Què podem esperar de l'actual reforma laboral?
Mai ha existit un consens tan generalitzat sobre la necessitat de millorar el funcionament del nostre mercat de treball tant des de dintre (àmbit acadèmic –grup dels 100 economistes–, món empresarial, Banc d'Espanya, etc.) com des de fora (Comissió Europea, OCDE, FMI, etc.). De fet, amb el fort augment experimentat per la taxa d'atur, molt per sobre de la mitjana europea i sense perspectives clares de millora, el govern va buscar el consens entre els agents socials durant més d'un any per tal de dur a terme una reforma del mercat de treball que ajudés a crear les condicions necessàries per fomentar la creació d'ocupació. Durant aquell any, el govern va rebre moltes crítiques pel fet de valorar molt més les formes (el consens) que el contingut (la reforma), però després de l'estiu del 2009 (i una vegada constatat que era impossible posar d'acord empresaris i sindicats) va assumir la responsabilitat d'avançar en la reforma, una reforma que va ser aprovada pel Parlament la setmana passada comptant només amb el suport del partit del govern.
Crec que és important recordar aquest camí per dos motius: primer, perquè el llarg procés viscut ha determinat que la reforma realitzada hagi acabat sent una reforma parcial que no agrada a ningú: als sindicats perquè afirmen que hi ha hagut una retallada sense precedents dels drets dels treballadors (la prova és la convocatòria de vaga general) i als empresaris perquè consideren que no s'ha avançat prou en les seves reivindicacions. Però també és important recordar que un segon aspecte negatiu de la reforma és que la situació del mercat de treball en el moment en què es començaran a aplicar les mesures acordades és clarament pitjor que fa dos anys.
Què podem esperar, doncs, de la reforma laboral? A curt termini, molt poc, perquè, com ja he esmentat anteriorment, arriba molt tard. Ara bé, cal esperar que a mitjà termini, quan iniciem una nova etapa expansiva, ajudi a generar ocupació estable i no de caràcter temporal. De fet, l'excessiva utilització que fan les empreses dels contractes temporals és un dels principals problemes de la nostra economia en el context actual. La consideració d'un treballador com a temporal fa que no acumuli suficient experiència en el seu lloc de treball i a més que l'empresa no inverteixi en la seva formació específica, i aquest és un dels principals motius pels quals no hem aconseguit millorar la nostra productivitat durant la darrera etapa expansiva. Aquest augment és clau per aconseguir millorar la competitivitat de les empreses i, per tant, la seva capacitat exportadora, una millora imprescindible per poder aprofitar la millora de la demanda exterior que es comença a produir i poder sortir abans de la crisi. Si aquesta situació no és bona per als treballadors (per l'elevada rotació i la inseguretat personal que genera) ni tampoc per a les empreses des de la perspectiva de la competitivitat, per què es continuen utilitzant els contractes temporals de manera preferent? La resposta està relacionada amb dos dels aspectes objecte de reforma: els costos i les causes d'acomiadament. En concret, la reforma aprovada introdueix un nou contracte amb una indemnització inferior (33 dies) i especifica molt més les causes de l'acomiadament per raons econòmiques introduint la possibilitat que l'acomiadament col·lectiu es pugui plantejar davant la previsió de pèrdues i no un cop aquestes ja s'hagin produït. El que s'intenta és fer els contractes indefinits molt més atractius eliminant la incertesa actual que tenen les empreses sobre si podran o no acomiadar un treballador per causes objectius i sobre quant hauran de pagar d'indemnització reduint també el diferencial entre indefinits i temporals. Tinc molts dubtes sobre si realment s'aconseguirà aquest objectiu. Però cal esmentar també que la reforma incorpora altres aspectes que afecten la negociació col·lectiva i les polítiques actives i passives del mercat de treball que podrien tenir efectes més positius a mitjà termini.
De fet, un treball recent realitzat per un equip de professors de la Universitat de València ha estimat que, sense la reforma laboral i amb el model de creixement antic, ens costaria més de 10 anys reduir la taxa d'atur de l'economia espanyola en 10 punts percentuals. En canvi, la combinació de la reforma laboral amb les mesures orientades al canvi de model de creixement ens permetria reduir aquests 10 punts en només 6,5 anys. Esperem que sigui així.
És la reforma actual diferent de les anteriors?
No, es tracta novament d'una reforma parcial que mantenint els principis fonamentals de l'ordenament jurídic vigent modifica parcialment alguns aspectes. És un tipus de reforma similar a la realitzada en ocasions anteriors (1994, 1997, 2002 i 2006) i que s'ha mostrat molt poc eficaç per resoldre els grans problemes del mercat de treball espanyol. De fet, i tal com es pot observar al gràfic, només la desacceleració de l'activitat econòmica ha “aconseguit” reduir la temporalitat.