Xangai, nou pol mundial
La Xina crea una zona de lliure comerç que pot repetir en altres llocs
Estimularà el comerç internacional i liberalitzarà les finances
Xangai és, des de ja fa temps, símbol de la modernitat xinesa. Els turistes d'arreu del país fan cua al principal passeig de la ciutat, el Bund, per fer-se fotografies a davant de la impressionant silueta del districte financer, que cada poc temps incorpora un nou gratacel. Just enfront, a l'altre cantó del riu Huangpu, les seus dels bancs i hotels internacionals que es van instal·lar a Xangai fa cent anys evoquen l'antiga esplendor de la metròpoli.
Ara, el govern comunista ha elegit la ciutat com a terreny de proves per avançar cap a una major obertura econòmica. El primer ministre xinès, Li Keqiang, inaugura avui una zona pilot de lliure comerç al districte financer de Pudong, que vol elevar el paper de Xangai com a centre de finances i comerç internacional. El pla va ser aprovat pel Consell d'Estat a principi de juliol, i el mateix Li n'ha estat un dels principals impulsors en si del govern. Tot i això, segons els mitjans locals, les reformes seran implantades de manera gradual i encara caldrà esperar uns mesos per conèixer l'abast final de l'experiment. “[La zona de lliure comerç] crearà una plataforma de cooperació econòmica amb altres països i aplanarà el camí cap al futur creixement”, explicava, en un comunicat, el gabinet de ministres. El president del Banc Mundial, Jim Yong Kim, va mostrar el seu suport al pla en una visita recent a Xangai i va afirmar que ajudaria la Xina a ser “més competitiva”.
Zona de proves
Més enllà de la potenciació de Xangai com a nou hub de mercaderies internacionals, una de les reformes que ha creat més expectació és la relacionada amb el mercat financer i de divises.
Segons informava Bloomberg, la nova normativa de l'àrea podria permetre la lliure convertibilitat del iuan, liberalitzar els tipus d'interès bancaris i facilitar l'establiment d'institucions financeres estrangeres a la zona. Altres informacions assenyalen els bancs britànics HSBC i Standard Chartered com a dues de les primeres firmes estrangeres que podrien instal·lar-se a la zona. De moment, els grans bancs estatals xinesos dominen el mercat del país.
D'altra banda, el govern comunista aspira a convertir la moneda del país, el iuan, en una divisa de referència internacional. Tot i que el diner xinès ja és convertible, Pequín encara imposa fortes restriccions per tal d'evitar moviments especulatius i fugues de capital que posin en perill l'economia. Per tant, s'espera que la zona de lliure comerç sigui un lloc de proves per avançar perquè el iuan tingui més convertibilitat en el compte de capital, per poder facilitar la compra d'accions i serveis entre empreses i persones nacionals i estrangeres.
La posada en marxa de la zona de lliure comerç és el pas principal que ha fet el nou govern xinès per tal de continuar l'obertura econòmica que defensa des de fa mesos. Pequín, però, ha decidit actuar a través d'una prova pilot a petita escala, per observar-ne primer els resultats i poder dur a terme un canvi gradual a la resta del país.
La tàctica no és nova, ja que l'artífex de les primeres reformes capitalistes, el líder Deng Xiaoping, ja va apostar per implementar zones econòmiques especials en diversos punts del país per atreure la inversió estrangera durant els anys vuitanta. Si bé en aquell moment la ciutat de Shenzhen, propera a Hong Kong, va encapçalar el procés, ara serà Xangai la ciutat que es presenti com a portal de la Xina al món, un paper que va com anell al dit a la ciutat coneguda com “la Perla de l'Orient”.
LA XIFRA
El temor de Hong Kong
Tot i que l'anunci de la creació d'una zona de lliure de comerç a Xangai ha estat rebuda amb entusiasme per molts analistes, la ciutat de Hong Kong n'observa el procés amb preocupació. L'antiga colònia britànica ha estat una porta d'entrada per a les inversions estrangeres al gegant asiàtic gràcies a les seves particularitats polítiques i econòmiques, diferents de les de la resta de la Xina. Ara, però, la nova zona de lliure comerç de Xangai posa en perill aquest rol. L'empresari més ric d'Àsia, Li Ka-shing, va advertir la setmana passada als hongkonguesos del “gran impacte” que suposarà la nova àrea de lliure canvi. A Pequín han instat Hong Kong a “treballar durament” per tal d'afrontar aquest nou repte. De moment, la ciutat treballa per establir una àrea de lliure comerç pròpia, que també abastaria Macau i parts de Canton.
