Una derrota de bojos
Lliga BBVA
CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA RETRANSMISSIÓ DEL PARTIT 'MINUT A MINUT'
De dotze punts a quatre en només tres jornades. Doncs potser sí que alguna cosa falla. El neguit s’ha instal·lat al Camp Nou i la retallada dràstica no és la pitjor notícia. Sovint manen més les sensacions que els resultats i al Calderón es va donar una imatge més preocupant que el 4-3 en si. Per primer cop en l’era Guardiola el Barça va perdre el control, es va descompondre i va ser batut per un Atlètic que, en el desgovern, navega millor. Ha perdut el timó amb què patronejava la Lliga i ara ja no té temps de mirar el paisatge. Ha de tornar a remar.
En un entrebanc difícil d’explicar, el líder va deixar escapar un 0-2 i un 2-3 en un duel absolutament boig, d’aquells que poden agradar molt als espectadors neutrals però gens ni mica als tècnics. Guardiola n’ha de tornar a prendre nota, però també cal que els alumnes s’apliquin i ahir no ho van fer. El Barça va regalar un partit que hauria d’haver guanyat. Per manca de cap i sobretot pels propis errors defensius i per una manca de definició fins ara insòlita.
Absent va estar el trident més golejador de la Lliga. Desconegut. Sent generosos, Henry es va salvar amb dos gols, el primer un golàs per avançar l’equip (0-1), el segon sense oposició –però amb suspens– després d’una passada de la mort de Gudjohnsen (2-3), la gran sorpresa en l’alineació; Messi només va aparèixer dos cops, la primera per fer-nos recuperar el pitet del calaix amb un gol marca de la casa (0-2) i després per perdonar l’1-3 en una jugada idèntica en què hauria pogut assistir Eto’o. És clar que el camerunès no pot parlar gaire. Innocu durant els 90 minuts, espès en la definició i fins i tot menys solidari en el treball col·lectiu que de costum.
El retorn d’Agüero
Però el veritable maldecap es va produir al darrere. Perquè si gairebé totes les ocasions van venir precedides de regals de la defensa és que alguna cosa falla. El cas és que l’Atlètic tampoc és el rei de la consistència i Pablo, Heitinga i Ujfalusi hi van col·laborar en un inici que semblava una broma.
El Barça va caure en el parany. No va tenir ni la calma ni la pilota, amb Xavi ofegat, Messi desaparegut i un migcamp imprecís. I quan va tenir el partit a les mans, se’l va deixar prendre. Sense temps de celebrar el 0-2, Forlán va engaltar un gran xut llunyà que va batre Víctor Valdés, potser un xic massa avançat, i a partir d’aquí el patiment no va tenir aturador.
Agüero va recuperar la seva millor versió el dia menys indicat, afavorit, això sí, per la indolència de la defensa blaugrana, que era incapaç de rebutjar el perill i d’estalviar-se ensurts inútils.
Així, Márquez va regalar a l’argentí el 2-2, Henry va cometre un penal ingenu i Puyol va preferir controlar una pilota dins l’àrea abans de rebutjar-la quan havia fet el més difícil, sortir al tall. Agüero, més llest, va completar la remuntada.
L’equip va jugar amb foc i per primer cop es va cremar seriosament. Va perdonar i ho va pagar. Res a veure amb l’exhibició de solvència de fa un mes i mig, a la Copa, quan es va passejar en aquest mateix escenari. Aquell dia, va rebre dos xuts a porta en tot el partit. Ahir, quatre en vuit minuts, 22 en total i 9 a porteria. Alguna cosa sí que ha canviat.
CLICA AQUÍ PER LLEGIR LA RETRANSMISSIÓ DEL PARTIT 'MINUT A MINUT'
