Esports

Entre pals i garrotades: el Barça empata 0-0 amb el Getafe

El Barça és el campió de l’agonia, el líder de la frustració. Incapaç de trobar una regularitat de resultats i un equilibri emocional, l’equip blaugrana va caient a trossos aquesta temporada. La impotència no té aturador al Camp Nou. Ara una mitja alegria, ara una rotunda decepció. Al club li agafa pànic d’entrar en una segona campanya sense títols i l’estadi empal·lideix, es posa blanc a base de mocadorada.

El conjunt de Rijkaard és la pura imatge de la desesperació. Domina la pilota, el terreny, els refusos. Tot menys el marcador. El Getafe es va mantenir viu, i això que no podia dir ni fava a la mitja hora final, castigat físicament com està perquè ha de jugar per damunt de les seves possibilitats en tres competicions. Finalista de Copa, outsider a la UEFA, on planta cara a tot un Bayern Munic en la lluita per entrar en la semifinal, l’equip que entrena Michael Laudrup va aliar-se amb la nul·la punteria del Barcelona per empatar. No hi ha consol per al Camp Nou, que dimecres rep el Schalke amb l’avantatge de l’anada (0-1) però amb la desconfiança pròpia de qui se sent torturat. Cinc punts dels últims 18 possibles suma el Barça. Un autèntic despropòsit en la lluita pel títol. L’equip barcelonista no va saber aprofitar la punxada del Madrid ni la derrota del Vila-real per guanyar, ja no crèdit ni autoritat, cosa que sembla una utopia, sinó una mínima il·lusió.

El conjunt de Rijkaard es va estavellar contra un Getafe molt ordenat i disciplinat en el seu plantejament conservador. El Barça va tenir des de l’inici molts problemes per trobar espais. L’equip no va estar gens clarivident en el joc col·lectiu ni gens intrèpid en l’individual. Un únic xut entre pals al primer temps, i a càrrec de Milito, que no va poder dissimular la seva condició de defensor en rematar dintre de l’àrea petita amb ben poca destresa. Només una finta d’Henry va servir de fet diferencial en un partit de poc desequilibri. La pilota va acabar a peus d’Eto’o, que va xutar al pal quan tenia el cel obert.

La factura del Getafe
El Getafe revisava el seu treball i s’adonava que havia perdut dos homes per lesió –novament la factura d’una temporada trepidant–, però no la capacitat d’amenaçar al contracop. Primer Manu del Moral i després Granero van posar a prova Valdés, mentre el Barcelona s’abonava a voler i no poder. Eto’o, des de l’extrem, era tan bona intenció com nul·la precisió. Tampoc Xavi i Iniesta encertaven en l’última passada ni Bojan ni Henry tenien opció a rematar.

Li va costar al Barça trobar el ritme per collar el Getafe a la represa, i això que Giovani va substituir al descans Eto’o per aportar més verticalitat i grapa. El mexicà va enviar un gran xut al pal, però aquest no va ser l’últim cop que la fortuna va girar l’esquena a l’equip blaurana. Xavi va rematar una tercera vegada al pal per a desesperació de la grada i la banqueta. Gudjohnsen va impulsar el joc vertical en un atac i gol final. El Barça anava completament a la càrrega, el Getafe vivia assetjat, però ningú no va trobar encert. Gudjohnsen, de cap, no va rendibilitzar l’última ocasió clara i l’equip va pagar la seva impotència amb xiulets i mocadorada.


Clica aquí per veure la crònica del partit minut a minut


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.