Esperança Navarro
Eurolliga
No hi ha alternativa. Seguir optant a viatjar a Berlín passa per conquerir Vitòria aquest vespre (33, 20.30 hores). No hi hauria bitllet encara, però guanyar avui vol dir poder intentar comprar-lo dimecres que ve al mostrador del Palau, en l’agència de viatges pròpia. Perdre vol dir no poder aspirar ni a la loteria de l’overbooking i cedir la plaça al Tau.
I és aquesta mentalitat la que portarà Juan Carlos Navarro a mirar de forçar la màquina. Per poder exercir de líder del Barça de bàsquet ni que sigui com a factor psicològic. Hi va una final four de l’Eurolliga, que no és poc. És molt.
No està a punt el de Sant Feliu, lògicament. Però fa 24 hores que no nota dolor al tou de la cuixa. En la sessió d’entrenament d’ahir al vespre al Buesa Arena va fer alguns exercicis d’escalfament, però sense forçar ni gairebé saltar. Tampoc no va participar en els exercicis col·lectius de moviment de sistemes.
Dimarts ja es moria per jugar, però se li va fer veure que no podia ser. Avui Gil Rodes, el doctor, i Toni Bové, el fisioterapeuta, tindran menys arguments per convèncer-lo, però els en queden. “Segueix sent dubte i la decisió es prendrà quan arribi el partit”, van apuntar fonts de l’equip blaugrana.
La presència de l’escorta seria doblement important. Si juga, perquè jugarà, però si hi és i pot jugar, per poc que sigui, podria també activar el xip que els va fallar als companys dimarts. Tot i la derrota dimarts (69-62), els jugadors de Xavi Pascual s’haurien d’haver convençut que poden guanyar sense Navarro. Els va costar entrar en el partit, atordits per no tenir el referent, però van tenir opcions. “Estem preparats per jugar sense el Juan Carlos, però si pot ajudar-nos alguns minuts ho agraïrem molt”, va indicar reveladorament el pivot Fran Vázquez.
En realitat, proporcionalment el Tau va jugar pitjor, perquè tenia els homes clau a punt. El Barça no va tenir Navarro, però tampoc Ilyasova, que va caure en un sot tan inesperat com contundent (-10 de valoració estadística).
Dusko vol paciència
El mateix Dusko Ivanovic, el tècnic montenegrí del Tau, va evidenciar ahir que en els seus jugadors es percep angoixa. “És el partit més important de la temporada i l’hem de jugar amb paciència i tranquil·litat, i paciència no és lentitud, sinó saber mantenir un ritme de joc apropiat en cada moment i saber allargar els atacs en els moments que sigui necessari”.
I és que a aquestes alçades, després de sis partits jugats entre ells aquesta temporada, els dos equips han esgotat l’arsenal de sorpreses tàctiques, i serà la duresa mental, sobretot, i la capacitat d’esforç el que decideixi. I el factor Navarro. “Hi ha situacions concretes que es poden donar sobre la pista, com el talent o l’instint d’un jugador, i hem d’estar preparats per afrontar-ho”. Ivanovic semblava curar-se en salut.
