Líder sense rècord

Menys líder a la classificació, però no debilitat. Així va sortir el Barça de Mestalla en el partit més exigent dels que ha tingut fins ara. Un ferm València va frenar la ratxa de sis victòries de l’equip blaugrana, que es va quedar a una de batre el seu rècord històric de triomfs seguits en l’inici de Lliga. Però el que jutja més important el conjunt barcelonista és que no va prendre gaire mal en una jornada compromesa en què el Madrid, després de guanyar el Valladolid (4-2), se li ha posat a un punt.

El Barça va viure reduït, que no vol dir encongit, al primer temps. El València li va reduir al màxim els espais i la inspiració, però l’equip blaugrana es va salvar per pura voluntat, per pur orgull, per pura responsabilitat de líder. El conjunt barcelonista va sortir sa i estalvi del primer acte, en què bé podria haver encaixat algun gol.

La pissarra d’Unai Emery va sorprendre el mateix Guardiola. Ni va jugar Villa, finalment desconvocat, ni el que es preveia que seria el seu substitut, el gegant Zigic. Al contrari, el València va jugar sense una referència fixa en atac, però la dinàmica entre línies de Silva, Mata i Pablo Hernández van ser una tortura, especialment per als centrals del Barça. Ja en un tres i no res Pablo va plantar-se veloç davant Valdés, que, providencial, va contenir els pitjors presagis. El porter també va ser eficient passat el quart d’hora, llançant-se als peus de Mata.

I és que el Barcelona va viure la primera part més incòmoda de la temporada, obligat a jugar a la seva meitat del camp, tenallat per la pressió avançada dels locals, tan disciplinats com intel·ligents per esmorteir el joc de possessió blaugrana. El Barça amb prou feines tenia domini de la pilota, i encara menys profunditat.

Guardiola, que va asseure d’inici Ibrahimovic, treia fum buscant solucions. El Barcelona, per tant, jugava sense el far que il·lumina els seus atacs. Messi, Pedro i Iniesta intercanviaven posicions sense gaire rendiment. Amb errors no forçats en totes les línies, estressat per l’exigent desplegament físic valencianista, el conjunt blaugrana no sortia de la discreció. Menys fi de l’habitual, potser també purgant l’aturada per les seleccions, el Barça no inquietava Mestalla. Sense notícies de Xavi ni Messi, Guardiola ordenava permutes de posicions, però l’equip no trobava ni ritme ni precisió. Encara gràcies que Iniesta apareixia de tant en tant, oposant qualitat.

Per moments va semblar que a la represa baixava la intensitat, però mai la competitivitat. El Barça, amb un València cada cop més cansat, va tenir més temps i amb més criteri la pilota. Messi va aparèixer amb un bon xut, però va ser Pedro qui va gaudir de la millor opció.

Controlava millor el Barcelona i ja no es deixava sorprendre a la contra, per bé que encara va haver de sortir al rescat Valdés un altre cop per avortar un remat proper de Silva nascut d’una jugada enredada i fins i tot antiesportiva. Amb Alves estès a terra queixant-se d’una agressió, Albelda va llançar un atac que per poc no acaba en gol.

Enyorats d’Ibra, a qui Guardiola no va veure prou bé físicament per jugar, els blaugranes no van amenaçar prou en el seu domini final. Bojan va reaparèixer, però no va poder ni rematar. Magrat tot, ahir l’empat no va ser un mal resultat.

(Cliqueu aquí per veure les dades del partit i la retransmissió minut a minut)
Resultats de la jornada   i   Classificació de la Lliga