"Espereu-me a València"

"Alberto, que baixo. Ens veiem a la capital del Túria. Espereu-me". És Mario, de Bilbao. La dona, embarassada, sortia de comptes ahir però en sentir al ginecòleg dir-los que la criatura es retardaria uns dies no s'ho va pensar dues vegades i tot sol va agafar el cotxe i cap a València. L'SMS li arribava al seu company de feina, Alberto Erkoreka, cap a les 18 hores quan tot just ell i onze familiars i amics més arribats en cotxe i avió plantaven el campament a tres cases d'amics valencians. Txapeles, samarretes blanc-i-vermelles i d'altres fetes per a l'ocasió, bufandes, banderes, urpes de lleó: quasi portaven més pes a sobre que a les maletes.

D'entrades per a la final, en canvi, vora la meitat del total dels aficionats de l'Athletic desplaçats a València entre ahir i avui, uns 23.000, no n'anaven tan sobrats. Cinc d'ells, entre els quals una nena de sis mesos, Ainés, no tenen entrada. Gaizka, l'altre de l'expedició que no ha hagut d'esperar 24 anys perquè el seu equip arribés a una final -té només 13 anys-, en canvi sí que en té una. Alberto s'emociona: "Tots estem bojos per venir a València. Són dues generacions les que no han viscut mai una final i l'Athletic és més que futbol. A Biscaia pot no agradar-te el futbol però ets de l'Athletic". És el cas de Josu i Eneko, que no van mai al camp però, com un 20% dels treballadors de Biscaia, s'han agafat dijous i divendres festa per veure si guanya "el seu equip". Això sí: hauran de veure el partit des de la carpa que se'ls ha muntat al vell llit del Túria, entre el Pont de les Flors (blanc-i-vermelles per a l'ocasió) i el de Calatrava. Vora 7.000 metres quadrats perquè els lleons hi passegin al seu aire amenitzats amb concerts, quilos de xistorra i mesurat xakolí ja des d'ahir a les 13 del migdia i fins avui a la 1 de la matinada. "Si trobo una entrada a la revenda per 200 euros la compro", deia Eneko sense ser conscient que el preu ja estava ahir en 1.000 euros.

Gorka, resident a València i catalanoparlant, també rumiava si anar al riu a veure el partit. Després de moure cel i terra no ha aconseguit cap localitat. "No sé què han fet els directius del València amb les nostres entrades", criticava, i es mostrava preocupat per si els ultres del València "reaccionen violentament contra la legítima protesta de bascos i catalans xiulant l'himne d'Espanya". Núria, la seva dona, valenciana de 40 anys, també s'hi hagués apuntat, però no per l'Athletic: ella és culer fins al moll de l'os, igual que els seus bessons de 9 anys, Olatz i Eneko. "Gorka els punxa dient-los que l'Athletic és el millor del món, però ells, res". El cava de la pau, però, brollarà de tota manera. Si guanyen els bilbaïns l'obrirà Gorka, i si no, Núria, a qui ja li ve d'herència la desavinença futbolística matrimonial, la seva mare és del Llevant i el seu pare del València. Amb tot, segurament acabaran sopant amb el seu amic també seguidor de l'Athletic, Ernest, que després de ser soci del València des dels 8 anys, als anys 80 se'n va desencantar: "El club va fer costat al blaverisme i me'n vaig allunyar".

L'Òscar, de 31 anys, i els seus tres amics catalans, un d'ells procedent d'Ibi, on viu amb una valenciana, arriben avui al migdia amb l'Euromed convençuts que el Barça no els desencantarà. "Aposto que els guanyarem 3 a 0", diu l'Òscar ja informat d'on aniran a menjar un bon arròs. "Una carpa per als seguidors del Barça al campus de Tarongers?, no en sabia res", diu, "però bé, el que és important és ser a València. Que ens esperen, que allà anirem".