El sí a la independència s’acosta al mig milió

El mig milió ja gairebé és al sac. La gens menyspreable quantitat de 450.000 catalans s’han expressat ja clarament a favor de la independència. És la principal fita que van assolir ahir les consultes sobiranistes, en una ambiciosa tercera onada que es va tancar amb un 17,5% de participació, en el que era el primer assalt de consideració a capitals i ciutats mitjanes del país.

Justament aquest fet (1.327.000 ciutadans citats a les urnes) va comportar algunes dificultats en el recompte, que es va allargar fins passada la mitjanit. Amb dades pendents de confirmar, la participació acumulada de les tres onades se situaria lleugerament per sota del 20%, mentre que els vots a favor de la independència seguirien per sobre del 90%.

Serà innegable analitzar la frenada que ha suposat el vot més clarament urbà. En aquest sentit, els casos de Lleida i Reus resulten especialment significatius perquè eren les ciutats amb més pes demogràfic en aquesta tercera onada. La capital del Segrià liderava el llistat amb 114.000 persones cridades a votar, gairebé un 10% del total al país, però a penes va respondre un 8,2%. “En realitat estem molt satisfets. Hem tingut pocs mitjans i poc suport de l’Ajuntament, en un context d’una ciutat que es mou poc”, van explicar fonts de la plataforma Lleida Decideix, entitat que cal recordar que es va arribar a plantejar fa unes setmanes ajornar la seva presència en aquesta onada del 25-A.

Pel que fa a la capital del Baix Camp, que tenia l’afegit d’acollir el centre de dades de la Coordinadora Nacional, eren 88.000 les persones amb opció de votar, però només un 14,7% es va decidir a exercir-la. Entre ells Ernest Benach. El president del Parlament i els consellers de Governació, Jordi Ausàs, i Innovació, Josep Huguet, van ser les més altes autoritats del país que van votar ahir.

No van ser només Lleida i Reus el llast per a la jornada. De fet, només tres de les 16 poblacions de més de 25.000 habitants presents en el llistat van superar el 20% de participació. Manresa, on va votar el conseller Huguet, s’hi va quedar a la vora (18,5%) i Granollers (17%) encara va remuntar uns resultats que a migdia feien pensar en un balanç pitjor.

Però els casos de Mollet, amb un 7,4% de vots (sobre 44.000 vots potencials), i Montcada i Reixac, amb un 7,8% (sobre 28.000), no per previsibles van deixar de suposar rèmores de pes. Tampoc hi van ajudar Pineda (12,4% sobre 22.000), Martorell (12,3% sobre 22.000), Salt (15% sobre 25.000) o Figueres (14,5% sobre 36.000).

El contrapès va arribar d’Igualada, amb un 23,3% de participació sobre 33.000 ciutadans cridats a votar, Girona, que va aportar un 21,4% (padró de 79.000 persones) i sobretot Olot, que va representar el sostre entre les ciutats grans i les capitals de comarca amb un notable 26,5% sobre 28.000 possibles votants, i Valls, ben a prop amb el seu 26,3% sobre 21.000 possibles votants.

No millora gaire el panorama si es tenen en compte les 15 capitals de comarca (algunes de les quals no arriben als 25.000 habitants). A Igualada, Girona i Olot a penes s’hi afegeixen per sobre del 20% Sort (25,2%, però sobre 1.988 votants possibles) i Cervera (20,1% sobre 7.600).

És aquest, l’urbà, el mur que li queda per analitzar al moviment de les consultes. Els percentatges en pobles i viles es van mantenir en xifres similars a les altres dues onades, amb moltes dades de participació superiors al 30% i unes quantes superiors al 40%.

En realitat, des de l’organització es va valorar positivament haver assaltat aquest gruix de ciutats grans i haver passat la prova sense incidències remarcables. Sobretot gràcies a la feina dels 34.000 voluntaris mobilitzats.

Efecte Estatut?
El que no haurà tingut l’efecte esperat, gairebé es pot dir que no va tenir efecte, és la situació de no sentència en què es troba l’Estatut al Tribunal Constitucional. Perquè tot i la polèmica que s’allarga de fa deu dies, els resultats evidencien que no hi ha hagut un impuls. És probable que més d’un dels votants d’ahir ho fes més motivat per la situació, però és impossible saber si algun dels que va votar no ho hauria fet sense la no sentència i, en tot cas, el que és segur és que no hi ha hagut efecte incendi. Els mateixos integrants de la Coordinadora Nacional de les Consultes per la Independència se n’havien volgut separar, de l’afer TC. “És una qüestió superada, amb o sense sentència”, deien. Línia que, resultats a la mà, comparteixen el gruix dels votants de les consultes.