El Regal Barça impugnarà l'acta del partit contra el Partizan només si pot guanyar

El Barça decidirà aquest divendres si presenta les al·legacions per demanar que li concedeixin la victòria en el partit de dimecres al Pionir (67-66). Ahir els serveis jurídics del club, responsables de la secció i l'executiu Francesc Solanellas no van arribar a cap conclusió sobre el tema i continuaran avui. Va ser Joan Creus qui, en arribar al migdia a Barcelona, va apuntar la possibilitat que finalment no es presentés la impugnació si no es veien possibilitats raonables de guanyar. «En la norma hi ha una subjectivitat que deixa l'acció sotmesa a una interpretació, i és aquí on volem incidir», va explicar Creus.

L'objectiu de les al·legacions del Barça serà demostrar que no hi ha una evidència que la pilota no pogués entrar quan Lawrence Roberts la va escombrar de sobre de l'anella, perquè es considera que, sense l'acció del nord-americà, hauria tornat a tocar l'anella i el seu comportament posterior no es pot predir. Que l'acció no és inequívoca sinó interpretable és alhora un argument a favor de la tesi del Barça però també ho pot ser en contra. Amb tot, val més no confiar-hi per experiències passades.

La jurisdicció no era de l'Eurolliga sinó de la FIBA, però encara és prou recent en la memòria el tap il·legal de Stojan Vrankovic a Montero en la final de la copa d'Europa l'11 d'abril del 1996 a París, per cert amb el mateix marcador final que el de dimecres (67-66). La pilota havia tocat el tauler i per tant hauria d'haver estat bàsquet però els àrbitres Virovnik i Dorizon no ho van veure així i l'apel·lació del Barça es va desestimar perquè el vídeo no valia com a prova, tot i que la FIBA –i els mateixos àrbitres un cop visionades les imatges– va admetre al Barça que tenia raó. També es va demostrar que la possessió anterior del Panathinaikòs havia durat 34 segons en comptes dels 30 reglamentaris, però la reclamació tampoc es va atendre amb l'argument que el final de possessió no el marcava el segon 30 sinó una sirena que no va sonar... Tot això, 48 hores després de la final i després d'una fortíssima pressió de Salvador Alemany per forçar que el jutge únic, Nar Zanolin, resolgués. Misèries de la FIBA en l'era Stankovic. Anys més tard, el Barça va rebre un reconeixement oficial del greuge, però només amb valor moral.

Hi ha una diferència, que no és banal, amb el cas del Pionir. A París s'haurien hagut de repetir els quatre segons que faltaven després del bàsquet de Montero, amb pilota per als grecs. Si prosperés el recurs del Barça no hi hauria res a repetir. Simplement s'hauria de canviar el resultat final. I correccions d'aquestes són més assumibles que repetir un partit.

Precedents de tots colors.
El 1981 el Maccabi va guanyar la final de la copa d'Europa al Virtus de Bolonya amb un bàsquet de Miki Berkowitz fora de temps per segons (80-79), i no es va rectificar res. En canvi, en els Jocs Olímpics de Munic (1972), els Estats Units van perdre la seva primera final després de set títols perquè el secretari general de la FIBA, l'italobritànic Renato William Jones, va fer repetir l'última possessió –primer un segon i després tres– perquè el joc no s'havia aturat tot i que el seleccionador de l'URSS havia demanat un temps mort. Serguei Belov va anotar el 51-50 per als aleshores soviètics.

I en l'Eurolliga 2000/01 el primer partit del play-off de quarts AEK-Tau es va haver de repetir. L'AEK l'havia guanyat inicialment amb un bàsquet tres segons fora de temps, però el jutge únic en comptes d'invalidar-lo i proclamar guanyador el Baskonia (73-74), va decretar la repetició al·legant que ell no podia modificar el resultat. El Tau va guanyar la repetició (63-90) i, per sort, el portuguès Meirim ja no és el jutge.
Què diu el reglament?

El reglament FIBA, en el seu article 31.2.6, especifica: «Cap jugador tocarà una pilota que hagi tocat l'anella mentre hi hagi possibilitat que entri a la cistella sempre que (...) soni el senyal de final de període mentre la pilota és a l'aire durant un llançament de camp». I més tard, article 31.3.2: «Si la violació la comet un jugador defensor, es concediran dos punts a l'atacant quan la pilota s'hagi llançat des de la zona de tir de dos punts». Mickael llança dins del temps i el període s'acaba quan la pilota és a l'aire, de manera que l'article 31.2.6 és d'aplicació. Però com que no concreta com dilucidar si la pilota té possibilitat d'entrar o no, la interpretació que va fer Luigi Lamonica de la revisió de les imatges és la que preval.
Quatre aspirants reals per dues places

La victòria del Partizan a la pista del Panathinaikòs en la primera jornada ha resultat un regal enverinat per al Barça perquè, perdent al Pionir, involucra de ple els serbis en la lluita per passar a quarts. Però és que el triomf del Maroussi contra el Panathinaikòs ahir deixa encara més obert el grup, amb els serbis líders (2-0), els blaugrana i el Maroussi empatats (1-1) i el Panathinaikòs a zero. Els dos pròxims partits contra els campions seran determinants: dues victòries encarrilarien el Top 16 –i deixarien descartat el Panathinaikòs–, dues derrotes serien un drama i un triomf per a cadascun ajornaria la classificació segurament fins a la visita a la pista del Maroussi i al partit del Palau contra el Partizan. Per sort, i per efecte de la derrota per un punt a Belgrad, el basket-average s'ha de pressuposar que serà favorable al conjunt serbi.
La resolució no s'hauria de retardar

El Barça té fins demà per presentar les al·legacions que justifiquin que protestés contra l'acta. A continuació l'Eurolliga demanarà al Partizan, al comissari del partit i als àrbitres que es manifestin en relació amb el cas, i les seves declaracions, juntament amb les del Barça i el vídeo del partit, seran enviades a un jutge, el suís Patrick Grandjean, especialista en afers esportius. És un jutge independent, que no forma part de l'organització de l'Eurolliga. Seria desitjable que el veredicte arribés abans de dimecres vinent, però no és segur per la condició independent del jutge.