El Vallès s'uneix per tornar a ser un referent industrial
CCOO i la UGT promouen la declaració cap a la segona reindustrialització amb els 23 consistoris, universitats, patronals i cambres
S'han destruït 1.470 empreses i 28.194 llocs de feina al sector
Han fet falta més de set anys seguits de crisi i la constatació que en els últims temps el Vallès Occidental ha patit la destrucció de 1.470 empreses industrials i 28.194 llocs de treball en aquest sector des del 2009, a més de registrar 1.277 expedients de regulació d'ocupació en només dos anys perquè s'hagi decidit a sumar esforços per canviar aquesta situació. La iniciativa va partir fa uns mesos dels sindicats UGT i CCOO, com explicaven ahir els seus secretaris generals, Josep Santcristòfol i Enrique Sánchez, i ja va tenir el suport del Consell Comarcal, i ahir es va fer la posada en escena amb el suport, de moment, dels 23 alcaldes i alcaldesses, a més de les universitats –UAB, UPC, UIC–, el Consell Intersectorial d'Empresaris; les cambres de comerç de Terrassa i Sabadell; el Pimec Vallès Occidental o l'Escola Superior de Disseny de Catalunya. L'objectiu és clar: actuar col·lectivament per revertir una situació que ha acabat afeblint la capacitat productiva del teixit industrial. I fer-ho deixant de banda localismes per competir amb altres regions del món, ja que la Unió Europea afirma que “som un territori de competitivitat”, recordava l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa. De fet, el degà de Col·legi d'Economistes de Catalunya, Joan Baptista, va glossar les bondats d'una comarca que ha patit una mutació de la base industrial, s'ha reconvertit i especialitzat en altres sectors, però que no ha marxat mai del territori i que té una activitat d'aquest sector (entre el 26 i el 28%) per sobre del que es proposa des d'Europa (20%). I malgrat la crisi, encara genera l'11% del PIB català i el 3% de l'Estat. I en aquest context, Baptista va deixar clar que al Vallès “no és que la indústria tingui futur, sinó que el futur és la indústria”.
Per aquest motiu la declaració de reindustrialització firmada ahir aposta per començar a dissenyar actuacions que fomentin la política industrial, amb mà d'obra qualificada i una empresa competitiva. La d'ahir només és una primera fase que ha de tenir continuïtat el 8 de maig amb unes jornades per començar a debatre les necessitats del territori per començar a dibuixar actuacions i propostes concretes. Santcristòfol va ser clar: “És el moment d'experimentar i de ser agosarats.”
I en aquest sentit, com també en la necessitat de consens, es van referir alguns dels que van intervenir en l'acte de la firma, que van apel·lar emmirallar-se en l'esperit d'iniciatives anteriors, com són el cas de les zones d'urgent reindustrialització (ZUR) dels anys 80 al voltant de la riera de Caldes o els debats de Sabadell Proposa un cop van ser recuperats els ajuntaments democràtics.
LA XIFRA
LA FRASE
LA DATA
Si no es crea ocupació “no haurà servit de res”
El rector de la UPC, Enric Fossas, va ser el més contundent en expressar que “si d'aquí a quatre o cinc anys no s'han creat llocs de treball això no haurà servit de res”. Una visió compartida per l'alcaldessa de Sant Cugat, Mercè Conesa, que hi va afegir que la ciutadania “ens ha d'exigir objectius concrets, transparència i rendiment de comptes”. Els punts genèrics de la declaració aposten per un pla energètic territorial per evitar uns costos “insostenibles” i reforçar la coordinació interadministrativa en infraestructures viàries, ferroviàries, de telecomunicacions, polígons industrials i parcs empresarials. També volen un sistema de formació dual per a joves i majors de 45 anys i inversions en el transport ferroviari de mercaderies amb la creació de 20 estacions, la connexió amb l'aeroport de Barcelona i acabar el quart cinturó, entre altres coses.
