Bojan i la màquina de fer futbol passen per sobre de l'Athletic (4-1)
Golejada de gran autoritat del Barça per enfilar la gran setmana de la temporada
Jeffren, que es va lesionar, Messi i Bojan, dos cops, signen el triomf dels de Pep
Ibra va notar molèsties en l'escalfament i avui li faran proves per veure'n l'abast
El Madrid té avui la paraula i ha de vèncer si vol jugar el gran clàssic com a líder
Avui, al sofà de casa, els aficionats blaugrana tornaran a mirar-se el partit del Madrid amb aquella barreja de relaxació i satisfacció per la feina ben feta. El Barça va golejar l'Athletic amb gran autoritat, va carregar de moral el seu davanter suplent, Bojan, autor de dos gols, i va complir tots els requisits per preparar-se com cal el partit de demà passat contra l'Arsenal. Els homes de pes han pogut descansar tranquil·lament perquè alguns dels especialistes secundaris van arrodonir una tasca impecable.
A més de Bojan i, una altra nit, de Víctor Valdés, el partit deixa coses per dir de Messi. Guardiola ha esdevingut el gran especialista per a l'estrella de Rosario. Dissenya amb molta cura la decoració perquè Leo es trobi com a casa. Ahir el Barça va presentar un equip dotat de l'argentinitat que, en aquests moments d'esplendor, Messi necessita per esprémer el seu talent. Ahir La Pulga va exercir de típic 10 argentí, amo i senyor de totes les accions ofensives, lliure per moure's cap allà on trobés el millor negoci. El geni en llibertat. Leo va demanar el canvi per a Jeffren quan va caure i li va dir que no estava bé, i Leo va parlar amb Guardiola després del gol, per dir-li que sí, que estava per continuar jugant. Escortat per homes de molta brega, en l'argentí convergien totes les jugades. Ara aquí, perquè Leo veia que hi havia opcions; ara allà, perquè Leo és l'únic capaç de fer cabre la pilota en aquell indret ple de cames rivals. Una exhibició de lideratge, justament el que volia Guardiola, el gran decorador.
En les llargues meditacions que fa dels partits, possiblement Guardiola havia imaginat el primer gol del Barça com el súmmum del seu experiment d'ahir. Messi, geni i actitud, va recuperar la pilota en zona de perill, va esperar el moment precís i va assistir Abidal. I entre el francès i Jeffren, dues de les apostes del dia, van cuinar l'acció del gol que inaugurava el marcador.
Encara que Guardiola continua negant que els darrers experiments tàctics són, amb prou feines, ajustaments, la realitat és que el Barça disposa dels jugadors de diferent manera i, ahir, en demarcacions diferents. Masses variants per deixar-ho en un simple «ajustament». El millor del tema és que, jugui com jugui, l'equip resulta de bon reconèixer. La novetat d'aquesta temporada és precisament aquesta: no és tan brillant com l'any passat, però s'ha tornat un equip expert.
Txigrinski a l'eix, Abidal al lateral, Bojan –en lloc d'Ibra, lesionat en l'escalfament– al centre de l'atac, Maxwell a l'extrem esquerre i Jeffren a la dreta. Es va jugar pensant en l'Arsenal i en la dosificació necessària per al tram final del curs.
El dibuix, un 4-2-3-1 flexible, amb Touré i Busquets com a pivots, exigia exactament la intensitat que va aplicar el Barça durant tot el partit. Maxwell es va desplegar sense complexos per la zona ofensiva de la banda. És un jugador amb recursos. Va tenir una ocasió després que Messi li deixés la pilota a la porta de l'àrea, perfecta per rematar. El xut va passar a dos metres de la porteria.
L'Athletic no va tenir ocasions en la primera part més enllà d'un xut de Susaeta sense gaire perill. S'esperava que Caparrós deixaria anar l'equip, més que tranquil en la classificació. Però no ho va fer fins a la segona part. Perquè en la primera va veure-les venir, impotent, enganxat a Gorka, i amb prou feines va connectar amb Llorente. El davanter espigat, que gasta fama de picant, va fallar l'única cosa semblant a una ocasió que va tenir en la primera meitat.
Això va ser quan ja havia passat mitja hora, minuts abans que Bojan marqués el segon. Va ser una jugada magnífica de Puyol, veloç en l'anticipació i lúcid per muntar un contraatac ràpid que va definir el talentós davanter centre.
Va ser tan determinant l'actuació del Barça en la primera part, que Caparrós va haver de recular i repensar el partit. Toquero i Yeste van donar més arguments a l'equip. Durant els primers cinc minuts després de la represa, els lleons van fer el millor. Toquero va exigir a Valdés en un córner servit per Yeste, que en va llançar sis més, per zero en la part inicial. Els visitants tenien la pilota i el Barça, desendollat, es refugiava en el seu porter, sempre present.
Guardiola ho va advertir i va enviar Xavi al camp. El terrassenc va començar a sintetitzar-ho tot. L'aportació va ser tan silenciosa com essencial. Tot va tornar a ser simple i, per tant, més bell. Les bones intencions dels bascos van rebre un cop definitiu amb el segon gol de Bojan. Una altra combinació amb Messi, que va habilitar amb una llarguíssima passada Abidal. Bojan va rebre del francès i va batre Gorka amb un tir violent des de la porta de l'àrea.
No es tracta d'una reivindicació, ja que Guardiola no ha deixat de lamentar-se públicament per la poca quantitat de minuts que ofereix a Bojan. En tot cas, el nen és pura dinamita. I, sí, és una pena que no jugui més.
La impotència del rival vençut va endurir el partit, que estava decidit. Jeffren es va lesionar en trepitjar malament i Guardiola va recórrer a Pedro, que de seguida va marcar la diferència. Va rebre de Xavi, va centrar a Messi i l'argentí va marcar el quart.
Una bona assistència de Yeste a Susaeta es va convertir en l'únic gol de l'Athletic. Si no en va fer més, va ser per Valdés. Un altre partit impecable del porter del Barça, magnífic en dues aturades, a Iturraspe i Gurpegi, que haurien pogut canviar el final tranquil que va viure el Barça.