Esports
La gran ocasió
El Barça serà campió de l'ACB si avui supera el Tau. Seria la tercera Lliga en 20 anys que celebra a casa. Seria el tercer doblet bàsquet-futbol de l'entitat
Hi ha tota una concurrència de factors que converteixen el partit d'aquest vespre (20.15 hores, La 2) al Palau Blaugrana en un matx especial. Esclar, el Barça s'hi juga el títol de la Lliga ACB (seria el seu 12è, 15è en total) i el Tau hi vendrà cara la pell per poder-se'l jugar dissabte a Vitòria.
Però la cosa va més enllà, perquè no és una situació habitual. I és que en els últims 20 anys dels 8 títols de Lliga que ha guanyat el Barça només dos els ha pogut celebrar al seu santuari particular i amb la seva gent: l'últim, que cal anar a buscar al 2004 per trobar-lo, (cinquè partit contra Estudiantes), i el de 1995 (cinquè partit contra Unicaja).
Aquesta dada ens porta a una altra, que és estímul però perquè els de Xavi Pascual l'evitin. Si el Barça no s'endú el títol sumarà cinc temporades sense Lliga i haurà completat la seva pitjor sequera des que existeix l'ACB (26 temporades). Hi ha un sol precedent de sequera com l'actual (1990-91 a 1993-94).
I pel que fa a l'àmbit de club, la curiositat que es podria celebrar el doblet de Lligues de futbol i bàsquet tot just per tercera vegada a la història, després de les temporades 1958-59 i la del centenari, 1998-99.
Prou elements perquè encara hi hagi més ambient, tot i que superar la sauna eixordadora en què van convertir el Palau els 7.213 espectadors de dimarts sembli impossible. Una dada: el sonòmetre de l'ACB va captar 101,6 decibels, rècord de la final.
Els tercers quarts
No és perquè sí que ens hem aturat en aquest aspecte, els detalls que poden influir en l'ambient. Les tres últimes visites dels vitorians al Palau han acabat amb resultat eloqüent: el 85-67 de dimarts i, en l'Eurolliga, 78-62 i 85-62.
En tots els casos el partit va anar igualat fins al tercer quart, moment en què, més tard o més d'hora en funció del cas, l'equip blaugrana rematava el resultat. I ho feia accelerant el ritme de joc de manera vertiginosa, amb una despesa física important i, això sí, rebent atac rere atac i -més important encara- defensa rere defensa el suport desbordat de la grada.
Sembla talment com si equip i grada entressin en simbiosi i anessin especialment a l'una quan arriben aquests moments. I a això s'hi afegeix el detall, airejat per Dusko Ivanovic més d'una vegada, que als seus jugadors els costa molt jugar amb un marcador de cinc o set punts en contra.
Amb tot plegat, al Tau li queda el refugi de les estadístiques històriques. Algunes, esclar. Per exemple, es dóna el fet que el Barça ha pogut sentenciar una Lliga al quart partit cinc vegades, i que només ho ha fet un sol cop (contra el Joventut el 1987). També és cert que el Tau ha tingut tres cops un match ball en contra en finals ACB, i va acabar perdent les 3 Lligues.
La millor xifra a què s'agafa el Tau és que du 14 mesos sense perdre dos partits seguits de l'ACB. Des de l'abril del 2008. I l'equip que li va infligir la segona derrota va ser, justament, el Barça.
Però la cosa va més enllà, perquè no és una situació habitual. I és que en els últims 20 anys dels 8 títols de Lliga que ha guanyat el Barça només dos els ha pogut celebrar al seu santuari particular i amb la seva gent: l'últim, que cal anar a buscar al 2004 per trobar-lo, (cinquè partit contra Estudiantes), i el de 1995 (cinquè partit contra Unicaja).
Aquesta dada ens porta a una altra, que és estímul però perquè els de Xavi Pascual l'evitin. Si el Barça no s'endú el títol sumarà cinc temporades sense Lliga i haurà completat la seva pitjor sequera des que existeix l'ACB (26 temporades). Hi ha un sol precedent de sequera com l'actual (1990-91 a 1993-94).
I pel que fa a l'àmbit de club, la curiositat que es podria celebrar el doblet de Lligues de futbol i bàsquet tot just per tercera vegada a la història, després de les temporades 1958-59 i la del centenari, 1998-99.
Prou elements perquè encara hi hagi més ambient, tot i que superar la sauna eixordadora en què van convertir el Palau els 7.213 espectadors de dimarts sembli impossible. Una dada: el sonòmetre de l'ACB va captar 101,6 decibels, rècord de la final.
Els tercers quarts
No és perquè sí que ens hem aturat en aquest aspecte, els detalls que poden influir en l'ambient. Les tres últimes visites dels vitorians al Palau han acabat amb resultat eloqüent: el 85-67 de dimarts i, en l'Eurolliga, 78-62 i 85-62.
En tots els casos el partit va anar igualat fins al tercer quart, moment en què, més tard o més d'hora en funció del cas, l'equip blaugrana rematava el resultat. I ho feia accelerant el ritme de joc de manera vertiginosa, amb una despesa física important i, això sí, rebent atac rere atac i -més important encara- defensa rere defensa el suport desbordat de la grada.
Sembla talment com si equip i grada entressin en simbiosi i anessin especialment a l'una quan arriben aquests moments. I a això s'hi afegeix el detall, airejat per Dusko Ivanovic més d'una vegada, que als seus jugadors els costa molt jugar amb un marcador de cinc o set punts en contra.
Amb tot plegat, al Tau li queda el refugi de les estadístiques històriques. Algunes, esclar. Per exemple, es dóna el fet que el Barça ha pogut sentenciar una Lliga al quart partit cinc vegades, i que només ho ha fet un sol cop (contra el Joventut el 1987). També és cert que el Tau ha tingut tres cops un match ball en contra en finals ACB, i va acabar perdent les 3 Lligues.
La millor xifra a què s'agafa el Tau és que du 14 mesos sense perdre dos partits seguits de l'ACB. Des de l'abril del 2008. I l'equip que li va infligir la segona derrota va ser, justament, el Barça.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
