«Els dos anys que van passar junts a Saragossa van ser els millors per a la família. Llavors era més fàcil seguir-los.» Són paraules de Jorge Milito, pare de Gabi i Diego. Sol explicar que no hi havia cap precedent futbolístic en la família, que ni tan sols va donar gaires esperances als fills quan s'entestaven a arribar a l'esport professional. Però poques parelles de germans han arribat tan lluny en el futbol d'elit com ells dos, que avui s'enfronten a Milà. Gabi va arribar a Saragossa el 2003 procedent de l'Argentina i se'n va anar el 2007 per fitxar pel Barça. Diego hi va ser del 2005 al 2008, després d'haver-se rodat en un Gènova que llavors militava en la Serie B. Van ser només dos anys junts, però van deixar empremta en un Saragossa que va ser subcampió de copa i que es va classificar per a Europa. Un altre dels pilars d'aquella plantilla era Alberto Zapater: «Tot el que pugui dir d'ells és bo. Em van ajudar molt.» El migcampista aragonès juga ara al Gènova, el mateix club en què Diego va brillar la temporada passada: «Si jugo aquí és gràcies a ell. Els va parlar bé de mi, i aquí el que diu Diego va a missa; a Gènova és un Déu. Tothom em va rebre amb els braços oberts.»
Amb Gabi ordenant la defensa i Diego liderant un atac en què també hi havia Sergio García i Ewerthon, Zapater era un dels homes forts al mig del camp. Dels Milito, en destaca el caràcter guanyador: «En els entrenaments, com s'esbatussaven! Ningú hauria dit que eren germans.» El mateix record que té Sergio Fernández, company de Gabi a l'eix de la defensa i ara central de l'Osasuna: «Tots dos eren guanyadors nats, tot i que Gabi tenia una personalitat més forta i Diego era més callat, més tranquil.» Va ser aquest esperit guanyador el que va convertir Gabi en capità, com recorda el català Albert Celades: «Gabi té molt caràcter i la prova és que ha necessitat molt poc temps per ser un jugador important allà on ha anat. En aquella època, a més, el Saragossa tenia altres argentins, i l'adaptació era fàcil per a ells.»
Quan Diego va arribar cedit al Saragossa procedent del modest Gènova, pocs pensaven que faria 15 gols en el seu primer any i 23 en el següent. «Gabi era el primer que confiava en ell. Quan estaven negociant no parava de dir-nos que seria un gran fixatge», recorda Luis Cuartero, un dels jugadors d'aquell equip sorgits del planter. El seu rendiment va sorprendre tothom. «Tots dos vam fitxar per les mateixes dates i el primer que vaig pensar quan el vaig veure entrenar-se va ser que com era possible que estigués jugant a segona divisió. L'èxit li va arribar tard, però ara està en un club gran i s'ho mereix», explica Celades. La convivència entre Diego i Gabi es va trencar quan el blaugrana va decidir canviar d'aires. «El club estava molt agraït pel seu compromís, i li va donar facilitats per marxar», diu Celades.
El blaugrana va arribar a Saragossa el 2003, a un equip que acabava de pujar, però aquella temporada guanyaria la copa del Rei. «Gabi és un dels millors jugadors amb què he jugat. Un autèntic líder», afirma Zapater, que coincideix plenament amb Cuartero: «No he vist ningú capaç d'assumir aquesta jerarquia al camp. Sé que ha passat uns moments duríssims, perquè jo m'he hagut de retirar per una lesió de genoll molt semblant a la seva. Però els que el coneixem, sabíem que lluitaria fins al final.»
Si d'alguna cosa estan segurs els excompanys és que cap dels Milito dubtarà a posar la cama avui a Milà: «En els entrenaments, els que entraven més fort a les pilotes dividides eren ells dos», recorda Sergio. Tots consideren que Gabi i el Barça són favorits, però amb matisos. «Ara l'Inter està patint molt, té la lliga complicada i se sent incòmode amb la pilota. Però no es poden confiar», explica Zapater, que fa poques setmanes va empatar al Giuseppe Meazza amb el Gènova. Avui, veurà un partit en què també hi seran els pares dels Milito. Un dels dos fills serà a la final de Madrid.
