Economia
Les noves caixes trigaran tres anys a ajustar el personal
La reducció de plantilla se centrarà en prejubilacions a partir dels 57 anys. La mesura pot arribar a absorbir la meitat dels costos de la integració. Afectarà fins a un 20 per cent dels treballadors
Caixa Catalunya va tancar la primavera passada 45 oficines a tot l'Estat. Es tractava de sucursals petites i properes a grans oficines o situades en nous barris que la crisi immobiliària ha deixat a mig fer. El procés va durar tres mesos. La reestructuració de les noves caixes que surtin de les fusions de Sabadell-Terrassa-Girona-Manlleu i Catalunya-Tarragona-Manresa no serà ràpida. Això ho asseguren les entitats afectades, que calculen que el procés es pot allargar entre dos i tres anys.
Segons les estimacions del Banc d'Espanya, el nombre d'oficines que sobren pot arribar al 20%, un percentatge que podria repetir-se en el cas de l'excedent del personal. El nombre final, però, dependrà de les negociacions amb els sindicats.
A banda d'un pla de baixes incentivades, les entitats posaran en marxa prejubilacions a les quals podran acollir-se els treballadors de més de 57 anys per aconseguir aquesta reducció de personal. "La meitat del cost de la reestructuració podria centrar-se en el reajustament de la plantilla", asseguren fonts financeres.
Per cobrir aquesta elevada factura, l'Estat ha aprovat el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), al qual podran acollir-se les caixes en procés de fusió. "Sense el FROB aquesta reducció de personal tindria un cost inassumible", afegeixen les mateixes fonts.
Menys traumàtic
La retallada de personal dels serveis centrals seguirà un esquema similar i se centrarà en els treballadors de més edat a través de les prejubilacions. "És el sistema menys traumàtic perquè la societat ja accepta que una persona a partir dels 55 anys pot deixar de treballar", explica a l'AVUI Ceferí Soler, professor de l'escola de negocis Esade.
Aquesta norma, no obstant, no se segueix en el cas de la reducció dels càrrecs directius de primera i segona fila. Els pactes de fusió de les pròpies entitats han preservat diferents parcel·les de poder per a cada entitat, que podrà recol·locar una sèrie més gran o més petita dels seus directius. En el cas de la unió entre les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa ha estat Adolf Todó, director general de Caixa Catalunya, el que ha liderat l'operació i el que previsiblement faci l'equip directiu al seu gust. Les caixes de Terrassa, Sabadell, Manlleu i Girona, per la seva banda, impulsen una integració més col·legial que obligarà a un repartiment més gran de càrrecs entre les quatre entitats.
El tancament d'oficines serà més ràpid, encara que també portarà el seu temps. En cas de duplicació de xarxes l'oficina més petita traspassarà els clients a la sucursal més gran, segons l'acord base al qual han arribat les caixes. Un procés que difícilment es pot fer en menys de tres mesos.
Segons les estimacions del Banc d'Espanya, el nombre d'oficines que sobren pot arribar al 20%, un percentatge que podria repetir-se en el cas de l'excedent del personal. El nombre final, però, dependrà de les negociacions amb els sindicats.
A banda d'un pla de baixes incentivades, les entitats posaran en marxa prejubilacions a les quals podran acollir-se els treballadors de més de 57 anys per aconseguir aquesta reducció de personal. "La meitat del cost de la reestructuració podria centrar-se en el reajustament de la plantilla", asseguren fonts financeres.
Per cobrir aquesta elevada factura, l'Estat ha aprovat el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), al qual podran acollir-se les caixes en procés de fusió. "Sense el FROB aquesta reducció de personal tindria un cost inassumible", afegeixen les mateixes fonts.
Menys traumàtic
La retallada de personal dels serveis centrals seguirà un esquema similar i se centrarà en els treballadors de més edat a través de les prejubilacions. "És el sistema menys traumàtic perquè la societat ja accepta que una persona a partir dels 55 anys pot deixar de treballar", explica a l'AVUI Ceferí Soler, professor de l'escola de negocis Esade.
Aquesta norma, no obstant, no se segueix en el cas de la reducció dels càrrecs directius de primera i segona fila. Els pactes de fusió de les pròpies entitats han preservat diferents parcel·les de poder per a cada entitat, que podrà recol·locar una sèrie més gran o més petita dels seus directius. En el cas de la unió entre les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa ha estat Adolf Todó, director general de Caixa Catalunya, el que ha liderat l'operació i el que previsiblement faci l'equip directiu al seu gust. Les caixes de Terrassa, Sabadell, Manlleu i Girona, per la seva banda, impulsen una integració més col·legial que obligarà a un repartiment més gran de càrrecs entre les quatre entitats.
El tancament d'oficines serà més ràpid, encara que també portarà el seu temps. En cas de duplicació de xarxes l'oficina més petita traspassarà els clients a la sucursal més gran, segons l'acord base al qual han arribat les caixes. Un procés que difícilment es pot fer en menys de tres mesos.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
