"Que no guanyaré?... També deien que no passaria el tall"

Cinc dies abans de conèixer el nou president blaugrana, el nom d'Agustí Benedito va en boca de tothom. Fa tres mesos no el coneixia ningú, fa vuit dies pocs eren els que apostaven que superaria el tall de les signatures. Avui, molts el veuen com l'única alternativa a Rosell. Ell diu que guanyarà. I argumenta el triomf.

Expliqui al soci qui és l'Agustí Benedito.
Una persona nascuda a Barcelona fa 46 anys, pare de quatre fills, empresari i que té una oportunitat històrica de servir, com a president, el millor club del món.

Durant la campanya, l'única cosa que ha reclamat és un tracte just i que s'escolti el seu programa. Ho ha aconseguit?
En els últims dies, sí. A excepció d'algun mitjà, és cert que tots quatre estem en un nivell bastant semblant per poder explicar les nostres propostes.

Durant la precampanya, en canvi, es va sentir maltractat?
Després del que he viscut, arribo a una conclusió molt clara. Qualsevol soci normal que vulgui ser president del Barça ha de saber que aquest és el requisit més difícil de complir. I això que hi ha complicacions importants: finançar una campanya, estar en condicions d'avalar..., però la de tenir visibilitat i notorietat per assolir les signatures és la més complicada de totes.

I un cop aconseguides..
T'ho diré clar: quan van arrancar això, l'estiu passat, l'objectiu era ser capaços d'explicar les nostres propostes, de copsar un espai en l'univers barcelonista i tractar de fer el salt de veritat en les eleccions següents. Això, però, va ser en l'inici. Ara, tal com ha anat girant tot, a cinc dies de les eleccions, he de dir que estem al davant d'una oportunitat real de guanyar. No en tinc cap mostra científica, però pel que em diu la gent, l'entorn , ens fa la sensació que hem fet un pas de gegant en els últims dies per guanyar aquestes eleccions.

Insisteix molt que té el millor programa possible. En què es basa?
Pel coneixement que tinc del nostre i pel que començo a tenir dels altres. No m'he amagat que el nostre programa beu de les fonts del 2003. De fet, aquell projecte actualitzat, renovat, adaptat i complementat continua sent el millor projecte possible. A més, els meus rivals, per dir-ho d'un manera fina, no acaben de parlar prou clar.

Outsider, el candidat imprevist, la sorpresa... Li agraden aquests qualificatius?
Reflecteixen bastant la realitat. Tret de nosaltres, ningú dels altres ens esperava en aquesta festa. Els nostres rivals havien fet uns escenaris preelectorals amb tots els seus equips i no hi érem. I, de sobte, apareix un quart que no saben ben bé per on va. Perquè és de l'Elefant Blau però no es casa amb ningú. Sóc una sorpresa i, a més, imprevisible. D'aquí a cinc dies, s'emportaran una sorpresa més gran.

En els últims dies hi ha hagut una efervescència de la seva candidatura. Com ho percep?
No era conscient que en tan poques hores provoqués tanta expectació. Hi ha infinitat de gent que em para pel carrer i em diu que no afluixi, que els puc superar. Això és significatiu. Hi ha molta gent feliç perquè hi ha una quarta alternativa.

Quantes vegades li han dit: "M'agrada molt el que dius, però no guanyaràs les eleccions"?
Això m'ho deien molt en la precampanya. Vaig fer molts quilòmetres i em deien que els agrada no només com parlo sinó, sobretot, el que dic. Això em va donar força quan tothom deia que no superaríem el tall. Ara han canviat el discurs, em diuen que si no guanyo aquestes eleccions guanyaré les següents. Jo confio molt en diumenge.

Té la sensació que li faltarà temps?
Tinc la certesa que hi ha molt més vot no rosellista que rosellista. I ho dic convençut, perquè estic al carrer cada dia. El problema és qui dels tres que no som el Sandro serà capaç d'arrossegar més vots d'aquests. Hi ha molts més socis que no volen Rosell que no que el volen, per això dic que no guanyarà aquestes eleccions.

I té temps per convèncer-los?
Tractaré de transmetre les nostres propostes i confrontar-les amb les altres. Han de veure que hi ha una alternativa sòlida al Rosell.

Moltes veus asseguren que en el primer debat en va sortir guanyador. Quina valoració en fa?
El primer al qual van anar els altres candidats. El de dilluns era el quart que fèiem. Ells no van venir als altres tres, perquè van decidir que tenien coses més importants a fer. Les crítiques han estat bones. Jo no sóc gaire conscient de com actuo en els debats. De fet, no he tingut temps de tornar-los a veure.

Es poden guanyar tots els debats i perdre les eleccions?
Depèn de quin sigui el paper que facin els altres.

I quin és el paper dels altres?
Sandro s'ha defensat molt bé. Està en una posició de mantenir-se i no perdre. Pel que hauria pogut perdre, si ha perdut, ha estat poc. Ingla i Ferrer segur que ho faran millor.

Creu que aquestes eleccions les guanyarà qui més credibilitat tingui?
La proposta també és important, el soci vol escoltar com es faran les coses. Encara que és cert que la credibilitat és cabdal. Els socis volen estar segurs que allò que dius que faràs, ho acabaràs fent. Nosaltres ho farem.

Li hauria agradat que la campanya fos més de propostes?
D'entendre, ho puc entendre, perquè n'he fet algunes. M'hauria agradat que ens haguéssim concentrat més a parlar de propostes. Per això són bons els debats. Els candidats tenim molt present quin és el nostre model i, per separat, tots captem. Però distingir de manera immediata només ho permet el debat. Dit això, és evident que hi hagut una precampanya dura, més interessada en altres temes. Segurament, perquè pensen que els convé. Respecto l'estratègia de tothom, però no és la meva, no m'agrada.

S'ha cansat de dir que Sandro Rosell no guanyarà les eleccions. Per què ho diu?
Perquè crec que no les guanyarà. Estan molt obertes. L'última enquesta que jo tinc el situa per sota del 40% en intenció de vot i va baixant. Arribarà a les hores decisives per sota d'un 30% i això vol dir que el vot s'iguala. El paquet gran de vots el tens l'últim dia, el mateix diumenge. Això passa en totes les eleccions i en les del Barça encara s'accentua més. Hi ha un paquet de vots que van a qui la gent pensa que és el guanyador. En aquest punt, és igual el programa, la persona... Si el Sandro en aquestes hores prèvies té una esquerda, és a dir, si la gent pensa realment que pot ser que no guanyi, no perdrà un vot, en perdrà molts. Té un marge de vots sòlids i fidels lògic en una persona que fa setze anys que va decidir que seria president del Barça (més concretament tornant de la final d'Atenes). Té un grup fidelitzat de gent, però això no el farà guanyar. Amb els seus no en té prou. Aquesta eventualitat es produirà. Dissabte i diumenge hi haurà molta gent que tindrà el dubte de si guanyarà les eleccions o les acabarà perdent.

I no el veu capacitat per fer un pas endavant?
El veig amb molt poca cintura. Serà clau el debat de TV3 de divendres. Si Sandro surt amb la percepció general que serà el guanyador, ho pot aconseguir. En canvi, si passa el que jo dic... És el mateix que li va passar a Lluís Bassat. En les últimes hores la gent va percebre que Bassat podia ser que no guanyés i que ho podia fer Laporta, i va tenir una fuita de 4.000, 5.000 o 6.000 vots. Hi havia gent que el mateix diumenge es va llevar pensant que votaria Bassat i al mateix estadi, va canviar el vot. Per això no guanyarà Rosell.

Dedueixo que en aquesta radiografia que fa, vostè es veu com Laporta?
Crec que passarà això. Si no guanya Sandro, guanyaré jo. Algú m'acusarà que estic perdent la perspectiva, però tinc clar que aquesta potència d'acceleració que s'ha de fer en hores no la generaran ni Ingla ni Ferrer. Necessites un impuls que ara només tinc jo. Hi arribarem.

També pensava que Ingla i Ferrer acabarien pactant. I no serà així...
Encara ho veig possible. És un problema de sumar més o menys. Estan tots disposats a llençar dos milions cadascun per anar fins al final i obtenir un resultat discret?... No ho crec.

I si li proposen unir-se també a vostè?
Puc assegurar que no pactaré amb ningú. Ho dic clar i rotund.

Em pot definir els seus rivals? Sandro Rosell.
Un vicepresident que va marxar abans d'hora.

Continua sent el favorit?
Les enquestes ho diuen però no guanyarà. El veig nerviós.

Marc Ingla...
Un home que encapçala una candidatura per la qual no estava cridat.

El veu sobreexcitat?
El vaig veure energètic, com diu el Soriano, i l'hi vaig dir. I ell em va dir que la meva proposta era simpàtica. Ell té un model al cap i no se'n mou. Pensa que ha de batre Rosell i va com un brau a seguir el drap vermell.

Jaume Ferrer...
Una bona persona... Tampoc era el candidat de sortida. Encapçala una candidatura que no era per a ell. En bona part, tot és culpa de Laporta. Per al que és bo i per al que és dolent. En la successió, ha tingut totes les cartes a la mà i les ha jugat malament. És la seva manera de fer.

Quan diu que només hi ha dos models a votar, de veritat pensa que tots tres representen el mateix?
Més o menys o el mateix. La gent pot escollir entre continuar perquè aquest Barça sigui gestionat per uns petits grups que poden anteposar els seus propis interessos als interessos generals del club. A més, són gent amb complicitats manifestes amb grups mediàtics, amb grups econòmics. Fins i tot amb entorns polítics; o, si no, si volen fer un Barça veritablement diferent, pròxim, que converteixi el club en un espai de convivència, plural i integrador, penso que només el represento jo. A més, assegurem deixar-nos d'-ismes de divisions i de posar els interessos personals per sobre dels generals. Ells no poden fer-ho. Ho han demostrat a la campanya.

De vostè asseguren que serà un bon aspirant pel 2016....
També deien que era una llàstima que no passés el tall de les signatures. Perfecte, ja es van equivocar una vegada. Aquí hi ha un element diferent i incontrolat que els meus rivals menyspreen. Aquí qui vota és el soci del Barça. Hi ha maneres i maneres de dirigir-se al soci. I no estan arribant. S'equivoquen, i contra aquesta força és molt difícil lluitar Aquesta és la grandesa del Barça. La meva opció és aquesta.

Una curiositat, quant fa que no parla amb Laporta?
Des que vaig plegar no hi he parlat. Per tant, com a mínim 15 mesos.

Com valora el seu mandat?
El Jan és el president del millor Barça de la història. Serà recordat com un molt bon president. Ens ha donat els millors anys, amb diferència, pel que fa als resultats, i la gent es quedarà amb aquest record. Però, tot i això, no li puc donar una nota de notable pel que vaig manifestar quan jo vaig plegar. M'ha fallat clamorosament en algunes coses. També és veritat que si la gent té una mica de memòria històrica, Laporta ho ha fet molt millor que Gaspart i Núñez.

Quan parlava de l'ensurt "de collons" es referia a guanyar les eleccions?
L'ensurt de collons ja el vam donar. Ara ja firmen les nostres cartes amb ‘EDV': l'ensurt de veritat. I no ho dic fent-me el fatxenda. La possibilitat de guanyar és real.

Si guanya les eleccions, què farà el dia 14?
Tractar de parlar amb Guardiola. L'estructura esportiva és importantíssima i més quan Txiki no continua. Tindré moltes coses a fer.

Es pot ser president del Barça, continuar viatjant en metro i fugint de la corbata?
La gent dóna una importància a una cosa i jo no n'hi dono. No entenc que per això sigui menys respectuós, també em passa amb el fet que tutejo tothom, i no ho considero una falta de consideració i potser altra gent sí. Em passa el mateix amb la corbata. Me la poso poc. S'hauran d'acostumar a veure un president sense corbata més sovint. Pel que fa al metro, ho veig complicat.

I si no les guanya. Se n'anirà cap a casa o farà oposició?
No, això també ho tinc clar. No hi crec, en la moció de censura, en els corrents crítics. A qui guanyi se l'haurà de respectar i deixar-lo treballar.

I si el nou president li ofereix un càrrec?
És una possibilitat que no preveig.

EL QÜESTIONARI
Quin cotxe (o cotxes) té?
Un Opel Omega i un Audi3.

Qui el vesteix?
Em compro jo la roba. No sóc gaire capritxós.

Un restaurant.
La Camarga, al carrer Aribau.

Un lloc de Barcelona.
N'hi ha molts... La plaça de Sant Josep Oriol.

Un lloc de Catalunya.
Qualsevol paisatge de la Garrotxa.

Un lloc del món.
Nova Zelanda, segur.

Quin llibre li van regalar per Sant Jordi?
El de Xavier Bosch, Se sabrà tot.

Quin gran esdeveniment esportiu se celebra a Barcelona el 2010?
Coi. M'heu enganxat. [L'europeu d'atletisme].

Quina pel·lícula va guanyar l'Óscar aquest any?
Ni idea [En tierra hostil].

Qui és el director del diari Marca?
La veritat és que no vull saber-ho [Eduardo Inda].

De quin departament de la Generalitat depèn la secretaria general de l'Esport?
De Vicepresidència.

Com es diu el vicepresident dels Estats Units?
Joe Biden.

I el president de Rússia?
El president del govern és Medvédev, però qui continua manant és Putin.

A quin àrbitre va trepitjar Stòitxkov?
A Urizar Azpitarte.

Quantes copes d'Europa té el Barça d'handbol?
10 ? [no, són set].

Qui va lesionar Maradona i Schuster?
Andoni Goikoetxea.

De quin equip va arribar Schuster al Barça?
D'un alemany, però no me'n recordo [del Colònia].