Esports

Una derrota patològica

El Barça aguditza el seu trauma fora de casa en caure de nou amb una imatge indigna a Getafe

El Barça és un pelegrí sense fe. Cada partit fora de casa és una estació del viacrucis, és una aturada en la via dolorosa en què s’està convertint cada desplaçament. El rendiment de l’equip de Rijkaard lluny del Camp Nou ja és patològic i, consegüentment indigne d’un campió. Sis punts de 18 possibles, una sola victòria en sis partits, sis gols (quatre en un mateix partit, al camp del Llevant) en sis sortides. Aquest és el balanç del Barça lluny del seu niu.

Getafe el va tornar a pertorbar ahir. No va ser la vergonya de la temporada passada a la Copa (4-0), però sí que va repicar a la memòria la paraula humiliació. L’equip blaugrana va aguditzar el seu trauma tant a la rodalia de Madrid com fora de casa en general. Incapaç de palesar ja no la mínima autoritat, sinó la mínima ambició, esma o determinació, el Barça es va acomplexar en el pitjor moment i amb el pitjor partit de la temporada.

El Barcelona es podia haver despertat avui líder, a l’espera del que fes el Madrid aquesta tarda davant el Mallorca, però ahir el va assaltar un veritable malson. El Getafe el va espoliar de cap, cor i ànima des del primer minut a l’últim. Els madrilenys van arraconar el conjunt de Rijkaard com qui arracona la brossa. El va deixar atordit amb l’ordenada tenacitat de la seva pressió. Thuram i Milito patien un calvari per treure’s de sobre la pilota, Touré s’embrollava i els cracs del davant quedaven pràcticament nuls. Henry va trigar vint minuts a tocar una mísera pilota i tot i que va disposar d’un un contra un gràcies a la mestria d’Iniesta, que va ser qui millor va defensar el seu orgull, l’acció va ser un miratge en el desert de la inoperativitat.

I és que el Getafe va desdibuixar el Barça des de l’encertada pissarra de Michael Laudrup, contra la qual Rijkaard només va poder oposar frustració, i també des de la millor actitud dels seus homes, que sempre s’enduien tots els rebots, acumulaven segones jugades, compungien el rival amb el marcador a favor i més rematades i, tanmateix, es defensaven sense pànic.

Fallada l’ocasió d’Henry, Manu del Moral no va trigar a avançar el Getafe en beneficiar-se de la falta d’agressivitat i concentració de la defensa. Valdés sempre va tenir més feina que el Pato Abbondanzieri, qüestionada com estava la capacitat de reacció del Barcelona en tot el segon temps.

A la represa, el Barça pràcticament ni va ser capaç de xutar entre pals. El porter del Getafe només va haver de blocar un tou remat de cap de Milito. Ronaldinho i Messi van anar a petar a la banqueta, infructuosos com estaven, però és clar, Giovani i Bojan, que encara tenen el bec groc, tampoc van aportar solucions. I per acabar-ho d’adobar Zambrotta no va poder reprimir la seva frustració i va acabar expulsat. Albín, a l’últim minut, va obrir més la ferida amb un segon gol.

Ara, s’atura la Lliga per les seleccions, però s’acceleren les preocupacions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.