S'acaba la precampanya, centrada en l'atac massiu a Rosell

Qui tingui les firmes suficients per ser proclamat candidat, les haurà de lliurar avui al club abans de les nou del vespre. Ja se sap que Rosell, Ferrer i Ingla tenen més de les 2.095 que es necessiten. Benedito, Salvat i Guixà lluitaran fins al final per tenir-les, tot i que sembla difícil que les aconsegueixen (Benedito era ahir qui estava més a prop de poder superar el tall). Plaza no hi arriba i lliurarà les que té a un notari. Catorze perits cal·lígrafs les validaran durant dos dies i dijous, a les vuit, es proclamaran els candidats.

Començarà l'hora de la veritat. Però Déu n'hi do la intensitat que ha tingut la precampanya. Alguns precandidats es van posar en dansa fa mesos, paradoxalment els que partien de la teòricament còmoda posició de ser de la junta directiva que capitalitza els èxits de les dues últimes temporades amb Pep Guardiola com a màxim responsable de l'equip. El vicepresident Alfons Godall mateix va tenir temps d'obrir una seu, rebre-hi el suport efusiu del president Laporta (que abans de Nadal havia fet el propòsit solemne de ser neutral en el procés electoral) i tancar-la per afegir-se a la candidatura de Marc Ingla, Ferran Soriano i Albert Vicens. També es va posar en marxa el precandidat Jaume Ferrer, vicepresident del club en exercici i en principi delfí díscol del laportisme fins que l'abandonament de Godall el va convertir per descart en el preferit de Laporta per ser el candidat continuista. També feia temps que començaven a fer-se veure els futurs aspirants amb més dificultats per ser reconeguts i per tenir visibilitat en els mitjans: Jaume Guixà, Agustí Benedito, Santi Salvat i Alexis Plaza. I tot això mentre l'equip es jugava les garrofes en la lliga de campions i en la lliga i abans que s'encetés el calendari electoral amb la convocatòria oficial de les eleccions.

Just quan això va passar, el 10 de maig, va ser quan va sortir a escena l'aspirant més ben situat en les enquestes internes i mediàtiques, Sandro Rosell. A partir de llavors, no només es va completar l'escenari preelectoral, sinó que es va configurar el sentit fonamental d'aquesta precampanya: l'atac massiu a Sandro Rosell, sobretot per part de les altres dues precandidatures sorgides del que havia estat el grup guanyador en les eleccions del 2003, la d'Ingla i la de Ferrer, encara que en aquest cas l'ariet més punyent ha estat el mateix president Laporta, que s'ha erigit en l'emblema de la campanya per evitar una victòria de Rosell. Aquest aspecte sembla l'objectiu principal del president sortint, més fins i tot que que guanyi el seu candidat, Ferrer. Fa la sensació que Laporta toleraria una possible victòria d'Ingla, encara que consideri el seu grup el dels colpistes després de la moció de censura del juliol del 2008, si això serveix perquè no guanyi Rosell, el candidat que es va enfrontar primer a ell per la manera de fer les coses i per incompliments electorals. L'enfrontament amb Laporta és un tret comú de les tres precandidatures principals, fins i tot la de Ferrer. Però Laporta no es pot presentar a la reelecció i la qüestió que ha centrat la precampanya ha estat l'atac total a Sandro Rosell. Per terra, mar i aire, pel que ha dit i pel que no ha dit, pel que se li suposa i per sospites amb més o menys fonament, per manipulació d'arguments o per simplificació de conceptes. Els precandidats no han anat gaire més enllà de l'esbós de propostes, però les referències, les insinuacions i les desqualificacions a Rosell han estat constants. A ell li ha costat molt centrar la seva precampanya en les propostes en les àrees esportiva, institucional, social i econòmica i ha hagut d'acabar entrant a desmentir o aclarir tantes acusacions. Rosell diu que li ha costat molt deixar de parlar de propostes i haver d'entrar en aquest joc, sobretot perquè creu que sempre és més fàcil deixar una ombra de dubte que esvair-la amb arguments. Aquesta és una relació de les principals insinuacions i acusacions a Rosell que han centrat el debat.

Intervencionisme
Ha estat comú en tots els rivals l'intent de fixar en l'opinió dels socis la idea que Rosell interferiria en la parcel·la de Guardiola, sobretot intervenint en els fitxatges i carregant-se la figura del secretari tècnic. Ell respon que es presenta per fer de president i no per fitxar,i que Guardiola ha de tenir plens poders de comú acord amb el secretari tècnic.

Negocis esportius
També se l'ha criticat perquè té negocis esportius i s'insinua que es vol beneficiar del càrrec de president del Barça. Ho han fet els que anaven amb ell el 2003, quan ja tenia aquests negocis. Rosell diu que llavors tots estaven contents que els presentés personatges com ara Blatter i Pelé. I ara que diu que es vendrà l'empresa de màrqueting esportiu, també li critiquen que ho faci. Ell respon que ho fa per alliberar temps per dedicar-lo al Barça i, evidentment, per evitar sospites.

«Cas Brasilia»
També s'ha filtrat un dossier en què s'implica una empresa de Rosell en un cas de corrupció que afecta el governador de l'estat de Brasília. Rosell afirma que a la seva empresa només se li ha demanat informació del contracte que havia firmat amb el govern de Brasília, i fins i tot ha demandat Ingla per haver dit que estava «encausat».

Pep, Cruyff i Florentino
S'ha fet córrer que Rosell no té bona relació amb Guardiola. Ell ha respost que fa dinou anys que tenen una relació d'amistat i que si guanya les eleccions s'hi posarà d'acord en cinc minuts. També s'ha insistit en la seva mala relació amb Cruyff. Certament, un dels motius de la dimissió de Rosell el 2005 va ser l'intervencionisme de Cruyff en decisions esportives. Ell diu que el respectarà com a president d'honor i el lloa com una de les grans icones futbolístiques de la història del Barça. A la seva seu el posa al costat de Samitier, Kubala i Puyol. D'ell i Florentino Pérez es diu que tenen una relació d'amistat. Rosell assegura que sempre han estat rivals, en l'antiga empresa familiar per obtenir els mateixos contractes i en l'esport, com a rivals irreconciliables, encara que personalment tenen una relació de cortesia.

Política
S'atribueix a Rosell el suport de Convergència. Ell al·lega que no n'ha estat mai militant i que s'enorgulleix que el seu pare en fos membre fundador, però que no pensa fer política des del club.

Oposició
Se l'acusa de fer oposició des que va dimitir i de no creure en el projecte que ha portat tants èxits esportius en els últims anys. Ell diu que és molt difícil dimitir quan les coses començaven a anar bé (s'acabava de guanyar la primera lliga de Rijkaard), que s'ha mantingut en silenci i que només va sortir amb motiu de la moció de censura per dir als socis que si hi havia eleccions ell s'hi presentaria. I assegura que es considera impulsor del projecte esportiu que ha acabat sent tan productiu.

Boixos?
Se l'ha arribat a acusar de trobar-se amb els Boixos Nois i s'ha dit que amb ell tornaran a l'estadi. Ell ha precisat que s'ha trobat amb grups d'animació joves amb la premissa ineludible de la no-violència perquè vol crear una grada d'animació al Camp Nou amb aquests grups.

El deute
Se l'ha titllat d'alarmista amb el deute del club. Ell diu que és de 489 milions d'euros, com es reflecteix en el balanç oficial del club. Ferrer i Ingla puntualitzen que això és el deute brut i que el deute net (el que es deu menys el que et deuen) és d'uns 280 milions. Rosell insisteix que el que es deu és el que es deu i que és una suma estratosfèrica, i un dels seus punts forts de la campanya és que les despeses diverses (sense justificació) han pujat de 30 milions a 75. I promet austeritat. Sobre això, els rivals han criticat la seva macroseu, i ell diu que costa menys la seva allà on és que les dels rivals que la tenen en llocs més cèntrics i cars de la ciutat.

Totes aquestes qüestions i no tant les propostes constructives han centrat la precampanya. La campanya és una oportunitat per capgirar aquesta tendència. Ja ho veurem.