Esports

Protestes a la carta

Jocs Olímpics de Pequín

Feta la llei, feta la trampa. El govern de Pequín ha volgut demostrar que té el seu petit bon cor reservant un espai a tres dels principals parcs públics de la ciutat per a tot aquell que vulgui organitzar manifestacions durant els Jocs Olímpics, sempre que l'hi permetin. Les restriccions són enormes: qui vulgui convocar una protesta haurà de fer una petició formal a la policia amb cinc dies d'antelació. Si el motiu de la protesta es considera "perniciós per als interessos nacionals" -descriu la normativa-, els manifestants s'hauran de quedar a casa.

Liu Shaowu, cap de política de seguretat del Comitè Organitzador de Pequín 08 (BOCOG), ha justificat aquestes severes condicions perquè també s'havien aplicat a Sydney 2000 i Atenes 04. A Austràlia les protestes públiques van tenir reservats dos espais de la ciutat, però no hi va haver limitacions per convocar-ne. A Atenes es van aplicar restriccions similars, tot i que al final hi va haver aldarulls fora de l'espai designat.

Pànic a Tiananmen
Les àrees escollides per als bons manifestants són el Parc de Ritan, al cor històric de Pequín i en ple barri diplomàtic, una zona verda al barri popular de Fengtai i una altra al districte estudiantil de Haidian. "Mobilitzar-se i protestar són drets ciutadans. Però cal destacar que quan un exerceix aquest dret, ha de respectar la llibertat dels altres i no perjudicar-la, com tampoc ha de perjudicar els interessos nacionals, socials i col·lectius", segons Liu.

El règim xinès té pànic a possibles aixecaments socials o que grups opositors aprofitin l'atenció mediàtica dels Jocs per minar el poder del Partit Comunista (PCX). El fantasma de la revolució pacífica estudiantil de Tiananmen segueix present a la ment dels líders xinesos, i per això els controls policials són asfixiants als districtes universitaris. A les principals universitats s'han tancat aquest any coneguts espais públics on habitualment els estudiants expressaven les seves opinions crítiques.

A Occident es pot creure erròniament que la por del PCX és pels activistes prodemocràcia, però el cert és que hi ha un risc encara més alt de mobilitzacions de víctimes d'escàndols socials, afectats per expropiacions il·legals dels governs locals i per l'explotació laboral, o perjudicats pels efectes de la contaminació industrial. Des del 2006 s'han comptabilitzat més de 85.000 manifestacions anuals per aquest tipus de conflictes, segons dades oficials del govern xinès.

Dissabte passat es va conèixer el cas d'un grup de veïns de Suzhou, al sud de la Xina, que van sol·licitar l'autorització per donar a conèixer a Pequín un frau immobiliari suposadament comès pel govern municipal. El resultat va ser l'arrest i retorn forçat a Suzhou de la líder del grup, una metge ja jubilada. Un altre grup de ciutadans es van mobilitzar al barri pequinès de Qianmen, a tocar de Tiananmen, per protestar contra el desallotjament l'any anterior de casa seva, en una zona cèntrica que s'ha convertit en un reclam turístic i comercial de cara als Jocs.

Entrada restringida
La presència de grups d'activistes internacionals pro drets humans sembla difícil després de l'entrada en vigor la primavera passada d'estrictes controls de policia als barris freqüentats per occidentals i sobretot per la nova política de visats, que fa pràcticament impossible la presència d'estrangers que no arribin a la Xina amb entrades per a les competicions olímpiques o amb la invitació d'una empresa local.

Les accions de protesta individuals i les espontànies també preocupen, i s'han aprovat lleis especials que concedeixen a la policia el poder de retenir qualsevol ciutadà que pugui ser considerat "inestable o malalt mental", i també sancionar un establiment o un individu que organitzi aglomeracions no autoritzades de persones.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.