Nadal, campió d'Indian Wells

Amb Andy Murray Rafa Nadal semblava haver-se trobat amb una molesta pedra a la sabata. Però el guió dels últims enfrontaments entre tot dos, amb sengles victòries del tenista escocès a l'Open EUA 2008 i més recentment a Rotterdam, no es va repetir, ni de bon tros, a la final d'Indian Wells, el primer Masters 1000 de la temporada, que va suposar una exhibició del número 1 mundial davant un rival que mai va entrar en el partit. Un monòleg tal com confirma la contundència del marcador (6-1, 6-2).

"Només jugant el meu millor tenis podré guanyar aquesta final", havia vaticinat un Nadal que des del primer instant es va posar les piles. El manacorí va començar molt ficat en el partit, jugant amb una agressivitat que va sorprendre un Murray a l'expectativa. L'escocès va frenar el temporal en els tres primers jocs, fins que en el quart Nadal va firmar el primer break i ja va jugar a favor de corrent. En cap moment el seu rival va tenir capacitat de resposta. Murray estava fora del matx. Acusava molt més el fort vent que obligava a posar tots els sentits per dirigir la bola i víctima del nerviosisme va intentar infructuosament buscar altres opcions sortint del fons de la pista. Nadal va aprofitar la tercera pilota de trencament en el sisè joc per tancar la primera mànega amb un còmode 6-1.

Els dubtes no van abandonar Murray al segon set. Seguia, a més, amb problemes amb el servei i no recordava gens el gran jugador que és. I això malgrat que va semblar que el número 1 mundial havia baixat la seva intensitat, però va ser passatger perquè en el cinquè joc Nadal va aprofitar la primera pilota de break que va tenir per posar-se 3-2. Tot seguit va aprofitar el seu servei per tornar a agafar un important avantatge (4-2) que de retruc acabava amb les poques esperances de reacció de l'escocès.

Murray, resignat i per moments desequilibrat, tornava a perdre el seu servei i Nadal posava definitivament la directa cap al seu primer títol en el Masters 1000 amb un contundent 6-2. Un cop d'autoritat que li permetia recuperar el títol aconseguit el 2007 i a més davant un rival que es perfila com una de les alternatives de futur al seu regnat.

Canvi al tron femení
La russa Vera Zvonareva es va proclamar campiona del torneig femení després d'imposar-se en la final a la sèrbia Ana Ivanovic, defensora del títol, per 7-6 (5) i 6-2 . Les dues mànegues van tenir un desenllaç semblant. A la primera Ivanovic va aconseguir un break d'entrada i es va posar amb 0-2 al marcador, tot i que Zvonareva va reaccionar guanyant quatre jocs consecutius per acabar imposant-se al tie break. Al segon set Ivanovic va tornar a apuntar-se els dos primers jocs, però la resposta de la russa va ser encara més contundent sumant-ne sis de consecutius.