“La pressió és del Vila-real”

No, i ara! Aquí l'únic que té pressió em penso que és el Vila-real. Nosaltres ja hem assolit l'objectiu, fer la promoció d'ascens, que l'any passat no vam aconseguir. No veig l'equip pressionat, ni l'entorn. I m'imagino que el Girona tampoc.

Sí. El més positiu és que està tot molt condensat, amb poquíssima distància entre tots. El que s'adormi ho pagarà.

El Girona tindrà l'oportunitat, si ens guanya o empata, de jugar un partit teòricament menys difícil en l'última jornada. Però és veritat que abans ha de fer la feina aquí.

Els números hi són per alguna cosa, i quatre victòries seguides són molt importants. Però s'ha demostrat que no et pots confiar gens. Fixa't en el Xerez a Montilivi, o fins i tot al Madrigal, tot i perdre.

Sempre penses que és una llàstima no tenir el premi quan fas les coses bé. Però l'equip estava molt tranquil. Sabíem que si continuàvem treballant igual, acabaríem bé. I sempre és millor anar de pitjor a millor, amb embranzida.

La derrota a Múrcia, amb una mala imatge [1-0], ens va marcar una mica. Era el moment de decidir si tiràvem tots junts cap endavant, o cadascú a la seva. Ens vam haver de plantejar coses. I l'equip ha remat conjuntament i ha demostrat que hi havia unió.

No, de cap manera. Em sembla que jugar una promoció d'ascens a primera no ha de ser una decepció per a ningú. És veritat que, quan tens tan a prop el segon lloc, és una llàstima no poder jugar directe. Però som tres candidats i només hi ha lloc per a un. Confio que siguem nosaltres, i suposo que el Girona també hi confia.

He seguit molt el Girona, i és un equip al qual no li agrada estar al darrere. Té jugadors de molta qualitat i un entrenador que sap molt bé el que fa. Potser sí que vindran una mica a esperar-nos, perquè una de les nostres virtuts és el contraatac, però hem de vigilar perquè ells també tenen molta velocitat i perill.

La diferència és abismal respecte a la temporada passada, en què no feia un futbol tan vistós. Rubi ha demostrat que sap jugar a futbol. És el que s'agraeix als entrenadors. Encara que la segona divisió no ha estat mai gaire de jugar i de toc, els últims anys els entrenadors han fet un pas endavant i ho estan introduint. Si fas entendre als jugadors que t'agrada jugar a futbol, només és qüestió de pràctica i d'esperar. I com que el Girona té jugadors amb molta qualitat, no cal res més que ensenyar-los unes directrius.

No el coneixia, i és dels entrenadors que més m'han sorprès. Tot i les limitacions, ha aconseguit fer rendir l'equip a un altíssim nivell. El felicito per la temporada que ha fet.

Sí. Un dels punts forts de les últimes jornades és que estem molt bé defensivament. Al mig, tenim homes amb experiència que ens ajuden molt, perquè la desmarcada no val si no et posen una bona pilota. La majoria m'arriben en bones condicions. I amb Charles i Soriano, és una garantia.

No ho considero una consolidació. L'any passat ja deia que cadascú sap de què és capaç. Jo sabia que havia de treballar al màxim, i vaig acabar jugant 41 partits. Aquest any, tot i que també vaig començar jugant, em vaig adormir i em van prendre el lloc. Vaig haver de continuar treballant com mai per recuperar-lo.

A tot jugador li agradaria saber on és el seu límit, el seu nivell. Jo no ho sé perquè no he jugat a primera. És clar que m'agradaria pujar amb l'Almeria, però si no pot ser, tampoc amago que em faria il·lusió jugar a primera.

Tinc dos anys més de contracte. Tampoc tinc pressa, però el meu objectiu no és quedar-me tota la vida a segona. Tant de bo pugui arribar a primera. I si no em va bé, tornaré on calgui. Confio que el meu nivell ara pot estar més amunt que a segona, però després potser veuré que m'equivoco.

No tinc res en contra de cap dels llocs on he estat. Hi ha molts casos de jugadors que no tenen l'oportunitat en un club i la troben en un altre. Si no et donen confiança, l'hauràs de buscar en un altre racó. És la llei del futbol.

Sí. Al Mallorca B, em va sortir una molt bona temporada, però em van negar el salt a primera i el filial va baixar a tercera. En el moment en què estava, creia que jugar a tercera era perdre el temps. Si no confio en mi, qui ho farà?

Diuen que en el futbol, a més de fer les coses bé, has de tenir una mica de sort. A mi em va arribar quan vaig conèixer Lucas Alcaraz. Va ser fonamental. Jo vaig arribar a l'Almeria per al filial, però tenia confiança i sabia que podria oferir una mica més. Vaig demanar fer la pretemporada, la vaig fer i vaig convèncer el tècnic. Si no ho recordo malament, es va ajornar la primera jornada per vaga, i me'n vaig anar amb el filial. Vaig fer dos gols i, si hi havia cap dubte, es van acabar de convèncer i em vaig quedar al primer equip.