Pinto: «Encara no sé si jugaré demà»

—Mestalla l'espera a vostè i al Barça, què tal la vigília?

—«Il·lusionat, però les rutines no canvien. Continuem treballant com sempre hem fet durant l'any.»

—Ja sap si jugarà?

—«No.»

—Li agradaria, m'imagino...

—«Com a tothom. És una gran final i l'estem preparant a consciència. L'entrenador decidirà demà.»

—Visualitza el moment de saltar al camp?

—«Només visualitzo l'ara, l'avui, la necessitat de continuar entrenant-me per estar a disposició de Guardiola quan ell ho necessiti.»

—L'ansietat no truca a la seva porta?

—«No, perquè entenc que cada cosa té el seu temps. Demà ja ho veurem.»

—Guardiola li va dir en l'inici de la temporada que seria el porter de la copa?

—«No, de cap manera. A mesura que ens anàvem entrenant, el mister anava veient què era el millor per a l'equip.»

—Imbatut en la copa i amb l'heroïcitat de Mallorca. Es deu sentir satisfet?

—«Content de poder participar. M'enorgulleix col·laborar amb aquest equip. Però encara que no hagués jugat, el sol fet de treballar amb aquest equip, viure el que estem vivint, val la pena.»

—Com va encaixar el grup de porters els rols que ha anat donant el mister?

—«Sense problemes. L'ambient és magnífic, i això es tradueix en bons resultats. La competència entre nosaltres és sana, i Unzué treballa molt el tema, ens corregeix, ens millora.»

—Vostè també pensa, com molts, que Valdés és un futbolista rar?

—«És un paio dels més senzills que he conegut. La imatge pública pot generar moltes opinions, però els que el coneixem de ben a prop sabem que és un paio normal.»

—El sorprèn que se'l critiqui amb duresa a la primera errada?

—«Sí, però sé que ningú és profeta a la seva terra. Jo també vaig haver de marxar del Betis per triomfar al Celta i ara al Barça. Sol passar. Però amb Víctor el Barça sap que té porter per a molts anys.»

—Guardiola va ser clau per a la confiança del porter. També per a l'equip?

—«El mister va aconseguir que tornem a confiar en nosaltres mateixos.»

—És obsessiu Guardiola?

—«És més aviat un entrenador que viu el seu ofici amb passió. És interessant com treballa els detalls al mil·límetre. Potser és això el que més m'ha sorprès d'ell.»

—Què s'ha fet per passar de la nit al dia en només una temporada?

—«Crec que s'ha de llegir com a cicles. L'any passat se'n va acabar un, i amb l'arribada de Guardiola se n'iniciava un de nou. Quan toques fons, només pots pujar.»

—Com viu les crisis i els èxits?

—«L'experiència m'ha ajudat a relativitzar. En el futbol manen els resultats, però m'estimo més mantenir-me a distància, tant si les coses van bé com si van malament. Amb el Celta vaig baixar de categoria, i no hi ha res pitjor. Imagini's el tràngol. Et poses en la pell de l'aficionat i entens que com a futbolista has de desdramatitzar.»

—L'experiència serveix per a tot això?

—«I també per continuar aprenent. Qui digui que ja ho sap tot s'equivoca. Jo aprenc d'Unzué, dels companys, dels tècnics. Cada dia.»

—Amb quin gran moment de la seva carrera es queda?

—«L'alegria de Londres és la més fresca. Però podria dir molts moments amb el Celta, com quan vam entrar en la Champions, el Zamora del 2006. Hi ha grans records, tot i que sempre em quedo amb el present, no m'aturo recordant el que he fet.»

—Vostè va arribar al Celta cedit i s'hi va quedar nou anys i mig. Repetirà amb el Barça?

—«Tant de bo! Si em quedés nou anys i mig a Can Barça penjaria aquí les botes, la qual cosa em faria molt feliç.»

—En el futur veu un Barça dominador, a l'estil del Milan de Sacchi, per exemple?

—«Hi ha les arrels, perquè hi ha jugadors joves de gran nivell. Però depèn de moltes coses, la competència és molt gran, els rivals es reforcen molt bé cada estiu, però la llavor hi és.»

entRevista a José manuel Pinto.