Sis us plau, una bola de vidre

La vull perquè no acabo de saber com serà la F-1 de demà. De fet, no sé –i no sé si gaire ningú sap– com serà res, demà. M'imagino bufetades per tenir un equip en la F-1, perquè amb 45 milions d'euros de pressupost màxim molts s'hi atreviran. M'imagino les grans marques (Honda ja ha marxat, Toyota s'ho planteja obertament, Mercedes ho desmenteix de la manera menys convincent que pot, de Renault i BMW ja en parlarem si no guanyen...) desertant perquè la seva força són els seus diners, no pas l'enginy. Ross Brawn i Adrian Newey, pares dels Brawn i els Red Bull, són enginyers. I enginyer ve d'enginy. No s'ha de ser doctor per adonar-se que als grans equips, a les grans corporacions, l'enginy els ha agafat en pilotes –com deia la lúcida anàlisi de Joan Villadelprat en l'enquesta que publicàvem ahir– i que moure la mastodòntica maquinària de McLaren-Mercedes, Ferrari o BMW per reaccionar no es pot fer amb la mateixa agilitat que un equip petit i compacte, en què entre la decisió que cal actuar i l'inici de l'actuació passen hores i no setmanes. M'imagino tots aquests monstres industrials abandonant resignats després de comprovar que amb menys hi ha qui fa més i millor. Però no m'imagino Ferrari reduint el seu monstruós pressupost a una quarta part. I tampoc m'imagino Ferrari marxant perquè la F-1 no és res sense Ferrari –hi ha proves més que evidents que després d'un temps de sequera s'ha fet el que ha calgut perquè tornés a guanyar, llegiu-hi Michael Schumacher– i Ferrari no és res sense la F-1, perquè la F-1 és la seva raó de ser.

Algú deu pensar que aquest és l'article més estúpid que he escrit en la vida. Que no sé res i que només exposo conjectures. Adonar-se que no se sap res és el primer pas per saber algun dia. I qui ho sàpiga, és que té la bola de vidre. Per cert, són 3/4 de 9 del vespre i aquí, a la sala de premsa de Montmeló, ni el 3-3 del Vila-real ha aixecat els ànims dels alonsistes. De fet, el títol de lliga està molt més dat i beneït que el de la F-1.