Economia
“Demanarem al FROB els màxims recursos possibles”
Entrevista a Feliu Formosa, director general de Caixa Manresa
L’actual director general de Caixa Manresa, Feliu Formosa, està cridat a ser la mà dreta d’Adolf Todó en l’entitat que surti de la fusió entre les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa. Els dos directius van iniciar la seva relació professional a Banc Sabadell fa vint anys, la van continuar a Caixa Manresa i la reprendran ara a la nova entitat sorgida de la fusió.
Caixa Manresa té una envejable morositat del 2,6 per cent, de les més baixes de les caixes d’estalvis. Per què han decidit fusionar-se i no continuar en solitari?
Podríem haver decidit continuar en solitari sense tenir cap problema, però ara en el món financer calen entitats més grans i, en aquest sentit, el resultat de la integració és millor. Les regulacions que afecten el sector tendeixen cap a un augment de les ràtios de capital, és a dir, demanaran a les entitats un enfortiment dels seus balanços. Per aconseguir aquest capital haurem d’acudir als mercats internacionals i només el trauran en bones condicions les entitats grans. Si haguéssim continuat en solitari cada cop tindríem més dèficit de capital per concedir préstecs i una dimensió més reduïda.
Per què la fusió amb les caixes de Catalunya i Tarragona i no amb les de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona?
Perquè és substancialment més gran. Ara serem el 20 per cent d’una caixa amb uns actius de 81.000 milions i que serà la quarta de l’Estat. Potser a altres caixes els cal més endavant afrontar un nou procés de fusió per aconseguir la mida adequada, però a nosaltres no perquè ja hem aconseguit la dimensió correcta.
Bona part del món local és reticent a aquest procés d’unions per la pèrdua d’arrelament territorial que pot comportar. Què faran per evitar això?
Que una caixa d’estalvis es mantingui arrelada a un territori és un aspecte vocacional perquè no hi ha cap llei que ho garanteixi. De fet, aquesta vocació ha de sorgir de l’equip directiu i arriba fins a l’últim empleat. Mantenir l’obra social lligada a un territori depèn en definitiva dels membres del consell d’administració.
Malgrat tot, nosaltres hem aconseguit que un 15 per cent del pressupost de l’obra social de la nova caixa sigui gestionat per la Fundació Caixa Manresa.
El Banc d’Espanya considera que a la nova caixa li sobra un terç de la seva xarxa i del seu personal...
Nosaltres encara no hem acabat de quantificar quantes oficines tancarem i quina retallada de personal es produirà. Segurament ho sabrem en els propers dies, quan acabem d’avaluar-ho.
Per tirar endavant l’operació, quants diners demanaran al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB)?
Demanarem al FROB els màxims recursos possibles. Aquest fons és una oportunitat històrica per capitalitzar les caixes d’estalvis i nosaltres l’aprofitarem al màxim. Els recursos del FROB han de crear les bases d’un nou projecte que sigui important i es converteixi en una referència.
¿La nova caixa que crearan serà molt diferent de les actuals?
Caixa Manresa serà molt diferent de com és ara perquè tindrem l’oportunitat d’afegir tot tipus de serveis i buscar uns clients als quals ara no podem arribar. En fons d’inversió, per exemple, podrem completar la nostra àmplia gamma amb productes de totes les categories que ara no podem oferir perquè tenim una demanda molt reduïda. La nostra ambició és convertir-nos en un proveïdor de tota mena de serveis financers.
¿La fusió que han començat les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa està oberta a altres entitats?
Conceptualment sí, però això podria ser a llarg termini perquè ara volem estar enfocats en l’actual procés.
Sembla que la nova entitat té plans per crear una nova marca, ¿no els sembla bé el nom de Caixa Catalunya?
Del que es tracta és de crear un nou nom que ens representi a les tres caixes. L’operació s’ha donat dintre d’un procés d’una certa igualtat i, esclar, el nom de Caixa Catalunya representa només una entitat i no les tres.
La marca Caixa Catalunya no està cremada, com s’ha dit. A nosaltres ens agrada però un projecte nou requereix un nom nou.
Vostè continuarà treballant en la nova entitat
Suposo que sí.
Caixa Manresa té una envejable morositat del 2,6 per cent, de les més baixes de les caixes d’estalvis. Per què han decidit fusionar-se i no continuar en solitari?
Podríem haver decidit continuar en solitari sense tenir cap problema, però ara en el món financer calen entitats més grans i, en aquest sentit, el resultat de la integració és millor. Les regulacions que afecten el sector tendeixen cap a un augment de les ràtios de capital, és a dir, demanaran a les entitats un enfortiment dels seus balanços. Per aconseguir aquest capital haurem d’acudir als mercats internacionals i només el trauran en bones condicions les entitats grans. Si haguéssim continuat en solitari cada cop tindríem més dèficit de capital per concedir préstecs i una dimensió més reduïda.
Per què la fusió amb les caixes de Catalunya i Tarragona i no amb les de Sabadell, Terrassa, Manlleu i Girona?
Perquè és substancialment més gran. Ara serem el 20 per cent d’una caixa amb uns actius de 81.000 milions i que serà la quarta de l’Estat. Potser a altres caixes els cal més endavant afrontar un nou procés de fusió per aconseguir la mida adequada, però a nosaltres no perquè ja hem aconseguit la dimensió correcta.
Bona part del món local és reticent a aquest procés d’unions per la pèrdua d’arrelament territorial que pot comportar. Què faran per evitar això?
Que una caixa d’estalvis es mantingui arrelada a un territori és un aspecte vocacional perquè no hi ha cap llei que ho garanteixi. De fet, aquesta vocació ha de sorgir de l’equip directiu i arriba fins a l’últim empleat. Mantenir l’obra social lligada a un territori depèn en definitiva dels membres del consell d’administració.
Malgrat tot, nosaltres hem aconseguit que un 15 per cent del pressupost de l’obra social de la nova caixa sigui gestionat per la Fundació Caixa Manresa.
El Banc d’Espanya considera que a la nova caixa li sobra un terç de la seva xarxa i del seu personal...
Nosaltres encara no hem acabat de quantificar quantes oficines tancarem i quina retallada de personal es produirà. Segurament ho sabrem en els propers dies, quan acabem d’avaluar-ho.
Per tirar endavant l’operació, quants diners demanaran al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB)?
Demanarem al FROB els màxims recursos possibles. Aquest fons és una oportunitat històrica per capitalitzar les caixes d’estalvis i nosaltres l’aprofitarem al màxim. Els recursos del FROB han de crear les bases d’un nou projecte que sigui important i es converteixi en una referència.
¿La nova caixa que crearan serà molt diferent de les actuals?
Caixa Manresa serà molt diferent de com és ara perquè tindrem l’oportunitat d’afegir tot tipus de serveis i buscar uns clients als quals ara no podem arribar. En fons d’inversió, per exemple, podrem completar la nostra àmplia gamma amb productes de totes les categories que ara no podem oferir perquè tenim una demanda molt reduïda. La nostra ambició és convertir-nos en un proveïdor de tota mena de serveis financers.
¿La fusió que han començat les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa està oberta a altres entitats?
Conceptualment sí, però això podria ser a llarg termini perquè ara volem estar enfocats en l’actual procés.
Sembla que la nova entitat té plans per crear una nova marca, ¿no els sembla bé el nom de Caixa Catalunya?
Del que es tracta és de crear un nou nom que ens representi a les tres caixes. L’operació s’ha donat dintre d’un procés d’una certa igualtat i, esclar, el nom de Caixa Catalunya representa només una entitat i no les tres.
La marca Caixa Catalunya no està cremada, com s’ha dit. A nosaltres ens agrada però un projecte nou requereix un nom nou.
Vostè continuarà treballant en la nova entitat
Suposo que sí.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.