Esports

"La defensa del Barça és tan bona com la davantera"

ENTREVISTA: Éric Abidal, jugador del Barça

Tan contundent al camp com afable a fora. Éric Abidal contagia força només de veure'l, però també de parlar amb ell. En aquesta entrevista a l'AVUI el lateral francès repassa les qualitats del Barça i les seves perspectives.


¿Ja té temps d'aprendre el nou idioma, o acaba tan cansat els entrenaments que només li ve de gust dormir?
No acabo fatigat, però cal recuperar-se bé i aprofito per dormir. Però tampoc no m'he emportat el diccionari.

Així, en el seu temps lliure potser prefereix escoltar rap.
Sí, la veritat és que és una cosa que m'encanta. Però també m'agrada el bàsquet i, si tinc temps, jugo al futbolí a casa meva o a la petanca.

En tot cas, com va la seva adaptació per Escòcia, amb l'equip?
Molt bé, tinc la sort de coincidir amb molts jugadors que ja coneixia i ara m'esforço per parlar amb tothom, tot i la dificultat de l'idioma.

Va arribar a Barcelona una setmana abans de l'inici dels entrenaments. Què coneix ja de la cultura catalana?
Vaig ser-hi per fer la mudança i vaig poder passejar pel passeig de Gràcia i la Rambla. També vaig voltar per la catedral i vaig veure gent cantant a la plaça Sant Jaume.

Henry i vostè han arribat al club blaugrana a la vegada. ¿Els sorprenen les mateixes coses de l'entitat?
No sé a Henry, però a mi m'ha impressionat la seva organització. A Lió tots els jugadors nous s'arreglen i es netegen les botes, però aquí m'han dit que no cal que ho faci jo. De tota manera, sí que me les he netejat, per tradició. [Somriu.]

Fa uns anys al Barça hi havia molts jugadors holandesos; l'any passat es deia que hi havia molts brasilers, i ara hi ha més francesos i francòfons. ¿Creu que a partir d'ara es podrà notar un esperit francès a l'equip?
No ho crec. Més aviat al contrari, serem els francesos els que adquirirem matisos diferents i ens adaptarem a la cultura catalana. No hi haurà cap problema d'integració.

Hem parlat una mica del que li agrada fer fora del camp. ¿A dintre del terreny de joc, què li agrada fer?
M'agrada patir; o més ben dit, encara que estigui cansat, m'agrada anar al límit del sacrifici, fins que estiguin a punt de petar-me els músculs. [Riu.] El cert és que encara que estigui fatigat la meva ment em fa continuar i continuar. Tot sigui per guanyar. I sempre esperono tot l'equip a continuar fins a l'últim esforç.

Vostè és un defensa contundent, però curiosament ha vist molt poques targetes grogues. Com s'ho fa?
Va ser Thuram qui una vegada em va dir que un jugador que fa una falta forta és un jugador batut pel rival. Així que procuro no perdre mai. Intento ser intel·ligent i veure els moviments del joc. Si l'atacant esprinta, jo el segueixo a veure qui pot més. Cal estar atent a no rebre targetes, perquè et poden expulsar fàcilment.

A Lió va guanyar tres Lligues consecutives. Com es mantenen la humilitat i l'esperit guanyador? El Barça no en va saber, l'any passat...
Simplement dedicant-te a la teva feina. No s'ha de parlar massa, sinó centrar-se en el que toca i estar tranquil i recolzat per la família, que t'ajuda a superar els mals moments.

L'Olympique de Lió encaixava poquíssims gols. ¿Veu possible veure un Barça tan poc golejat com l'equip francès, tenint en compte també la davantera de luxe que té?
És el meu objectiu com a defensor. Intentar que l'equip no encaixi cap gol. Hi ha molts defensors a l'equip i no tots els jugadors atacaran. Com a molt, cinc. Jo tinc clar que només pujaré amb intel·ligència. Si pujo, baixaré de seguida. Aniré i vindré. Sóc una mica maratonià. De fet, a Lió em coneixien com el Kenyà.

Està preparat per guardar l'esquena a Ronaldinho. Sap que el brasiler no defensa gaire i a vostè potser li tocarà fer-ho el doble...
No seré cap guardaespatlles de Ronnie. Però tinc clar que si jugo a la mateixa banda ell atacarà i que caldrà que estigui molt atent i mesurar quan puc atacar jo. Està bé que ell només ataqui. Prefereixo que tingui totes les forces per fer el seu joc i ja m'ocuparé del que faci falta.

Què creu que pot fer la defensa rival en tenir al davant quatre davanters de la qualitat d'Henry, Ronaldinho, Eto'o i Messi a la vegada?
Tremolar de por, perquè Henry, Ronaldinho, Eto'o, Messi, Deco, etcètera, poden portar perill a tot arreu, a l'esquerra, a la dreta, pel centre. I per a un defensor això és una bogeria. I és per no haver de trobar-me això que vaig fitxar pel Barça. [Riu.]

Si jugués en un altre equip, li tocaria marcar l'argentí Messi, perquè coincidirien per la banda. ¿Creu que hi ha algun antídot per frenar-lo?
No ho sé, però la veritat és que és un jugador boníssim i rapidíssim. Potser un entrenador té la solució, jo no. Com no sigui entrant-li en falta, però a mi no m'agrada això.

Tothom parla de la davantera del Barça. Com reivindicaria la qualitat de la defensa blaugrana?
Estic ben convençut que la defensa del Barça també té molta classe. El mateix Sylvinho, per exemple, m'ha impressionat força, ja que és molt tècnic i molt ràpid. Som un gran equip en totes les línies i per aconseguir els títols tots plegats hem de fer la nostra feina. El que és clar és que Rijkaard dóna la mateixa confiança als defenses que als cracs del davant. La defensa té una qualitat igual de bona que la davantera.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.