L'FMI exigeix accions fermes contra la "crisi mundial"

El Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) ha adver­tit que la crisi econòmica ja té "abast mun­dial" i per afron­tar-la calen "actu­a­ci­ons fer­mes i una estreta coo­pe­ració" entre els països. Així ho expressa el comitè mone­tari i finan­cer de l'orga­nisme inter­na­ci­o­nal en un comu­ni­cat emès després de la pri­mera jor­nada de la reunió de pri­ma­vera de l'FMI, que es clau­sura avui a Was­hing­ton.

"Els ris­cos als quals ha de fer front l'eco­no­mia són de natu­ra­lesa mun­dial", va indi­car el Fons sense esmen­tar la res­pon­sa­bi­li­tat dels Estats Units en el seu ori­gen. Els prin­ci­pals fac­tors de risc són "les tur­bulències que con­ti­nuen en els mer­cats finan­cers i la degra­dació del crèdit i del sec­tor immo­bi­li­ari".
El comu­ni­cat final no fa cap referència a la "ter­cera línia de defensa" que sovint esmenta el direc­tor gerent de l'FMI, Domi­ni­que Strauss-Kahn: la uti­lit­zació de fons públics per aju­dar els bancs amb pro­ble­mes.

En el decurs de la reunió, el secre­tari del Tre­sor dels Estats Units, Henry Paul­son, va asse­gu­rar que la redis­tri­bució del poder al Fons Mone­tari Inter­na­ci­o­nal (FMI) apro­vada el 28 de març pas­sat és només "un pri­mer pas en la direcció cor­recta" i va apos­tar per anar més enllà en una reforma en la qual Europa ha de cedir part de la seva influència en favor dels països emer­gents.

En un dis­curs davant del comitè mone­tari i finan­cer -l'òrgan que marca l'estratègia de l'FMI-, Paul­son va recla­mar que la ins­ti­tució "no s'adormi sobre els llo­rers" i que el procés de reforma con­tinuï.

La seva pro­posta apunta direc­ta­ment que Europa perdi part de la seva repre­sen­tació al con­sell exe­cu­tiu del Fons, on actu­al­ment designa 10 dels seus 24 mem­bres. En com­pa­ració, Amèrica Lla­tina només compta amb dues cadi­res i una ter­cera la com­par­teix amb Espa­nya. El govern dels EUA demana que el nom­bre de repre­sen­tants es redu­eixi de 24 a 22 el 2010 i a 20 el 2012, sobre­tot en detri­ment d'Europa.

Revisió del vot
De fet, la com­po­sició del con­sell exe­cu­tiu no for­mava part de la reforma apro­vada el 28 de març, que suposa una trans­ferència del 2,7% dels drets de vot dels països avançats cap als menys desen­vo­lu­pats. El pla pre­veu la revisió del vot dels mem­bres cada cinc anys per reflec­tir més fidel­ment el pro­ducte inte­rior brut (PIB) real dels països repre­sen­tants als òrgans de govern.

El direc­tor gerent de l'FMI, Domi­ni­que Strauss-Kahn, va des­ta­car el caràcter "històric" de l'acord, que suposa la modi­fi­cació més subs­tan­cial del poder al Fons des de la seva fun­dació a la con­ferència de Bret­ton Woods el 1944. Però fins i tot ell va reconèixer que la nova fórmula no reflec­teix encara el pes real de cada país en el món.