JOC RAS

Res a retreure a les institucions en la seva monumental desmarcada en el procés de transformació del Girona en societat anònima esportiva, tot i que, probablement, tampoc no calia allò que estaven disposats a «donar una empenta» l'endemà després d'assabentar-se (mai abans) que el club se n'havia sortit tot solet. Si realment tenien aquest roc a la faixa, que l'utilitzin per canviar per primera vegada en 39 anys el drenatge de l'estadi municipal, encara que l'equip hagi de fer un parell o tres partits a l'exili per la inoperància de l'Ajuntament. Fa uns quants anys, uns degoters al pavelló de Palau en un partit televisat del Valvi van fer pujar els colors a la classe política, que va posar fil a l'agulla per construir Fontajau. Aquest any ja hem vist els jugadors del Girona enfangar-se fins als turmells a l'hivern i fent equilibris per mantenir la verticalitat a ple estiu en el trofeu Costa Brava sobre un terreny de joc indigne i llastimós, per dir-ho suau. Tot, retransmès també per televisió. I tot, presenciat igualment per una classe política que ja no reacciona perquè amb el temps ha desenvolupat fins a perfeccionar un sisè sentit: el de no tenir cap tipus de por del ridícul.