amb qui estigui d'acord amb tres principis bàsics. Primer, el dret a decidir. Segon, el repartiment de la riquesa i dels esforços. I tercer, el repartiment del poder perquè la política no estigui concentrada i dominada per tan poques mans. El fonament bàsic de qualsevol pacte d'ICV-EUiA és la necessitat de reorientar la política econòmica, reformar les lleis que imposen per decret l'estabilitat pressupostària... Serem davant de qualsevol que es plantegi que no hi ha més alternativa que cavar en el pou per encara enfonsar-nos més. Creiem que qualsevol govern ha de ser amic dels treballadors, dels estudiants, dels mestres, dels metges, però també dels autònoms i dels empresaris que necessiten crèdit. I creiem que el govern ha de ser enemic dels especuladors financers i dels traficants de drets per fer negoci. A partir d'aquesta base, estem oberts a parlar amb tothom. Però, fins ara, la resta de partits no ha estat d'acord amb això. Però, vaja, és complicat. Nosaltres, amb 10 diputats, hem hagut de liderar l'oposició. Cal un projecte d'esquerres per plantar cara a CiU que no sigui subsidiari d'un partit estatal ni subaltern de la dreta nacionalista. Prefereixo no dir noms de partits amb qui pactaria. Perquè hi ha partits que volen construir l'alternativa, però sobretot hi ha molta gent. Abans de parlar d'una aritmètica parlamentària determinada, cal parlar d'una aritmètica de carrer. Aquí faig una autocrítica del govern d'entesa. Aquest no va entendre que els processos de transformació social havien de tenir un acompanyament social previ. En paraules d'Antonio Gramsci, necessitàvem una hegemonia diferent.
Parla de redistribució de la riquesa, però com pot Catalunya generar riquesa?
MERITXELL BAYARRI
En primer lloc, invertir en les potencialitats que té el nostre servei públic. Aquell país que cregui que pot sortir de la crisi empetitint els serveis públics va ben equivocat. Els països petits com el nostre a Europa tenen diferents models: el de Dinamarca o Suècia, o el d'Irlanda. Alguns prefereixen el model irlandès: l'impost efectiu de societats a Catalunya és el més baix d'Europa per les reformes fiscals del PSOE, el PP i CiU. Catalunya, per tant, necessita invertir en una economia productiva que es basi en serveis públics. En segon lloc, un canvi de model energètic per invertir en energies alternatives i renovables. No tenim petroli, ni gas ni urani per a les nuclears. Hem d'invertir més en renovables. I, per tant, també en transport públic eficient i poc depenent del petroli, com el ferrocarril. El major antiexemple de mobilitat sostenible a tot Europa és el camp de Tarragona. En tercer lloc, una economia de prestació de serveis. A Suècia una de cada quatre persones estan ocupades en l'atenció a la persona. Podem especialitzar-nos en sectors com ara l'atenció social, la biomedicina, l'eficiència energètica, en renovables com són l'energia solar o l'eòlica. I, finalment, necessitem aprofitar millor una de les nostres majors potencialitats econòmiques: el turisme. Apostant per turisme de qualitat, no per Eurovegas. Els diners, tot i que CiU digui el contrari, sí que existeixen a Catalunya. Un estudi recent mostra com el nivell de renda dels barris més populars de la ciutat de Barcelona ha baixat durant els anys de crisi però, en canvi, les rendes als barris més rics han crescut. Quanta desigualtat suporta la democràcia? Vivim una situació extrema. Cal treure diners de les rendes més altes i de l'economia especulativa per invertir en l'economia productiva i l'atenció social. Un exemple: 500 euros a la butxaca d'un ric solen anar a l'estalvi i ho demostren les dades, ja que l'estalvi dels catalans ha crescut els darrers anys; en canvi, 500 euros donats a una família que els necessita són per a consum. La redistribució, fins i tot en termes econòmics, és més eficaç contra la crisi.
Això no provocaria fuga de capitals de les empreses?
MERITXELL BAYARRI
Bé. Pot existir frau, però el frau fiscal ja existeix avui. Això canviaria amb un control més dur contra el frau fiscal. Aquesta mateixa pregunta sobre el frau també se la van fer al seu dia a Suècia, Alemanya o Dinamarca, on hi ha una pressió fiscal més alta. Les empreses inverteixen allà on es generen oportunitats. En un país on tot es retalla i l'economia no va bé, l'empresa se'n va a l'estranger. En canvi, en un país on l'estat inverteix, on s'investiga i on creixen les oportunitats, l'empresa hi invertirà. Com us expliqueu que països amb més fiscalitat que Catalunya estiguin millor? A Dinamarca el percentatge de fiscalitat ambiental està en el 4% del PIB. Nosaltres no arribem a l'1%. Això fa que Dinamarca sigui líder en renovables i genera oportunitats de negoci i de treball. El govern de CiU només vol retallar i retallar, i això allunya els inversors. No ets més atractiu perquè tinguis l'impost de societats més baix d'Europa, sinó si construeixes una societat d'oportunitats i prosperitat. Aquests últims dos anys cada setmana me'n vaig a un barri de Catalunya per parlar amb associacions de veïns, amb associacions d'afectats per les retallades, amb treballadors dels hospitals... i me'n vaig a dormir fet pols. Us ho dic de debò. Per això penso fermament que la sortida de la crisi és un deure econòmic, però també ètic i humà. Hi ha un element humà que cal posar de relleu en la recerca de solucions contra la crisi.
Creu que l'independentisme pot convertir-se en un fre al principi de justícia social i solidaritat entre territoris?
ALEXANDRE HERNÀNDEZ
Depèn. L'independentisme té raons econòmiques, i molta gent a Europa fa el paral·lelisme amb regions riques com ara Llombardia o Baviera i no combrega amb el sobiranisme català. En canvi, els europeus ho entenen millor quan parlem de sentiments. És a dir, quan parlem de la incapacitat d'encaixar en un model d'estat federal que Espanya no ha acceptat mai. El problema és que els models fiscals europeus, com el de l'Alemanya federal, són models solidaris però ordinals. El que no pot ser és que una comunitat passi de ser la quarta a l'hora de pagar fins a la novena a l'hora de rebre. El nou model de finançament ho va millorar, però s'ha tornat a descompensar.sobretot per culpa de la deslleialtat constitucional. Quin és el problema? Que l'Estat mai ha volgut encarar aquest conflicte. Però el debat no ha de ser tan econòmic. La independència, en terme de diners, pot tenir coses bones o dolentes. Alguns diuen que seríem el quart país d'Europa. No ho crec. Tenim una model productiu molt feble, amb un 20% d'atur i amb indústria en crisi.
Creu que Espanya votaria a favor que Catalunya entrés a la Unió Europea, o ens vetaria?
SARA REIGADA
Tot és molt complicat. Depèn de com vagi el procés votaran a favor o en contra. És veritat el que diuen que el federalisme s'ha de pactar amb l'Estat, però també és cert que la independència s'ha de pactar amb la Unió Europea. No hi ha res fàcil. Per sobre d'això crec que el debat ha de ser més democràtic del que és ara mateix.
Joan Herrera no seria el típic orador de mítings en grans palaus d'esports ni cap agitador de masses a la sortida de la fàbrica. Tot i ser l'hereu del PSUC, no té pinta de sindicalista. Guanya, en canvi, en distàncies curtes. No li surt gaire això de cridar. Té alguns tics quan actua en escenaris grans. Es posa vermell quan xerra de temes complicats. Així doncs, la sala de la Universitat Rovira i Virgili, petita, silenciosa i amb pocs alumnes, li anava força bé. No va envermellir durant l'entrevista ni va fer l'habitual repertori de tics. No va tremolar ni quan li preguntaven pels “deutes deixats pel govern tripartit” ni per quan el pressionaven amb la “fuga de capitals de les empreses davant dels seus impostos”. Tenia totes les respostes al cap. I si fallava alguna dada econòmica es guardava el recurs d'una llibreta negra, tipus Moleskine, on apunta tot tipus de dades i números. “Imagino que vosaltres no podeu fer servir als exàmens cap xuleta, però jo sempre la porto en els mítings de la campanya electoral”, va confessar als alumnes. Els que són poc amics del líder ecosocialista solen enriure-se'n i critiquen la seva suposada actitud d'alumne aplicat que ho sap tot, fins al punt de titllar-lo de “saberut”. Ell rebutja aquesta imatge i la veritat és que sol vèncer l'estereotip en la distància curta, l'entrevista o el debat. A la universitat, va tirar de recursos sense posar-se nerviós. Amb un auditori en què la mitjana no superava els 21 anys, va triar imatge informal –la seva habitual– de camisa i texans i, fins i tot va apostar pel llenguatge col·loquial i informal: “fotut”, “parlar en plata”, “la majoria dels quartos” i similars van ser algunes de les perles de l'Herrera més universitari. Se'l veia còmode. A estones, fins i tot, massa còmode. Només va tenir cinc minuts de tensió quan els estudiants van pressionar-lo amb preguntes i més preguntes sobre la independència. A la primera, ja tenia el discurs sabut i va respondre sense problema. La segona es va enverinar una mica més però va aguantar el tipus. A la tercera, a la pregunta de vostè què votaria demà, “sí” o “no”?, ja va començar amb envermellir i a fer tics.
1. SERGI BAYÓ.
Estudiant de quart de periodisme. 21 anys.
2. MERITXELL BAYARRI.
Estudiant de tercer de periodisme. 20 anys.
3. BET ALTARRIBA.
Estudiant de quart de periodisme. 21 anys.
4. JOEL NAVAS.
Estudiant de tercer de publicitat i relacions públiques. 20 anys.
5. ANDREU TRESSERRAS.
Estudiant de tercer de periodisme. 20 anys.
6. SARA REIGADA.
Estudiant de segon de relacions laborals., 20 anys.
7. ALEXANDRE HERNÀNDEZ USSÓ.
Estudiant de quart de dret. 21 anys.
8. MARC ANDREU.
Estudiant de tercer de comunicació audiovisual. 20 anys.
9. ARNAU MARÍN.
Estudiant de quart de periodisme. 22 anys.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.