Sí, vull

Set estius després de marxar per la porta del darrere –aprofitant el buit del poder que es vivia a l’entitat blaugrana, l’Arsenal se’l va emportar amb un canvi de residència–, Cesc Fàbregas podria convertir-se en el
primer reforç del Barça per a la temporada que ve.

Ona FM, a primera hora de la tarda, va ser la primera a anunciar que el migcampista de l’Arsenal havia arribat a un acord verbal amb el conjunt blaugrana per possibilitar el seu retorn amb vista a la temporada vinent. Malgrat que el club blaugrana no va voler confirmar la notícia (tampoc la va desmentir), aquest diari ha pogut constatar que l’entesa entre el Barça i Cesc és total.

El mateix Laporta i el jugador han emparaulat, fins i tot, les condicions d’un contracte que, ara mateix, depèn de les negociacions que el club ha de mantenir amb l’Arsenal, en el qual Cesc té encara quatre anys més
de contracte.

La decisió del jugador d’Arenys és ferma. Ha estat molt meditada i, malgrat que el conjunt anglès li dóna la possibilitat de convertir-se en el jugador més ben pagat de la seva història (vegeu peça), no
té intenció de fer marxa enrere.

A banda dels factors sentimentals (el jugador sempre ha deixat la porta oberta a tornar al club en què va ormar-se) hi ha dos aspectes més que l’han fet decidir-se. El primer, les ganes de guanyar uns títols que temporada rere temporada se li escapen a l’Arsenal i, el segon, la possibilitat de treballar al costat de Pep Guardiola, que ha estat sempre el seu gran referent futbolístic.

Conscient que molt possiblement completarà una altra temporada en blanc (les derrotes contra el Manchester i el Chelsea han fet que els gunners quedessin molt despenjats en la Premier), creu que ara és el moment de marxar per continuar progressant.

Les ànsies per ser blaugrana han fet que el jugador s’hagi compromès amb Laporta a no acceptar altres
ofertes (Florentino Pérez no ha deixat de temptar-lo des que va arribar a la presidència del Madrid) i a forçar al màxim la seva sortida d’un club que, malgrat que no el vol deixar marxar, sap que si el jugador es
posa de cul difícilment el podrà retenir.

A més, accepta la proposta que li fa Laporta en relació amb la seva fitxa, que es determinarà en funció dels diners que hagi de pagar el Barça en concepte de traspàs.

Negociacions complicades.
Aconseguit el «sí» de Cesc, Laporta –que vol acomiadar-se de la presidència fitxant el jugador maresmenc– està convençut que acabarà arribant a un acord amb l’Arsenal.

De fet, els dos clubs –durant el primer any de mandat de Laporta, ara fa sis any, i sent Rosell el vicepresident esportiu– van signar un document mitjançant el qual el club blaugrana tenia el dret referencial sobre el jugador, sempre que l’Arsenal decidís traspassar-lo.

Malgrat que el club londinenc no està per la labor i no vol negociar el seu traspàs (circumstància que ja es va donar primer amb Henry i després amb Hleb quan el Barça s’hi va dirigir) sap que difícilment podrà retenir el jugador a disgust, amb la qual cosa, tard o d’hora, haurà d’obrir la porta al club blaugrana.