Esports

Oportunitat històrica

El Barça, que ha fet el millor joc de l’any, i el Manchester United, l’actual campió, ofereixen avui al món la millor cita futbolística possible

El món del futbol espera amb els ulls oberts com taronges el duel de titans que aquest vespre protagonitzaran a l’Estadi Olímpic de Roma el Barça i el Manchester United. Sona a tòpic, però és el partit de l’any i no perquè sigui la final de la Lliga de Campions o perquè coroni el pròxim campió d’Europa, ni tan sols per l’audiència de milers de milions de persones, sinó perquè posarà cara a cara els dos millors equips d’aquest moment al continent global del futbol.

El Manchester és el campió vigent, però no n’ha tingut prou i aquesta és una lliçó gratuïta per als que aspiren a marcar èpoques. Per això torna a ser aquí, campió de la Premier per tercer any seguit i de nou a la final de la Champions. És un gran equip, té la plantilla més sòlida i Cristiano Ronaldo. És capaç de sortir a menjar-se el rival i també de sortir a esperar-lo. No té manies, té ofici i sap exactament què vol. I, ara, vol la seva quarta Copa d’Europa, vol revalidar el títol com ningú ha fet els últims vint anys, vol mantenir la jerarquia, vol seguir manant.

Ho té difícil i ho sap, perquè el Barça és un altre colós, l’equip de qui tothom du mesos parlant pel seu joc espectacular, però també per com matxaca els rivals, els de la Lliga, els de la Copa i els de la Champions. El ManU de Ferguson està còmode fent més coses, però el Barça de Guardiola és imparable atacant i a sobre disfruta. Per això el Lió, el Bayern i el Chelsea van caure als seus peus, com el Madrid al Bernabéu, com l’Athletic a Mestalla. I per això és el rival més temut pel defensor de la corona.

El Barça també vol fer palmarès amb la tercera Copa d’Europa, també vol fer història en majúscules amb un triplet inèdit per emmarcar, però sobretot té una ocasió magnífica de completar la transformació iniciada fa dues dècades i que l’ha portat a deixar el paper secundari per aspirar a protagonista. Com? Competint amb una filosofia pròpia, amb molta gent de casa, amb futbol d’atac, fent disfrutar els seus, generant l’admiració dels altres i guanyant títols. El procés ja està en marxa, però guanyar el trèvol seria una empenta brutal, seria demostrar que d’aquesta manera es pot guanyar tot.

Ho té a les mans. Aquest Barça arriba a la final amb Lliga i Copa a la butxaca, amb els deures fets, però amb una ambició enorme circulant per les venes. La de Messi i Xavi, que es van perdre la final de París, la d’Henry, que hi va perdre, la de Touré o Keita, que la van veure per la tele, la d’Eto’o i Iniesta, que en volen més, o la de Piqué i Busquets, que des de llavors somien jugar-la. I per descomptat la de Pep Guardiola, que porta tota la temporada liderant-los, demanant-los que es rebel·lin, que facin un pas endavant i que lluitin pels objectius sense cap complex, sense parar.

Així ho han fet i així els ha anat. Potser no hi ha garanties en una final com la d’avui, però tampoc hi ha rastre de la por de Sevilla o també de Wembley i, en tot cas, tampoc hi ha un camí millor. El Barça, amb Iniesta i Henry davant, i amb Sylvinho o Keita enrere (es manté la incògnita), intentarà ser ell mateix, i caldrà veure com ho entoma el ManU. Les previsions asseguren que, com tota la temporada en cites claus, es tancarà a la seva meitat de camp. Potser no tan rústicament com el Chelsea, però prou per protegir-se del perill; segurament amb més vocació d’explotar els espais i la velocitat de Cristiano Ronaldo, però sense obsessió de tenir la pilota.

Serà una de les claus per al Barça, controlar aquestes contres amb la seva pressió avançada, així com reduir la pressió sobre una defensa de només dos titulars (Puyol i Piqué), mantenir el centre de gravetat del partit ben lluny de Víctor Valdés, i donar protagonisme al propi discurs: possessió, combinació i incisió en la defensa rival. Protagonisme per a Xavi, Iniesta, Eto’o, Henry i Messi.

Begiristain intuïa ahir que Leo la vol fer grossa. “Està picat” pel partit i pel duel amb Cristiano, i “quan està picat és molt perillós”. Del que no hi ha perill és d’avorrir-se, perquè amb aquests dos predadors no hi haurà descans, ni conformisme. Comptarà l’ofici, perquè el marge d’error, com sempre, serà escàs, però el megaduel anuncia megafutbol, alternatives, un partit per conservar a la devedeteca i tant de bo una ocasió més de fer un tomb per la font de Canaletes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.