EDITORIAL
Ni el moment ni la manera
Johan Cruyff és, sens dubte, una de les grans icones del Barça de tots els temps. Com a jugador i com a entrenador. Ara el president Laporta ha decidit que havia de tenir un reconeixement explícit i oficial, i ha aplicat l'article 16è dels estatuts del club, sobre el nomenament de «membres de mèrit o d'honor», per nomenar-lo president d'honor, una figura no prevista. El problema de Cruyff és que en la seva vinculació amb el Barça és un soci que ha pres partit de fa temps, que es va manifestar per la candidatura i, després, la directiva de Laporta. Cruyff s'ha ofert a ajudar els seus amics, no el Barça. Hauria d'estar per sobre del partidisme, però no ho ha estat. Només per això, la decisió necessitaria un consens previ, impossible a tres mesos de les eleccions. Ara bé, si es fa, no ho pot anunciar el director general en una roda de premsa en què parla de socis morosos, de noves penyes, d'un nou restaurant al Camp Nou i, de passada, de nomenar Cruyff president d'honor. És una manera indigna. Si es fa, ho ha d'explicar el president amb l'homenatjat al costat en un acte de primera magnitud. Però no, ja fa temps que al Barça fallen tant les formes com el fons.