Canvi de capità amb el mateix rumb al Brasil
Uns dies enrere el Brasil celebrà la primera volta de les eleccions que han de trobar successor al carismàtic Lula da Silva, sense canviar la política econòmica i l'atractiu d'un país convertit en potència econòmica de primer ordre. El període que s'iniciarà amb Dilma hauria de consolidar el model de creixement de Lula i, des del nostre punt de vista, atraure un major nombre d'empreses catalanes, sobretot pimes.
El Brasil ha assumit el lideratge del continent llatinoamericà, que en el passat havia recaigut en països com l'Argentina, Xile o Mèxic. La combinació de polítiques macroeconòmiques ortodoxes, inversions en infraestructures, però també l'ampliació del mercat interior a través de la política social han contribuït a forjar un model econòmic exemplar per a la regió i més enllà. Fins i tot la Xina, que aquests dies debat com estimular la demanda interior i dependre menys de les exportacions, observa com les ajudes socials han creat milions de consumidors al Brasil. En set anys, la classe mitjana brasilera ha passat del 32% al 52%. Alhora, però, el model brasiler és tributari d'Àsia en la seva política industrial, amb un suport incondicional a indústries cabdals del país i empreses nacionals com Petrobras.
L'èxit del Brasil és degut també a la seva inserció en els creixents fluxos econòmics amb la resta del món emergent. Les empreses xineses han compromès inversions de 10.000 milions de dòlars al Brasil durant el 2010, amb projectes emblemàtics com la futura fàbrica de Chery prop de São Paulo, que produirà uns 170.000 cotxes l'any. La recent aliança entre l'espanyola Repsol i la xinesa Sinopec n'és també un bon exemple. D'altra banda, amb quatre ministres i 12 milions de brasilers d'origen àrab, Lula també estrenyé els lligams amb aquella zona, on els brasilers exporten milers de milions de dòlars en carn, sucre o avions.
El Brasil és avui ja el sisè fabricant mundial d'automòbils i les empreses catalanes de components hi hauran de ser presents. El sector agroalimentari continua essent un dels motors del país, tot i que la competència local és més forta que en altres mercats, com el Perú. A l'àmbit de la indústria del coneixement –des de l'audiovisual fins a l'editorial, passant per les TIC–, existeix també camp per recórrer per a les nostres empreses.
Fins ara, el gros de la inversió al Brasil ha estat molt concentrat en la banca, les comunicacions i les grans empreses d'infraestructures, atretes pel “Pla d'Acceleració del Creixement”, que preveu invertir 400.000 milions de dòlars en infraestructures entre 2007 i 2014. Malgrat la gestió de TCB del port de Paranaguá, la presència catalana al Brasil no és gaire significativa, i la poca activitat de la Cambra de Comerç brasilera a Catalunya, enfront la de Madrid, n'és la millor prova. Convé que les nostres empreses preguin en consideració aquell mercat, amb les grans obrint el camí i les petites a través de grups d'exportació i altres fórmules per compartir recursos.
