L'exportació, prioritat obligada del nou govern
En la seva primera entrevista televisada el proper president de la Generalitat anunciava, entre altres coses, una possible reestructuració de l'antic COPCA (ACC10), dins l'austeritat pressupostària que imposen les circumstàncies. Efectivament calen mesures correctores o fins i tot una profunda reforma de la política i els instruments de promoció comercial internacional a casa nostra. L'austeritat, però, no hauria d'esdevenir l'únic referent a l'hora d'afrontar els canvis. Les estadístiques fins al mes d'agost mostraven a Catalunya un augment acumulat del 17% a les exportacions, i confirmaven la creença que la recuperació ha de venir del sector exterior. En aquest context, els pressupostos per a internacionalització s'han mantingut congelats a Catalunya, encara d'agrair si ho comparem amb les retallades històriques a l'Icex. Si volem, però, apostar per una sortida de la crisi a través de l'exportació, caldrà prioritzar aquesta despesa, tot i l'austeritat predicada. En qualsevol cas, és evident que l'eficàcia, més que l'austeritat, ha de guiar la política de suport a la internacionalització.
La fusió CIDEM-COPCA no donà mai pas a una esperada segona fase de racionalització. Avui dia disposem de 35 delegacions pròpies a l'exterior, quan una agència comparable com és Baden Württemberg International ja fa anys que renuncià a les seves delegacions i opta ara per treballar amb consultores privades, patronals o cambres de comerç. El land alemany exporta anualment per valor d'uns 150.000 milions d'euros, respecte als 41.000 de Catalunya.
En un país com el Perú, els agregats comercials són seleccionats per concurs públic, amb un jurat on el sector privat té majoria i a partir d'una proposta personal de promoció comercial. A més, ACC10 hauria de coordinar presència i accions amb la societat civil. La trajectòria d'AMEC a la Xina, de la Cambra de Barcelona a l'Amèrica Llatina o de Pimec a l'Àfrica fan d'aquestes entitats la via lògica d'accés a aquells mercats. La naturalesa del suport a l'exportació mereix també una revisió. Hi ha sens dubte serveis i instruments poc usats o fins i tot inútils, mentre que d'altres s'haurien de potenciar. Les “àrees d'aterratge”, per exemple, ofereixen espai físic a les empreses, quan en realitat els calen experts en determinats sectors i canals de venda. No hem d'oblidar que moltes empreses no poden realitzar el seu potencial exportador per manca de finançament de l'operació internacional. Des d'alguns àmbits es reclama ressuscitar el Banco Exterior de España, i potser l'ICF i ACC10 podrien articular mesures en aquest sentit.
