“Dir «privilegis» no va ser encertat però cal posar fi al greuge”

Totes dues coses. La reducció de l'atur en part és fruit de l'estacionalitat, però també podem esperar que estiguem tocant fons. Sense pensar en grans millores a curt termini, podria ser que no empitjorem tant.

Penso que aquí tenim prou mecanismes per regular els desajustos salarials que hi pugui haver i no cal que fem plantejaments genèrics d'una reducció del 10 per cent.

Aquí hi ha moltíssims casos d'empreses que en comú acord amb els treballadors han fet ajustos, el que passa és que tant ens podem trobar reduccions salarials del 5%, del 25% o que no s'hagi fet cap rebaixa. La crisi i les noves regulacions han creat situacions que han anat en benefici de tots perquè han permès evitar acomiadaments reduint salaris o jornada.

Ja fa 6 anys de crisi dura, i per això hi ha destrucció de llocs de treball. És molt probable que en una situació laboral que només hagués permès fer acomiadaments, les retallades encara haguessin estat més grans.

Era necessària, ha tingut efectes positius i en continuarà tenint a mesura que els tribunals laborals acceptin la nova regulació.

Dóna la sensació que es tomben casos per defecte de forma, més que de fons.

Puc entendre que hi hagi sentències en contra si falta informació o no hi hagi les causes que al·lega la companyia, però a vegades no s'accepten per una coma. Hi ha massa casos tombats per coses que sembla que tenen relació amb una posició personalista, i no amb una interpretació de la norma.

Fa temps que diem que s'ha de regularitzar el greuge que hi ha entre els contractes indefinits i els temporals. No té sentit que una persona estigui fixa i una altra que fa la mateixa feina sigui temporal. És un greuge que no interessa ni a l'empresa ni al treballador. S'ha de trobar l'equilibri suficient perquè es pugui fer un sol contracte sense que ningú en surti més perjudicat del compte. Em costa d'entendre que els sindicats sempre parlin de precarització. La realitat és que tenim un 80-90% de contractes temporals i un 10% de fixos. No és aquí on hi ha la precarització?

La paraula “privilegis” potser no va ser la més encertada, però en el fons coincidim en la idea. Un contracte únic beneficia treballador i empresa, el que cal és equilibrar les condicions dels contractes. I equilibrar no vol dir anar sempre cap a dalt. Potser cal millorar les condicions de contractes temporals i potser cal revisar algunes condicions dels fixos. I no ens n'hem d'espantar ni escandalitzar, és adaptar el mercat de treball a les necessitats de l'economia.

No és un problema de privilegis sinó de fer les coses quan toquen. Hi havia 30 anys d'immobilisme de les condicions laborals. Podem mantenir aquest país amb tots indefinits i mantenint les indemnitzacions? És un Sangrilá, el que existeix és la realitat de la vida.

Hi ha 46.000 empreses que exporten, de manera que les pimes també participen d'aquesta dinàmica. Ara bé, hi ha problemes com

els tràmits, el retorn de l'IVA... Com és possible que un país que necessita l'exportació com el pa que menja des de fa més de vint anys estigui retardant tornar l'IVA i hagi arribat a retards rècord? A més, els pressupostos tant del govern com de Madrid per internacionalització cada any baixen, com les de R+D+I. Ja sabem que cal fer reduccions de pressupost però ho hem de fer en les partides que clarament poden generar llocs de treball? Els que ho fan no en donen cap raó convincent.

Simplement diuen “estamos de recorte de presupuesto y aumentamos el AVE pero bajamos la internacionalización”. Jo no puc entendre un país que arribat en aquest punt continuï apostant pel TAV i no per l'eix ferroviari mediterrani. Se'm fa molt difícil entendre aquesta estratègia econòmica. No estic en contra del TAV sinó que en un moment en què s'haurien de mirar molt els diners que ens gastem i la seva rendibilitat, estem enfocant-nos a partides que tenen difícil explicació.

A l'agost no es pot parlar de fer pressupostos, no té cap ni peus. És un any que l'hem perdut entre tots. Madrid n'ha tingut part de culpa i aquí també. Sigui com sigui, s'ha de garantir que els del 2014 els puguem aprovar al gener i aplicar-los al primer dia.

Espero que no es vagi a la via fàcil d'augmentar la pressió fiscal, hi estic absolutament en contra. L'administració té moltes coses per retallar, perquè no hi ha hagut els ajustos de plantilla i costos que s'ha fet al sector privat. Hi ha molt camí a recórrer.

No parlo tant de plantilla sinó de despesa que es pot optimitzar. L'administració no només té la partida de funcionaris sinó d'edificis, manteniment, vehicles... Jo què sé les partides que hi ha a l'administració que es poden optimitzar!

No, en el cas de les empreses instal·lades, perquè no hi ha raons fiscals per anar-se'n a Madrid, ja que l'impost de beneficis és el mateix perquè és un impost estatal. Les taxes municipals sí que són diferents: És cert que Catalunya és cara i complicada burocràticament, però això no farà canviar una companyia si ja hi estàs instal·lada. Ara bé, altra cosa és una empresa que ha d'ampliar instal·lacions o està triant on situar-se. Ja vaig denunciar, quan hi havia el conseller Castells, en casos concrets, que les empreses que volien instal·lar-se a la zona de Lleida se n'anaven a la Franja de Ponent a causa dels avantatges locals que donava la comunitat aragonesa.

Tots els mecanismes que se li acudeixin a la Generalitat per ingressar diners en comptes de retallar, benvinguts siguin.

Respectem les decisions de les empreses associades a la nostra patronal.

Jo diria que estem a favor d'un millor finançament. Hi ha un greuge important, ja ho vam dir en una nota amb la Cambra fa temps i ens sorprèn que no s'hagi fet res per canviar-ho.

La carta és sobre el dret a decidir, no sobre una hipotètica millora del finançament. Per no posar-se sobre la taula aquesta opció de millora del finançament, la gent pot pensar que només hi ha una opció.