Dos equips, dos somnis i una semifinal

El teló de les semifinals s'alça aquesta nit en un dels temples del futbol europeu, San Siro. Cara a cara hi haurà dos equips amb poques coses en comú futbolísticament, amb el Barça defensant la possessió de la pilota contra un equip que ha associat el seu nom al d'un futbol en què el fi justifica els mitjans. Si esportivament, després del que es va veure en la primera fase, els blaugrana tenen més arguments, per motivació hi ha un empat tècnic. L'Inter és un club gran amb resultats a Europa d'equip de segona fila. Fa 45 anys que no guanya la lliga de campions i 38 que no n'arriba a la final. Els interistes, gent soferta, semblen devots d'una religió que fa segles que espera un profeta que retorni l'equip a la terra promesa, la final. Ara, somien que aquest profeta sigui Mourinho. El destí els ha posat al davant un equip que també té fe (va quedar prou clar fa un any a Stamford Bridge), però que prefereix conquerir el destí tot sol. La motivació del Barça és tan gran com la interista: ser el primer equip des del 1990 que guanya dos cops seguits la Champions –l'altre equip milanès, el Milan, va ser el darrer a fer-ho–, i fer-ho a l'escenari idoni: el Bernabéu.

La motivació és important, però ho és més la feina. I el Barça ja se sap que treballa com els àngels. Guardiola ha de decidir què fa amb un equip que va rebre un cop baix amb la lesió d'Iniesta, però que recupera Ibra i possiblement Abidal, que ahir no va rebre l'alta mèdica, però la podria tenir avui. Amb el suec com a referent a la seva antiga llar, Guardiola podria abandonar el sistema dels laterals que fan d'extrems, amb l'opció de Puyol com a lateral esquerre i en atac donant llibertat a Messi pel darrere i fent caure Keita o Henry per l'esquerra. El francès, fora de forma, en té poques possibilitats. El sistema de l'Emirates, en canvi, amb Keita i Pedro als costat de Messi, sembla idoni per a un partit en què l'Inter podria modificar el 4-3-3 que li ha donat bons resultats últimament. Mourinho ha construït un equip sòlid, amb un mig del camp amb múscul (Stankovic, Cambiasso, Motta), un far que il·lumina (Sneijder) i dos golejadors (Eto'o i Diego Milito). El portuguès, però, sap que sortint amb tres puntes podria regalar el mig del camp al Barça i per això treballa amb un 4-1-4-1 amb Maicon al mig del camp, Córdoba de lateral per deixar sempre quatre homes en defensa i Balotelli i Pandev a la banqueta. Coses del futbol, el dia que el Barça potser deixarà els laterals fent de laterals, l'Inter farà jugar el seu millor lateral d'extrem. La batalla al mig del camp serà clau, tot i que és segur que tindrà la pilota: «La possessió de pilota no m'interessa. Si guanya el que més té la pilota, ja hem perdut», deia ahir Mourinho, que ha dissenyat un equip pensat per aturar el rival i matar amb espais. El Barça, en canvi, vol la pilota. Vol continuar fent història fidel al seu estil, atacant, només per aquest camí. L'Inter busca reconciliar-se amb la història també fidel al seu estil, basat, en canvi, en el «tot s'hi val». Dos camins ben oposats cap a Madrid.