Un «souvenir» de París

La xifra és el quatre. Quatre anys després de trobar-se el 17 de maig del 2006 en la final de la lliga de campions, el Barça i l'Arsenal es retroben en els quarts de final d'aquesta competició. I només quatre dels catorze futbolistes que van jugar aquella final de blaugrana poden repetir dimecres a l'Emirates Stadium del barri d'Islington: Víctor Valdés, Carles Puyol, Rafa Márquez i Andrés Iniesta, que va ser suplent en aquell partit. Ben cert és que homes com ara Lionel Messi i Xavi Hernández no van poder jugar després de tenir greus lesions aquella temporada, però quatre anys després, poc queda d'aquell Barça de Frank Rijkaard. Ni tan sols hi ha el tècnic holandès, actualment en la lliga turca. Queda el president, i alguns futbolistes. Símbols com ara Ronaldinho, Deco i Eto'o ja no hi són.

I el quatre es repeteix quan mirem l'equip londinenc. Només quatre dels catorze homes que van jugar a l'Stade de France vestits de groc poden jugar el partit d'anada dels quarts de final: Emmanuel Eboué, Sol Campbell, Cesc Fàbregas i el porter navarrès Manuel Almunia, que va ser suplent el 2006 però va acabar jugant quan va ser expulsat Lehmann. I d'aquests quatre homes, Eboué sol ser suplent, mentre que Campbell ha retornat aquest mercat d'hivern després d'haver marxat de l'Arsenal per jugar al Portsmouth, al Notts County de la quarta divisió, i d'haver-se entrenat sense fitxa. En quatre anys, doncs, l'Arsenal no ha canviat a la banqueta, on continua Wenger, ni a la llotja, on hi ha Peter Hill-Wood. Però sobre la gespa, s'ha demostrat que quatre anys són un període de temps força curt en el futbol actual, en què tot va més ràpid, en què els contractes gairebé mai s'acaben. En què els futbolistes són més nòmades que mai: vuit titulars del Barça i vuit titulars de l'Arsenal el 17 de maig de 2006 han fet les maletes des de llavors. Dels sis homes que van entrar en la segona part, tres han fet el mateix (Belletti, Flamini i Reyes) i un quart, el suec Henrik Larsson, ja s'ha retirat.

Des d'aquella final resolta amb els gols d'Eto'o i Belletti, els dos equips han tendit a mirar cap a casa. L'Arsenal va donar per tancada l'època dels fitxatges de jugadors de talent (Nasri i Arxàvin, aquell 2006 del Marsella i el Zenit, en serien les excepcions), i va apostar per joves que arribaven o ja havien arribat abans per jugar a l'equip reserva en espera de fer el salt al primer equip com ara Abu Diaby (fitxat de l'Auxerre el 2006 amb 19 anys), Alexandre Song (fitxat del Bastia amb 18 anys també el 2006), Niklas Bendtner (fitxat del KB Copenhaguen amb 16 anys), Denílson (fitxat el 2006 amb 18 anys del São Paulo), el mexicà Carlos Vela (fitxat del Guadajalara amb 15 anys el 2005), el català Mérida (exblaugrana, fitxat el 2005 amb 15 anys) o Gael Clichy (arribat amb 16 anys, el 2003, del Cannes).

El Barça, per la seva banda, tot i gastar-se també molts diners en noms com ara Ibrahimovic o Dani Alves, ha mirat cap a la Masia. Sense la necessitat de fitxar joves de 17 o 18 anys perquè ja els tenia a casa, ha consagrat noms com ara Sergio Busquets, Pedro i Bojan, i ha repescat de passada Gerard Piqué. Una evolució força similar, la dels dos clubs des d'aquell maig del 2006 a París.