Rajoy desafia Europa
L'Estat reduirà el dèficit al 5,8% el 2012, però Brussel·les exigeix més, el 4,4%
“És una decisió sobirana nostra”, defensa el president del govern espanyol
Desafiament en tota regla de Mariano Rajoy a la Unió Europea. El president espanyol tirarà pel dret i incomplirà, i de moltíssim, la reducció del dèficit exigida per Brussel·les: el 4,4% del PIB pel 2012 que el líder del PP s'havia compromès a respectar quedarà finalment en un 5,8%, en la millor de les situacions possibles.
L'ofensiva per esgarrapar als seus homòlegs europeus una suavització dels deures va ser un fracàs, però sembla que a Rajoy tant li fa, i ell mateix va agafar-se un punt i quatre dècimes de marge, sense encomanar-se a ningú. “No he consultat els líders europeus i no informaré la Comissió Europea fins a l'abril, no he de fer-ho perquè és una decisió sobirana dels espanyols”, va proclamar Rajoy.
Aprofitant el foc amic del BCE, que aquestes setmanes manté anestesiats els mercats amb una barra lliure de liquiditat d'un bilió d'euros per als bancs, Rajoy es va atrevir a plantar-se. Ningú no s'ho esperava, sobretot vista la inflexibilitat i les amenaces de Durão Barroso i Van Rompuy, de Draghi o dels socis del nucli dur com Finlàndia i Suècia, que abans-d'ahir havien advertit al president espanyol que ni li passés pel cap renegociar les condicions.
Les travesses que es feien a La Moncloa apostaven pel 5% o el 5,4%. Rajoy no només no retallarà els 28.000 milions extres que li reclama Brussel·les (això, a més de la tisorada del 30 de desembre), sinó que es quedarà molt lluny, en només la meitat, entorn d'uns 13.000.
Esquizofrènia
En només tres hores de diferència, Rajoy va passar de signar el nou tractat de disciplina fiscal que consagra l'austeritat pressupostària a anunciar precisament tot el contrari, que no complirà amb la norma del 4,4%.
El govern espanyol va acordar amb 24 més (tots els de la UE tret del britànic i el txec) unes noves normes imposades per Angela Merkel que, ja d'entrada, no pensa complir. Rajoy només es compromet a contenir els números vermells fins al 3% l'any que ve, però la poca credibilitat que li quedava a l'Estat espanyol s'ha esfumat amb aquest enèsim incompliment, i a Brussel·les ningú no s'ho empassa: suposaria fer un ajustament poc menys que impossible, de gairebé tres punts en un sol any, que Madrid hauria d'acabar tornant a ajornar.
Aquestes formes de Rajoy, la hipocresia de fer-se la foto signant que l'Estat espanyol mai no tornarà a estirar més el braç que la màniga i després rebel·lar-se contra l'ortodòxia pressupostària alemanya, no van agradar gens a la resta de caps d'estat i de govern.
Amb el forat heretat de Zapatero en el punt de mira, Rajoy va defensar que “és una decisió sensata i raonable que suposa un gran esforç com a conseqüència que d'altres no van complir al seu dia”. I va repetir la cantarella dels últims dies que les previsions econòmiques “no són bones” (el mateix govern espanyol preveu una recaiguda en recessió de l'economia espanyola de fins a l'1,7% per aquest any, amb 630.000 treballadors més engreixant la llista de l'atur).
El líder del PP no tem “en absolut” l'atac dels mercats ni tampoc cap sanció de la Comissió Europea, que té un expedient per dèficit excessiu obert a l'Estat i noves competències per multar-lo amb fins al 0,2% del PIB –és a dir, uns 2.000 milions.
Ni un pas enrere
Rajoy i De Guindos presentaran aquests nous números a l'eurocomissari d'Afers Econòmics i Monetaris, Olli Rehn, a l'abril i confien que, quan els Vint-i-set hagin d'analitzar al juny aquesta flexibilització fins al 5,8%, la situació econòmica hagi empitjorat i molts altres governs es trobin amb el mateix problema i també demanin més marge.
Holanda, Bèlgica, Hongria i els rescatats Portugal, Grècia i Irlanda ja són a la cua, però fins ara Brussel·les no ha fet cap excepció. El portaveu de Rehn, Amadeu Altafaj, es va afanyar a replicar que l'executiu comunitari no farà cap pas enrere i no perdonarà res a l'Estat espanyol. Però el president espanyol es va instal·lar en la realitat paral·lela que no està incomplint res, perquè “reduir del 8,5% al 5,8% és una austeritat important” i, a més, segueix “la recomanació de reducció del dèficit excessiu estructural que era de l'1,5% de mitjana anual”.
Juncker, set anys i mig a l'Eurogrup
Després de set anys i mig presidint l'Eurogrup, el primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker, va confirmar ahir que abandona el càrrec. Juncker assegura que no hi renuncia per “les moltes enganxades i les incomptables decepcions” que ha tingut entre rescat i rescat, sinó perquè no disposa de prou temps per dedicar-s'hi com fins ara: “Simplement és un problema de temps; des que va esclatar la crisi, gairebé no puc compaginar la meva feina a Luxemburg amb la tasca extenuant de l'Eurogrup.” Però la veritat és que el nomenament de Van Rompuy com a president de les cimeres de la zona euro, que compaginarà amb la presidència del Consell Europeu, ha arraconat el luxemburguès, que sovint ha irritat Merkel i Sarkozy anant per lliure i dient el que pensa. Van Rompuy haurà de buscar ara un substitut per a Juncker, probablement de perfil baix.
