LA PORTA DE SARRIÀ

ENRIC MATARRODONA

Bon vent i barca nova, Montjuïc!

Amb contundència. Era la millor manera de fer-ho després de tantes setmanes amb la soga al coll. Així doncs, el partit contra el Màlaga serà de tràmit i allunyarà els fantasmes de rememoracions passades amb gols d'infart fora del temps reglamentari. Amb sinceritat, tot i no perdre mai l'esperança, era dels que ja estava mentalitzat per assumir la baixada fatídica. Afortunadament el resultat final em costarà més d'un sopar d'aquells que els que hem estat pessimistes pagarem amb molt de gust. Montjuïc ha de ser avui una festa? No és ni prudent ni recomanable. Sempre que el que es vulgui sigui celebrar el final d'un patiment massa llarg regat amb aquell vi gasificat d'anys enrere, el famós Viprase. A sobre els accionistes estan nerviosos i alguns directius, com el president mateix, emprenyats. Entenen, diuen, que la grada, els seguidors, els cantin la canya, però no ho accepten. No hi ha cap mena de dubte que ells són els primers que desitjaven una temporada amb èxits. Però també són els primers que han d'assumir els errors que han fet, reflexionar-hi i saber rectificar. El president, Daniel Sánchez Llibre, es queixa que en aquests moments de sotsobre no li reconeixen els encerts i que el personal només es recorda dels mesos que han viscut amb l'esfínter encongit. «No hi ha cosa més difícil que manar bé», deia l'emperador Dioclecià. I qui mana durant molt de temps té moltes més possibilitats de cometre errors, i no de fer-ho bé. I sí que aquests errors es fan al final, la memòria dels governats es torna escadussera, plana i boirosa per poder evocar vells triomfs i nous estadis.

Però m'ha sorprès que el president deixi anar, per explicar el seu estat d'ànim, un «el futbol és traïdor». Tot just ara se n'ha adonat, si és que la seva sentència és la veritat? Que en el món del futbol hi hagi punyalades simfòniques a quatre mans i per l'esquena el fa pujar a la categoria de traïdor? No ho acabo d'entendre. Com no entenc que el nou director esportiu, Ramón Planes, no es recordi del planter en les entrevistes que han sortit aquests dies a la premsa. Quan hi ha qui es vanta, i amb raó, d'haver forjat un equip campió amb jugadors de la casa, no provoca cap pessigolleig, cap interrogant al flamant director esportiu d'un club que té un planter modèlic en els equips inferiors? Espero i confio que hagi estat simplement un lapsus i que la rectificació serà instantània.

Per acabar, si alguna cosa s'ha de celebrar avui és que es juga el darrer partit com a rellogats, i deixar anar un «bon vent i barca nova» a l'Estadi Olímpic dels nostres pecats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.