Alemanya, a quarts

Perill. Sense pena ni glòria o amb més pena que glòria, gairebé és igual en aquest cas, Alemanya es va classificar ahir per als quarts de final de l’Eurocopa després de derrotar Àustria (0-1). L’equip de Joachim Löw, poc convincent en aquesta primera fase, va entrar així en el seu habitat natural, allà on se sent millor, amb el martell de l’èxit o el fracàs a un sol partit, disposat a explotar contra Portugal –favorita– la seva jerarquia en aquestes rondes.

És un tòpic, però només cal mirar la història del torneig per comprovar que Alemanya no falla quasi mai al cara o creu. Quan ha passat la primera fase a les Eurocopes, tres vegades ha sigut campió, dues finalista i una semifinalista. Sempre ha salvat els quarts de final. Aquest cop, però, la fiabilitat germànica es posarà a prova de valent davant la greixada maquinària portuguesa de Scolari.

Ahir, a l’Ernst Happel de Viena, el conjunt alemany va doblegar l’austríac i la pressió d’eliminar el segon i últim amfitrió. No era un dia fàcil perquè els locals havien carregat l’ambient recordant el Mundial 1978, l’únic cop que Àustria ha deixat fora Alemanya, i entraven al partit com una exhalació, sense cedir ni un metre i amb una agressivitat al límit del reglament. El públic xiulava cada acció i els visitants, com era d’esperar, no es van arronsar.

Els tècnics, expulsats
Potser a causa d’aquesta tensió, els dos seleccionadors van entaular una discussió a peu de banqueta i l’àrbitre Mejuto González va expulsar-los a tots dos. Sorpresos per la decisió, Löw i Joseph Hickersberger van donar-se la mà i van pujar cap a la llotja, on, en una escena inèdita, els presidents dels governs dels seus països els van saludar. Era el minut 40 del primer temps i a penes hi havia hagut ocasions, per bé que una de claríssima de Mario Gómez no va entrar. El davanter va rematar amb un misto des de l’àrea petita i amb el porter superat. Tan astorat es va quedar ell mateix que no va saber reaccionar i intentar el gol de segona jugada, de cap. Devia ser el gol més fàcil de la seva vida.


A la represa, el ritme va començar viu i amb entrades dures d’Àustria, una de les quals en una internada de Lahm –desplaçat a l’esquerra per Jansen, sacrificat– al límit de l’àrea. Ballack va enviar la falta a l’escaire. Un obús. Feina feta. Quedava molt, però Alemanya respirava. Àustria necessitava dos gols, tot i que ho va intentar i va arribar amb cert perill davant Lehman. Alemanya es va dedicar a especular, confirmant que actualment té un futbol pla, sense el dinamisme que normalment acompanyava la seva fortalesa.

Quasi al mateix minut, Croàcia també marcava contra Polònia i encara oferia més seguretat a Alemanya. Els croats, primers de grup des del partit anterior, van poder reservar alguns dels seus puntals –cas de Modric– i ser els primers a firmar els 9 punts de 9, amb gol de Klasnic. Ara se les hauran als quarts amb Turquia, segurament feliços d’haver quedat emparellats amb els balcànics. La torna era Alemanya, ja en el seu hàbitat natural, en la pressió, en les comparacions amb el pes de la història. Malgrat Mario Gómez, malgrat els centrals, malgrat... A Alemanya li sobra el crèdit que, per exemple, a Espanya li falta.