Messi deixa la seva perla

I Diego Maradona va esperar a l’entrada del túnel de vestidors Leo Messi per abraçar-lo. El mite argentí acabava de guanyar el seu segon partit com a seleccionador –després de batre Escòcia al novembre– amb la participació decisiva del seu més que probable hereu, el primer dia que actuaven junts. Messi va sentenciar tota una França al Vélodrome de Marsella en una contra llançada per ell mateix, combinada amb Agüero i resolta amb una acció de les seves. Cap aquí, cap allà, cap aquí, rival enrere, i xut a gol. Argentina feia el 0-2 i Maradona celebrava l’amistós com si fos oficial. Amb l’albiceleste, no hi ha partidets, és el missatge del Diego.

En un estadi marsellès quasi més argentí que francès, on els càntics dominants van ser per al Pelusa, Messi va brillar amb comptagotes, tot i que va tenir presència i va perdre molt poques pilotes. Intercanviant-se el centre i la banda dreta amb Maxi, el 10 del Barça –ahir duia el 18– va ser víctima en part del joc de la seva selecció, amb dos pivots de contenció com Mascherano i Gago i sense un enllaç clar. Això situava Messi allunyat de l’àrea, allunyat de la zona on més mal fa de blaugrana. Potser en aquells moments es va adonar de la dificultat de la pressió del Barça i de la seva circulació ràpida.
El cas és que Messi rebia amb més d’un marcador a sobre i quan ho feia per l’eix era entrat en falta.

Especialment dur va estar el madridista Lass, amb entrades de trepitjada entre el turmell i el peu que van recordar les del Barça-Madrid. En una incursió pel centre, Messi va evitar les cames rivals i va tenir la primera ocasió, mal definida davant Mandanda.

Ferms darrere, Argentina i França oferien cada vegada més un duel travat, ple de xocs i poca profunditat, fins que Jonás, just abans del descans, en una jugada iniciada per Agüero va sorprendre els francesos amb una rematada escorada al pal curt. L’únic perill dels locals l’havia proporcionat Gourkuff, un dels aspirants amb bona pinta a succeir a Zidane, amb la mateixa planta, i que va habilitar Anelka en l’ocasió més clara. Carrizo va salvar l’un contra un.

Henry, discret
A la represa, encara es va perdre més vistositat tot i que França va insistir més, però sense obrir espais efectius. Henry, que al primer temps va intentar-ho, havia perdut gas i la majoria de l’ofensiva bleu se centrava en Ribery, fogós en l’arrencada i més gasós en la culminació.

Mentrestant, Messi va passar a actuar una mica més avançat, de segon punta, i apareixia menys, a l’espera de deixar la perla que l’identifiqués. I sí, va arribar per a satisfacció seva, de Maradona i Argentina sencera, aquella jugada que el diferencia. “Hem fet un partit perfecte”, deia exultant Maradona, assaborint la seva primera victòria de prestigi.