Mor Gustau Biosca, jugador de referència del ‘Barça de les Cinc Copes'

L'exfutbolista del FC Barcelona Gustau Biosca i Pagès ha mort aquesta matinada a l'edat de 86 anys. Biosca va ser un jugador de referència de l'equip de la dècada dels cinquanta i últim supervivent del ‘Barça de les Cinc Copes'. Abans de l'inici del partit contra el Celta es guardarà un minut de silenci en el seu record

El jugador de L'Hospitalet de Llobregat va jugar al conjunt blaugrana de la temporada 1950-51 a la 1957-58, sent titular indiscutible. Defensa contundent, amb gran força física, Biosca es caracteritzava per tenir una tècnica exquisida amb la pilota, fet poc habitual en els defenses de l'època, i destacava per la seva gran visió de joc des de l'eix de la defensa, que li permetia fer passis de llarga distància.

Biosca va néixer el 29 de febrer del 1928 a L'Hospitalet de Llobregat i els seus inicis futbolístics es remunten a les categories inferiors del FC Barcelona. La temporada 1950-51 va pujar al primer equip i es va convertir en un central clau del ‘Barça de les Cinc Copes' del curs següent, format per Ramallets, Martín, Biosca, Seguer, Gonzalvo III, Bosch, Bàssora, César, Kubala, Vila i Manchón.

Dins d'aquest llegendari onze ha estat uns dels jugadors més mediàtics i populars, en gran part pel seu caràcter obert. Molt amant de les bromes, el massatgista Àngel Mur Navarro recordava que a vegades a Biosca se li havia de posar un esparadrap a la cella perquè tothom veiés que s'havia lesionat.

Amb Ladislao Kubala i César Rodríguez va formar un trio d'amics inseparables, companys d'experiències dins i fora del camp. L'amistat va arribar fins al punt que a un dels seus fills va dir-li César i el setembre del 1963 el va batejar a la Capella del Camp Nou, amb el seu amic César Rodríguez de padrí.

Tot i això, Biosca va patir una greu lesió a Atocha el 1957 que va trencar la trajectòria que havia forjat amb el FC Barcelona.

Arran d'això es va integrar al filial barcelonista del Comtal per intentar recuperar la seva forma física, tot i que mai va poder aconseguir-ho, per la qual cosa es va retirar el 1958 després de 187 partits amb la samarreta blaugrana.

El seu palmarès el componen dues Lligues, quatre Copes d'Espanya, una Copa Eva Duarte, una Copa Llatina i una Copa de Fires, a més d'onze internacionalitats amb la selecció espanyola.

El 7 de febrer del 1962 el club va tributar-li un homenatge, juntament amb Gonzalvo III, amb la disputa d'un partit entre el Barça i el Peñarol de Montevideo.

Després va ser entrenador i ajudant de Ladislao Kubala a la selecció espanyola i responsable del combinat sub-21. Anys més tard, entre el 1993 i el 2000, sota la presidència de Josep Lluís Núñez, va ser directiu del FC Barcelona encarregat de la relació amb els jugadors.

També va ser durant molts anys l'alma mater de l'Agrupació Barça Jugadors.