El Barça continua guanyant

El Barça ja és tetracampió en el 2009. Va superar amb autoritat un Athletic ple de suplents i molt fluix. El campió no va donar cap opció al rival. Contagiat per un públic entregat, va arrodonir una primera part magnífica que només Gorka va ser capaç de deixar en empat a zero. En la segona meitat, en canvi, els de Guardiola van resultar imparables. En el retorn de l'equip a l'estadi en competició oficial, la graderia va tornar a cantar «campions, campions», la música repetitiva de la felicitat blaugrana.

Com havia advertit, Guardiola va col·locar sobre la gespa les millors peces de què disposava. Les credencials del Barça van incloure els debuts oficials d'Ibrahimovic i Maxwell, tots dos a bon nivell. També va complir el guió previst Caparrós, amb un onze minvat per la idea de reservar efectius per a l'eliminatòria europea.

Dos mesos després d'haver jugat l'últim partit oficial al Camp Nou, l'equip de Guardiola va reaparèixer con si el temps no hagués passat. No s'està parlant de cares, que n'hi ha que ja no hi són, però sí dels trets d'identitat del conjunt. Perquè va jugar amb la defensa avançada, va recuperar ràpidament la possessió i va perforar el rival des de les bandes. Una exhibició que suposa la continuïtat del joc desplegat la temporada passada. Com si el temps no hagués passat.

Messi i Alves, el duet de banda dreta més temut del futbol mundial, van ser els primers a perforar la defensa basca. Combinaven ràpidament, amb l'ajut de Xavi. Construïen parets i generaven centrades amb perill. Ibrahimovic va estar a punt d'aprofitar-se d'una d'aquestes ocasions amb un cop de cap que Gorka va enviar a córner. Passaven els minuts i el Barça va abaixar el ritme. Xocava contra una defensa nombrosa i molt disciplinada.

Mirant de rebatre el dispositiu avar de Caparrós, el Barça endarreria posicions perquè el rival avancés en el terreny. Però la falta de recursos de l'Athletic feia inútil l'estratègia. El pobre bagatge atacant del rival en la primer part es redueix a una falta llunyana que Valdés va enviar a córner.

El Barça va engegar màquines cap al minut 20, temps en què el trident Xavi, Alves i Messi va oferir un festival. L'assetjament no es va aturar fins a la mitja part. L'encert de Gorka va resultar clau. La llista d'ocasions del Barça posa en dubte que el partit enfrontés el bo i millor del futbol estatal. Els deixebles de Guardiola, obsessionats a rematar la feina al més aviat possible, van començar la invasió amb un cop de cap d'Henry que va vorejar el pal. Després van tenir el gol a tocar Messi, Xavi, Piqué i Ibrahimovic, que va provar amb una mitja xilena molt elàstica desviada per Gorka. La imatge era repetitiva. Gorka salvava l'Athletic en cada atac. Per a més inri, on no arribava l'exporter de l'Espanyol, ho feia un cop de mala sort, com el xut a pler de Keita desviat per l'esquena de Touré. Poc més es pot fer per guanyar.

El Barça va caminar cap al vestidor preguntant-se com és que continuava l'empat a zero.

Com que l'equip blaugrana no va trobar explicacions en el descans, va afrontar la segona part decidit a perseverar en el camí marcat d'entrada. Aleshores, el futbol estava esperant el Barça per lliurar-li el premi a la insistència. De la primera bona combinació va néixer el gol. Un prodigi de moviment col·lectiu i talent individual. Xavi va assistir Ibrahimovic, que, sense mirar i al primer toc, va combinar amb Messi. L'argentí va sintetitzar-ho tot en un driblatge i un toc amb la dreta perquè la pilota entrés lentament a porteria.

S'ha de saludar una versió encara més depurada del futbol de Messi. A la facilitat natural per finalitzar, li ha afegit una lucidesa encomiable pel joc col·lectiu. Està mostrant un nou lideratge, dotat d'una saviesa tàctica que no li impedeix, però, continuar sent un definidor implacable. El pes del seu futbol s'està estenent a tot el camp. Ha començat el camí cap a la condició de futbolista total.

Al ritme de Messi, el Barça va accelerar. És una altra cosa que no ha canviat: el gol esperona l'equip de Guardiola i augmenta la seva ambició. L'aliment del gol és tal en el Barça que resulta impossible per als rivals rebel·lar-se davant el que li està passant. Això va succeir al tímid Athletic, que va dimitir del partit potser des de l'inici.

El Barça, sentint l'afició vibrar des de les grades, es va quedar el partit en propietat definitivament. Desbordava amb facilitat i controlava cada instant del matx. Henry va arribar fins al fons i va assistir Ibrahimovic al segon pal, que en lloc de definir va passar-la a Messi, massa envoltat de rivals.

El suec va millorar nítidament la imatge oferida en el Gamper. Va confirmar que, a més de poder ofensiu, té un plus de tècnica per fer excursions a la zona de creació i participar en la construcció. A més del toc a Messi en el primer gol, va deixar passades encertades a les bandes i tres tocs d'esperó que, lluny de ser luxes innecessaris, tenien un sentit tàctic concret. Ibra va marcar un gol, però l'àrbitre ja havia xiulat penal d'Ustaritz a Alves.

El va convertir Messi, incapaç d'exterioritzar nervis des dels onze metres simplement perquè no en té mai. El segon gol va liquidar qualsevol somni de l'Athletic. Bojan va penalitzar la desídia del rival aprofitant-se d'una passada enrere molt curta d'Ustaritz a Gorka. El de Linyola va regatejar el porter i va entrar a la porteria amb la pilota. Quedaven 20 minuts per recrear-se. Guardiola va aprofitar per fer canvis. L'equip va acabar amb Touré de central. Bona imatge per continuar demanant per Txigrinski.