Callejón es consolida en l'onze titular de l'Espanyol com a relleu de Tamudo

El relleu generacional ha estat un dels debats presents a l'inici de temporada de l'Espanyol, abans que Raúl Tamudo copés l'actualitat dia rere dia. Hi ha un nom que apareix vinculat a tot plegat: José Callejón. El davanter andalús s'ha fet un lloc fix a l'onze i explica al diari AVUI que s'ha espolsat els nervis que el tenallaven la passada temporada. El nivell de confiança que té es palpa cada cap de setmana quan surt a jugar.

Parlar amb ell és apreciar el canvi a l'instant. Transmet seguretat, no com abans. Callejón va sorprendre el dia de la presentació oficial, quan, procedent del filial del Madrid, reconeixia que li feia "una mica de por" el salt de Segona B a Primera. La timidesa de l'andalús contrastava amb la confiança de Paco Herrera, que no dubtava a deixar clar que per fi estava convençut de tenir al davant el "substitut de Tamudo". El poc protagonisme i els problemes de l'Espanyol, sempre en zona de descens fins a la remuntada final, li van comportar un balanç discret en el primer any a l'elit. El de Motril va participar en 24 partits de Lliga, va ser titular en 13 i va fer dos gols, el primer en la remuntada en el partit contra el Mallorca de la jornada 27 i el segon a Gijón en la 32. A la Copa ho va jugar tot, es va estrenar com a golejador en blanc-i-blau a Vigo el 29 d'octubre i va posar l'ai al cor al Barça al Camp Nou.

Augment de competència
Callejón és tímid i la temporada passada va tenir problemes de confiança. No el va ajudar perdre el principal valedor, Herrera, i veure com l'Espanyol fitxava un davanter al gener (Iván Alonso) i un altre a l'estiu (Ben Sahar). En algun moment va témer que seguiria el camí del seu germà bessó, que va fer el salt del Madrid Castilla a Primera i ara ha hagut de fer un pas enrere a l'Albacete, però entre el tram final de l'última campanya i la pretemporada el davanter ha convençut un Mauricio Pochettino que no les tenia totes. "La competència és bona, és positiu que siguem molts els qui treballem al màxim per crear-li dubtes al tècnic a l'hora de configurar l'onze", indica el de Motril.

La temporada passada va viure en cinc ocasions el tràngol de veure's fora de la convocatòria i nou cops més no va sortir de la banqueta. I se li notaven els dubtes quan apareixia al camp. Obligat a moure's més per la banda que no pel centre, on se sent més còmode, tenia dubtes a l'hora d'encarar el rival. Ara, en canvi, inicia l'un contra un cada cop que rep i treu profit de constants fintes de cos, i se li han vist detalls tècnics per treure's la pressió dels defenses que reflecteixen la transformació. "Crec que fa un any se'm veia la inexperiència, que venia de dues categories per sota. Es palpava quan tenia la pilota als peus. Ara ja no és així, tinc molta més confiança i es nota que estic més integrat, conec millor el club i els companys", celebra.

El nivell de confiança ha crescut i es reflecteix al camp en la present temporada. Callejón va començar de suplent de Tamudo, una ombra que el persegueix i el perseguirà. N'és conscient. El punta de Santa Coloma va ser titular les dues primeres jornades i l'andalús va disposar només de sis minuts a San Mamés i de quatre contra el Reial Madrid en l'estrena a Cornellà. Dues derrotes i primers nervis al feu blanc-i-blau, que van augmentar amb les lesions de Tamudo i De la Peña. Els canvis, però, van funcionar a la Corunya amb la primera victòria. Callejón va encetar el marcador amb un gol d'oportunista, de ser on toca. I el va dedicar al cel, a Daniel Jarque. Era el primer gol de l'Espanyol i el de Motril ja no ha deixat l'onze titular la resta de partits. "Visc el meu millor moment a l'Espanyol, sí. Estic amb molta confiança, jugant molt, i és la línia a seguir", indica.

Els aspectes a millorar
Callejón, però, sap que encara té aspectes a millorar. No podria ser d'altra manera amb només 22 anys i una temporada d'experiència a Primera. Li cal un xic més de sang freda en la resolució, tal com es va apreciar quan va errar dues clares ocasions de gol contra el Màlaga i el Xerez. "Sí, em veig bé, crec que estic rendint, però és veritat que he de fer més gols, així com millorar en certs aspectes tàctics", admet. És feliç perquè juga i ho fa amb llibertat de moviments, no enganxat a la banda com en la temporada anterior. El davanter andalús no es mulla quan apareix el nom que és ara eix de polèmica. Ser el nou Tamudo li feia gràcia en arribar, però ara ha comprovat la càrrega que comporta i com ha fet caure pel camí altres promeses, com Jonathan Soriano. Callejón forja un camí propi, si bé se li aprecien tocs tamudians com la facilitat per forçar faltes. L'aprenent de murri ha aconseguit plaça fixa a l'onze de Pochettino.