El Barça i el Madrid, dues maneres de viure

Els últims estudis assenyalen el Madrid com el club més ric del món, seguit del Barça i el United a poca distància. Detallen els ingressos que generen anualment, i que en el cas del Madrid i el Barça es reparteixen de manera similar: un terç en contractes de televisió –tots dos van signar acords llargs amb Mediapro–, un altre d'explotació de l'estadi i un procedent de les accions de màrqueting. Però els clubs són menys transparents a l'hora de parlar dels deutes reals que acumulen. El cas del Madrid és paradigmàtic. Tot i ser l'entitat que més ingressa, en els últims anys ha fet una inversió en fitxatges sense precedents, sobretot l'estiu passat amb l'arribada de Cristiano (94), Kaká (65), Benzema (35) i Xabi Alonso (30). Per finançar-ho, hi ha tres camins. El primer és la venda de jugadors. «Dels grans clubs, el Madrid és dels que més ven, mentre que el Barça és dels que ingressa menys per traspassos», diu Esteve Calzada, exdirector de màrqueting del Barça i fundador de Prime Time Sport. Tot i aquestes vendes, els càlculs no enganyen; en els últims cinc anys, la diferència entre despeses i ingressos per fitxatges ha estat d'uns 400 milions d'euros en el cas del Madrid, mentre que el Barça no arriba a 200, la meitat. Un període en què el Madrid ha assolit dues lligues i el Barça, dues Champions, dues lligues, un mundial de clubs...

La segona fórmula per intentar finançar les inversions de Florentino és l'acumulació de deute. Algunes fonts afirmen que el Madrid podria tenir un forat de 700 milions. I la tercera via és l'increment d'ingressos. El Madrid, per exemple, va decidir posar publicitat a la samarreta, ha apujat els abonaments del Bernabéu i ara confia que fitxatges com ara els de Cristiano i Kaká els ajudin a guanyar més en concepte de marxandatge i patrocinis. Sobretot, comptant que, a diferència del Barça, se sol reservar un percentatge dels drets d'imatge dels seus cracks. «Apostes com ara la de Cristiano sí que es poden acabar amortitzant, però en el cas de clubs que han passat una situació complicada i que necessiten un impuls immediat en el mercat. En el cas del Barça, fitxar un altre crack no suposaria un increment relatiu dels ingressos tan alt, perquè ja té una plantilla molt valuosa», explica Calzada. Els èxits esportius també ajuden a equilibrar els balanços, tot i que no són un factor decisiu a curt termini: «Per als clubs grans, els mals resultats només afecten econòmicament a llarg termini, perquè els contractes de televisió i patrocini solen ser llargs i t'aporten estabilitat.»

La política del Barça és diferent. La presència de jugadors sorgits del planter com ara Messi, Iniesta, Xavi, Valdés i Puyol li ha permès reduir la inversió en traspassos. I en els últims anys, tant la consolidació d'aquests jugadors com els èxits esportius han coincidit amb un augment dels ingressos. Al contracte amb Mediapro s'hi ha afegit un creixement espectacular en l'àmbit del màrqueting. Calzada en va ser un dels artífexs: «El primer que vam fer va ser recuperar els drets d'explotació de la publicitat estàtica, el web, la revista.. que en aquells moments estaven en mans de tercers, i després, esforçar-nos a anar a vendre el producte.» Set anys després que aquella junta de Laporta arribés al poder, el Barça ha multiplicat el seu pressupost i també ha ampliat el palmarès.