JOAQUÍN CAPARRÓS

ENTRENADOR DE L'ATHLETIC

Caparrós:«A l'Athletic he après que no hi ha res impossible»

EL BARÇA
«Està destinat a marcar una època en el futbol, gràcies a la feina de Guardiola»
EL MODEL DE CLUB
«Ser en la final de la copa del Rei demostra que aquest model de club és vàlid»
L'ENTITAT
«A l'Athletic he après que no hi ha res impossible. És un club especial, diferent»

—El joc del Barça contra el cor de l'Athletic. Hi ha un favorit?

—«Sí, hi ha favorit, és el Barça, que és el millor equip del món ara mateix. Juga com els àngels. Aquest Barça està destinat a marcar una època en el futbol, gràcies a la feina de Guardiola. Fa temps, clubs com ara l'Ajax o el Milan van marcar una època, i ara li tocarà a aquest Barça. Però és una final, i no són perfectes. Cal explotar els seus defectes, si és que en tenen, i jugar com sabem. Res és impossible. Per sobre de tot, és una festa que cal disfrutar. Si guanyem el Barça, tot el món parlarà d'aquest Athletic. És una gran motivació, un repte.»

—Confiat, doncs?

—«Sí, tinc confiança en aquest grup, en aquests jugadors. A l'Athletic he après que res és impossible, és un club diferent.»

—Havia viscut un ambient semblant abans en la seva carrera?

—«Mai, és una bogeria. La ciutat s'ha tornat boja. L'Athletic sempre imposa respecte des de fora, però un cop ets a dins t'adones que és un club especial. L'Athletic ha fet una aposta molt forta per la copa del Rei, ho sabíem, i ser en la final ja és un èxit. Ara, però, toca guanyar per a aquesta gent. Sé que aquesta afició podria emplenar deu cops Mestalla. Si pogués, tot Bilbao, tot Biscaia, seria a València amb nosaltres.»

—Com s'ha adaptat un andalús al País Basc?

—«Genial, es menja bé i tinc la sort de treballar en un estadi que m'ha fet sentir coses increïbles. És emocionant veure com la gent del club t'explica com els nens van a l'escola, a l'ikastola, amb la samarreta del club, veure els balcons, veure la passió d'una gent que no ha renunciat al club.»

—Fins i tot el vam sentir parlar en basc després de derrotar el Sevilla en les semifinals...

—«Quatre paraules, per agrair el suport de l'afició. És una afició que connecta amb l'equip d'una manera diferent. Aquí la força de l'Athletic és la força del grup, de col·lectiu. Certament l'Athletic és diferent, sense aquesta afició potser l'Athletic no seria a primera. Aquí el tòpic del jugador número 12 esdevé una realitat.»

—Què li fa por del Barça?

—«Si t'espantes, mala cosa. Les finals es juguen per guanyar-les. No hauríem fet aquest esforç si no tinguéssim al cap guanyar. Ara, parlem d'un equip increïble, genial pel que f a a les individualitats, amb homes capaços de trencar un partit, però també fort pel que fa al col·lectiu, per la feina de Guardiola. La nostra força és també aquesta, el joc col·lectiu. I així jugarem.»

—Fa molt de temps que pensa en la final; deu tenir clar com jugarà l'Athletic...

—«Ho tinc clar. Era important per a nosaltres estar concentrats en la final i que els nostres nois hi arribessin frescos. El Barça hi arriba amb molts partits, per la qual cosa he treballat pensant en un onze inicial que tinc clar, amb els jugadors frescos per anar a totes.»

—S'enfronten dos clubs amb una llarga tradició, però amb mètodes i mitjans diferents...

—«El Barça pot tenir alguns dels millors jugadors del món, però treballa molt bé el planter. El Barça produeix petits genis, treballa bé en les categories inferiors, és modèlic en aquest aspecte. Nosaltres intentem fer el mateix, imposant un mètode de treball, i sent fidels a una tradició que aquí la gent sent molt. L'Athletic és un club amb casta, amb caràcter, força, però també tenim cura d'altres aspectes.»

—Quan va rebre l'oferta de l'Athletic, mai va dubtar del model del seu club, que limita molt els fitxatges?

—«No, sabia on venia. I ser en la final demostra que aquest model és vàlid. Que pot ser vàlid. Arribar a aquesta final era molt important per al club.»

—Hi ha qui critica l'Athletic dient que és club polititzat...

—«Pot tenir una part política, però és identitat. I jo no sóc basc i hi estic com a casa. Ja ens agradaria tenir un club andalús només amb jugadors andalusos, o un de català.»

—No és el mateix casos com el de Messi o Iniesta que els de Toquero o Koikili, que eren a segona B fa poc...

—«No és el mateix el Barça que l'Athletic, però Messi o Iniesta són del planter del Barça. Tant de bo l'Athletic tregui jugadors així, però per fer-ho ens cal continuïtat en la gent que treballa a Lezama, i l'estem aconseguint tot just ara.»


entRevista a JOAQUÍN CAPARRÓS.

Entrenador de l'Athletic Club



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.