2a DIVISIÓ A. GIRONA

La gespa de Montilivi, un mal sense cura

L'estat deplorable de la gespa condicionarà des de l'inici de lliga Montilivi

El Girona no hi farà res perquè ja ho va demanar a l'Ajuntament sense èxit

El terreny amenaça de ser del tot impracticable quan el temps empitjori

Josep Gusó
PRESIDENT DEL GIRONA
«L'Ajuntament ens va dir que la gespa no s'arreglaria. El club no es planteja fer res per la gespa»
«No puc dir als accionistes que agafin un tràmec i arreglin la gespa»
«El jardiner fa el que pot, però la gespa no dóna per a més, fa més de trenta anys que és la mateixa. És un problema de drenatge»
«La nostra obligació és fer un bon equip i tenir els millors tècnics i personal. La gespa és de l'estadi, són instal·lacions municipals»

Ni enmig d'una tempesta ni després de setmanes de sol intens sense gens ni mica d'aigua. La gespa de Montilivi ha dit prou. Castigada a mitjan temporada passada per fortes pluges, aquesta temporada no ha calgut ni mirar el cel ni esperar al desembre. El trofeu Costa Brava contra l'Espanyol de dissabte passat va servir per corroborar que la gespa és un maldecap dels grossos per al Girona, resignat des de fa setmanes perquè l'Ajuntament li va ignorar la proposta de canviar la gespa i el drenatge. La lliga comença dissabte a Montilivi –quatre dies més tard hi ha copa contra el Nàstic– i el terreny de joc arriba a l'estrena oficial del curs sota mínims.

Des del 1970.

El Girona no pensa prendre ara cap mesura. Primer, perquè considera que ja va fer el que li tocava –informar-ne a l'Ajuntament, propietari de l'estadi, i proposar-li una intervenció integral que hauria costat uns 150.000 euros– a principi de juliol. I segon, perquè ja no és hora de fer-hi res. Més enllà dels pedaços que s'hi puguin fer, plantejar ara un canvi de gespa i de drenatge significaria haver de buscar un camp alternatiu per un període mínim d'un mes i mig. Amb l'agreujant que ara no és una bona època per fer arrelar bé la gespa. «El problema és de drenatge», explica el president, Josep Gusó. Des de la inauguració de l'estadi, el 1970, no s'ha aixecat i substituït el drenatge ni la gespa.

Si el terreny empitjora gaire més –les pluges i el mal temps dificultaran cada cop més el drenatge– i l'Ajuntament s'acaba avenint al canvi, l'exili podria ser un mal menor. L'estadi de Vilatenim de Figueres compliria tots els requisits, però queda descartat per la instal·lació imminent de gespa artificial. I a la demarcació, només el de Palamós ofereix un aforament òptim.

Tots perjudicats.

Un terreny en mal estat no és gens agradable per a cap equip, i menys encara per als que volen fer circular la pilota pel terra. «Per jugar a futbol i per jugar bé a futbol es necessiten bones condicions, i aquestes [les actuals] no són les millors», admet Javi Salamero. «És un problema que es repeteix en el temps i no beneficia ni el Girona ni cap equip que competeix en aquesta categoria», assegura el director esportiu, que, a més, matisa que «no hi haurà excuses» si hi ha mals resultats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La dura realitat

 

Les dinàmiques marquen l’inici

La Seu d’Urgell / Girona
 
 

Quina muntanya

Girona
 
Ike Iroegbu
base del bàsquet girona

“He crescut en una cultura on s’espera l’excel·lència”

Girona
 

Fonaments sense pilars

Girona
 

El patinatge català decideix el seu futur

BARCELONA
 

Un bri d’aire fresc

Girona