Amb la raó i amb la fe per ser a la final de Madrid

I pensar que alguns es preguntaven si el Barça de Guardiola trobaria raons per motivar-se després d'haver guanyat les sis copes... Tot just quatre mesos després del gol amb el pit de Lionel Messi en la final del mundial de clubs, el barcelonisme ja està a punt per viure una d'aquelles nits que passa als annals de la història del club. Les portes de Madrid són just al davant, però per obrir-les caldrà passar per sobre de l'Inter de Milà, un club que desitja tant com els blaugrana ser al Santiago Bernabéu, ja que fa 38 anys que no juga cap final de la màxima competició i en fa 45 que no la guanya. Després del triomf dels italians per 3 a 1 en el partit d'anada, a l'equip de Guardiola només li queda un sol camí: el de l'èpica, el de la remuntada. Joan Laporta ja ha recordat que a l'equip de les sis copes només li falta això, una gran remuntada europea. Com la que va viure Guardiola fent d'aplegapilotes el 1986 contra el Göteborg, o les que va protagonitzar com a futbolista contra el Dinamo de Kíev el 1993 i contra el Chelsea el 2000. Dues remuntades, aquestes, en què també s'aixecava un 3 a 1 advers. Dues remuntades en què es va assolir l'objectiu tot i rebre un gol.

El paper de l'Inter
L'Inter no renunciarà a marcar algun gol. Renunciarà a la pilota, però això no vol dir posar vuit homes penjats del travesser. Mourinho és massa llest per planificar un suïcidi col·lectiu i repetirà, probablement, l'equip que ja va excel·lir al camp del Chelsea, on defensava un 2 a 1 de l'anada. Per poder repetir aquell equip, li caldrà tenir a punt Sneijder, que ahir ja es va entrenar suaument i sembla preparat per poder jugar al mig del camp. Ahir, de fet, Mourinho va dir que jugarà segur, fet que no assegura que l'holandès jugui. Amb o sense Sneijder, l'Inter ja coneix el Barça prou bé, ja que serà el seu quart enfrontament aquesta temporada. Els llombards repetiran la recepta de l'anada: tallar les línies de les passades de joc, tenir superioritats numèriques en defensa amb dos contra un, pressionar lluny de l'àrea i, un cop es recuperi la pilota, aixecar el cap i buscar els puntes ràpidament, que miren de guanyar l'esquena dels centrals. Amb el 3 a 1 de l'anada, el paper dels dos conjunts queda més clar que mai. El Barça està fet per tenir la pilota, dominar i atacar. L'Inter s'emmotlla més a la situació, però se sent còmode sense l'esfèrica, defensant i contraatacant. Amb els perillosos contraatacs dels visitants sempre presents, al Barça li toca més que mai jugar com un equip, ja que el primer jugador de camp haurà de ser Víctor Valdés. L'Inter, doncs, sap quin paper interpreta.

Ara bé, si Sneijder no juga, haurà de fer canvis sobre la gespa. Un 4-3-3 sense l'holandès perd contundència, per la qual cosa no seria descartable un retorn a un 4-4-2, avançant algun lateral, Zanetti o Maicon, per apuntalar la defensa amb centrals que poden jugar a la banda com ara Córdoba i Chivu. I a la banqueta, Balotelli, que ha estat convocat tot i l'enfrontament que té amb la seva afició –hi haurà 5.000 tifosi al Camp Nou–. Per a tots aquells interistes de 40 anys o menys, és tot just la tercera semifinal de la lliga de campions que veuen. I de final, no n'han vist cap. La confiança en Mourinho, doncs, és cega, i el portuguès ja aprofita l'ambient que s'ha creat a Barcelona per beneficiar-se'n.

Perquè l'ambient també hi juga. En el fons, són onze contra onze, però els dos equips combatran en una guerra psicològica en què utilitzaran l'ambient per fer-se forts. José Mourinho estarà a la banda rebent xiulets i càntics acompanyat de Figo, i ja ha preparat els seus perquè se sentin herois resistents en un estadi que els espera amb un ganivet entre les dents. A Itàlia es parla d'emboscada, però a Barcelona es viu un ambient en què la clau és demostrar confiança cega en el millor Barça de la història. Més que odi, és un acte d'amor i un acte de fe. El barcelonisme hi creu, hi creu des de la fe, perquè l'equip li ha donat els últims mesos proves tangents per convèncer la raó. Tothom sap que el futbol el posarà el Barça. Sempre el posa, però avui ho ha de fer més que mai. Més ritme que mai, més velocitat, més pressió quan es perd la pilota, més moviment, més cor.

El paper del Barça
Amb Abidal a punt, Guardiola pot fer variacions en atac, mentre que al darrere sembla clar que el francès i Dani Alves seran laterals, i sense Puyol, Milito repetirà vells duels amb el seu germà acompanyat de Piqué. El dubte és què cal fer amb Keita i Touré Yaya. L'ivorià reclama minuts, per la qual cosa es podria apostar per un 4-3-3 pur, amb Messi més a la dreta. Si juga el malià, es podria repetir el sistema ofensiu amb Messi amb llibertat per darrere d'Ibrahimovic, amb Pedro i Keita al costat. Touré Yaya assegura més lluita al centre del camp, més ritme i aquell punt de verticalitat que té, mentre que Keita permet oferir passada al mig i generar espais a Abidal. Jugui qui jugui, però, haurà d'ajudar molt a Xavi, que, com sempre, hi tindrà molt a dir en un partit en què el Barça tindrà al davant un equip totalment diferent al que va ser derrotat fàcilment en la fase de grups. Mourinho agradarà poc o gens, però els seus equips presenten xifres indubtables: 14 derrotes en 389 partits dirigits, una de les quals al Camp Nou (el 2 -0 dels últims 200) i una altra amb el Barça a Stamford Bridge.

Perquè arribi la quinzena derrota, el Barça està destinat a interpretar el paper que més li agrada. El d'equip valent, heroic, que sempre és fidel a uns ideals i, si ha de perdre, que sigui anant a la tomba amb les seves idees per bandera. No hi ha res més. No hi ha cap altre camí cap a Madrid. Independentment de si és o no una obsessió, com diu Mourinho, jugar la final al Santiago Bernabéu, és un somni per a dos clubs que pretenen seguir camins diferents. Per a un dels dos clubs, avui serà un dia històric. Per a l'altre, serà una ferida que quedarà oberta. Una ferida que per a qui fa 45 anys que espera, farà més mal si no es tanca.

La fitxa prèvia
BARÇA: Valdés, Alves, Piqué, G. Milito, Abidal, Busquets, Touré Yaya, Xavi, Messi, Ibrahimovic i Pedro.
INTER: Júlio César, Maicon, Samuel, Lúcio, Zanetti, Cambiasso, Motta, Pandev, Sneijder, Eto'o i Diego Milito.
ÀRBITRE: Franck de Bleeckere (belga).
ESTADI: Camp Nou, 20.45 hores (TV3).